Un estudi revela com l’estrès crònic dels pares d’infants amb autisme impacta tant en la salut mental i física dels progenitors com en els seus fills
Un nou estudi publicat al Journal of Autism and Developmental Disorders analitza a fons una realitat massa sovint silenciada: l’estrès crònic que viuen els pares d’infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA): estrès parental i autisme.
Quan cuidar es converteix en un repte invisible
La recerca, realitzada amb 181 mares i pares de 99 nens i nenes d’entre 3 i 7 anys, aporta dades contundents: el malestar emocional i físic d’aquests pares no només és més freqüent que en la població general, sinó que també està estretament connectat amb l’estrès dels mateixos infants.
“Els pares d’infants amb TEA tenen el doble de probabilitat de patir problemes de salut mental que la resta de població”, subratllen els autors.
El cercle compartit de l’estrès
Els investigadors van mesurar l’estrès amb dos mètodes: qüestionaris sobre estrès i salut mental, i una tècnica innovadora que analitza el cortisol acumulat al cabell, un indicador biològic de l’estrès crònic. Els resultats són reveladors: tant mares com pares presentaven nivells de cortisol similars als de seus fills, cosa que indica un “mirall biològic” de l’estrès familiar.
En el cas de les mares, sorprenentment, nivells més alts de cortisol al cabell es van associar amb una menor percepció subjectiva d’estrès, un fenomen que els autors atribueixen a un possible esgotament del sistema hormonal desp´res d’una exposició prolongada a situaciones estressants.
Impacte en la salut mental
Les dades mostren que un 41-46% de mares i pares d’infants amb autisme presentaven símptomes clínics de depressió, ansietat o altres problemes psicològics, més del doble que la mitjana de la població general (20%).
A més, com més estrès parental es declarava, pitjor era la salut mental reportada. La connexió és tan forta que els autors recomanen incloure el cribratge del benestar emocional dels progenitors com a part de l’atenció clínica rutinària en famílies amb fills diagnosticats de TEA.
Quan l’estrès passa factura al cos
L’estrès parental no només afecta la ment. L’estudi revela que moltes mares mostraven taxes més altes d’obesitat i síndrome metabòica que la població general. Tant mares com pares associaven l’estrès a patrons d’”alimentació emocional” – menjar en resposta a les emocions –, un hàbit que augmenta el risc de patir diabetis o problemes cardiovasculars.
A més, en les mares es va detectar una relació directa entre l’estrès crònic (mesurat al cabell) i nivells més elevats de glucosa en sang, un indicador de risc per a la diabetis.
“L’estrès crònic no és només un malestar psicològic: és un factor de risc tangible per a la salut física”, adverteixen els investigadors.
Implicacions: cuidar qui cuida
Aquest treball posa en relleu que els pares d’infants amb TEA han de ser atesos com a pacients en ells mateixos. Les conclusions reclamen un canvi en l’abordatge clínic: no es pot entendre l’estrès dels infants sense tenir en compte el dels progenitors.
Els autors de “Chronic Parenting Stress in Parents of Children with Autism: Associations with Chronic Stress in Their Child and Parental Mental and Physical Health” proposen que metges de família i pediatres preguntin activament sobre estrès i salut mental dels pares, i que s’ofereixin programes de suport basats en mindfulness, educació en estils de vida saludables i grups de suport entre iguals.
En definitiva, la recerca apunta a la necessitat d’una estratègia preventiva i intergeneracional que protegeixi no només els infants amb autisme, sinó també els pares que els acompanyen en el dia a dia.