Com l’ansietat afecta els infants amb autisme i quines estratègies poden millorar-ne el benestar emocional.
L’article que resumim a continuació ofereix una visió profunda i accessible sobre una realitat sovint poc abordada: la coexistència de l’autisme i l’ansietat en infants. Publicat a Autism Advocate Parenting Magazine, el text posa el focus en la necessitat d’identificar, comprendre i acompanyar l’ansietat dins del context de l’espectre autista (autisme i ansietat infantil), i proposa estratègies per a les famílies, professionals i educadors.
Comprendre el vincle entre autisme i ansietat infantil
Segons el document, una gran proporció d’infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA) també experimenten trastorns d’ansietat. Aquesta realitat, sovint oculta sota els símptomes propies de l’autisme, pot tenir un impacte devastador en la qualitat de vida, la capacitat d’aprenentatge i les relacions socials dels infants.
“L’ansietat pot disfressar-se fàcilment com un comportament del TEA, fent que els cuidadors no la identifiquin com una resposta emocional específica, sinó com part del trastorn.”
Autism Advocate Parenting Magazine
Quan el cervell es troba en alerta constant
Els infants amb TEA tenen sovint una sensibilitat més elevada als estímuls sensorials i socials. Això pot provocar respostes d’estrès crònic, com hipervigilància o conductes de fugida, i fer que el cervell funcioni en un estat de “lluita o fugida” constant. Aquest estat afecta no només el comportament, sinó també el desenvolupament cognitiu i emocional.
Aquesta ansietat pot manifestar-se de moltes formes: irritabilitat, dificultats per dormir, evitació de situacions socials o canvis sobtats d’humor. És fonamental entendre que aquests comportaments no són “problemes de conducta”, sinó senyals d’un malestar intern que l’infant no pot expressar verbalment.
“Moltes vegades, l’ansietat no es veu, però es viu intensament des de dins.”
El paper fonamental de la detecció precoç
Un dels punts clau del text és la importància de reconèixer els símptomes d’ansietat com a entitat pròpia i no com una part inevitable del TEA. Identificar correctament l’ansietat pot ajudar a implementar intervencions específiques que millorin el benestar de l’infant.
Les famílies i els professionals poden jugar un paper crucial en la detecció de senyals com:
- Reaccions intenses davant canvis o sorolls.
- Evitació d’activitats o espais nous.
- Necessitat extrema de rutines fixes.
- Expressions físiques de malestar (mals de panxa, mals de cap).
Estratègies que poden marcar al diferència
L’article proposa estratègies concretes per ajudar els infants amb TEA a gestionar l’ansietat. Aquestes inclouen:
- Validació emocional: reconèixer i donar valor a les emocions de l’infant.
- Rutines predictibles: proporcionar estructures clares que redueixin la incertesa.
- Eines visuals: com pictogrames o cronogrames per anticipar esdeveniments.
- Tècniques de relaxació adaptades: respiració profunda, mindfulness o espais tranquils.
També s’esmenta la importància de la teràpia cognitivoconductual adaptada a l’autisme, com el programa Coping Cat, dissenyat per ajudar infants a identificar, entendre i regular les seves emocions.
“Donar paraules a les emocions i oferir eines per gestionar-les és donar poder als infants.”
Un missatge per a la societat: educar, comprendre, acompanyar
Finalment, l’article “The Relationship Between Autism and Anxiety” fa una crida clara a la societat: cal deixer enrere la mirada centrada únicament en els símptomes i començar a entendre la realitat emocional dels infants amb autisme. Això inclou escoles més empàtiques, entorns més comprensius i famílies formades per reconèixer l’ansietat com una part tractable i modulable de la vida dels seus fills.
És urgent que la investigació en neurociència, la pràctica clínica i l’educació treballin plegades per garantir una vida emocional més plena i segura per als infants amb autisme.
“Quan comprenem l’ansietat, obrim la porta a l’empatia i al canvi.”