Neurociència emocional i cognitiva: clau per entendre la salut mental
Descobreix a ‘Neurociència emocional i cognitiva: clau per entendre la salut mental’ com les emocions i la cognició interactuen dins el cervell i per què entendre aquesta connexió pot transformar el diagnòstic i tractament dels trastorns mentals.
Una nova mirada a la ment: emoció i raó no són rivals
Durant segles, la filosofia va separa la raó de l’emoció, tractant-les com àmbit oposats del pensament humà. Però les neurociències modernes han trencat aquest paradigma. Tal com afirmen els autors David Luck, Isabelle Soulières i Marc Lavoie, “les emocions són essencials per a la nostra adaptació a l’entorn” i formen part inseparable del nostre raonament. Aquesta visió és fonamental per entendre millor la salut mental i les seves alteracions.
“Les emocions donen pes a les decisions que prenem i ajuden a optimitzar els nostres interessos propis”.
La interacció cervell-emocions: claus per a la supervivència i el benestar
Gràcies a autors com Antonio Damasio i a les tècniques modernes com la neuroimatgeria, s’ha descobert que certes regions del cervell tenen la capacitat de preveure escenaris futurs, planificar i modular les emocions de manera refinaa. Aquestes troballes trenquen amb la visió clàssica cartesiana i proposen que les emocions no només acompanyen la raó, sinó que en són una part fonamental per a una adaptació efectiva a l’entorn.
“Les emocions i la cognició comparteixen estructures cerebrals i funcionen de forma interconnectada”
La salut mental sota una nova llum: més enllà dels símptomes emocionals
El text posa de manifest un dèficit important en la pràctica clínica actual: el poc enfocament en els aspectes cognitius dels trastorns mentals. Si bé s’aborden símptomes com la depressió o l’ansietat amb fàrmacs, les alteracions cognitives sovint es deixen de banda, tot i ser determinants per a la qualitat de vida i la funcionalitat social i professional de les persones afectades.
“Els trastorns cognitius tenen substrats neurobiològics propis i sovint no milloren amb els tractaments farmacològics actuals”.
El cervell adolescent i el risc de trastorns afectius
Diverses aportacions del simposi internacional organitzat al Canadà el 2014, recollides en l’article objecte d’aquest resum, ofereixen exemples concrets d’investigació. Per exemple, la Dra. Ladouceur explora com la pubertat i els canvis hormonals influeixen en el desenvolupament de sistemes cerebrals relacionats amb la gestió emocional, ajudant a comprendre per què aquest període és crític per a l’aparició de trastorns afectius.
Casos pràctics: de la personalitat límit a l’autisme
Entre les investigacions presentades, destaquen:
- L’ús d’electroencefalogrames (EEG) per detectar alteracions frontals en dones amb esquizofrènia.
- Estudis sobre crisis psicògenes no epilèptiques i el seu vincle amb patrons emocionals específics.
- Una recerca pionera amb adolescents amb trastorn de personalitat límit mitjançant ressonància magnètica funcional.
- Les connexions entre el sistema motor i la cognició social en l’autisme i l’esquizofrènia.
- Un repàs als processos interceptius (la percepció interna del cos) en nens amb ansietat.
“Comprendre com els nens ansiosos perceben les seves sensacions corporals pot ser clau per prevenir trastorns d’ansietat”.
De la teoria a la pràctica: cap a noves teràpies i empoderaemnt dels pacients
Finalment, el document destaca com les neurociències afectives i cognitives no només serveixen per comprendre millor les malalties mentals, sinó també per dissenyar noves estratègies terapèutiques. La neuromodulació s’apunta com una via prometedora, i el treball amb pacients com a col·laboradors en la recerca mostra com el coneixement pot empoderar les persones afectades.
“Quan els pacients entenen què els passa al cervell, poden començar a recuperar el control de la seva vida”.
Conclusió: cap a una neurociència compromesa amb la societat
Aquest article, tot i presentar-se com una introducció, ofereix un panorama complet de com les interaccions entre emoció i cognició són fonamentals per entendre i tractar les malalties mentals. A més, defensa la necessitat de models integrats i d’una mirada més rica, científica i humana sobre la salut mental.
Com les emocions i la cognició interactuen dins el cervell
Document de recerca:
L’apport des neurosciencies affectives et cognitives en santé mentale