Suport a les persones autistes

Quin suport hi ha disponible per a les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) o autisme?

Els símptomes del trastorn de l’espectre autista persisteixen fins a l’edat adulta i, per tant, les intervencions terapèutiques i el suport a les persones autistes han de continuar en alguns casos greus.

Suport a les persones autistes

La intervenció precoç pot ajudar a mitigar els signes de l’autisme, millorar el funcionament d’una persona autista i millorar la seva qualitat de vida. Aquest suport, adaptat a l’edat de la persona, és beneficiós en totes les etapes de la vida.

Sovint implica un enfocament multidisciplinari i coordinat que té en compte les necessitats específiques de l’individu.

Aquestes intervencions són objecte de guies de pràctica clínica.

Algunes intervencions de suport a les persones autistes

  • Intervencions educatives, de desenvolupament i conductuals: tenen com a objectiu ensenyar als nens i adults comportaments socialment apropiats, com fer peticions adequades i com estructurar el seu temps i espai per tal de desenvolupar la inclusió social, l’autonomia i les habilitats d’aprenentatge, i reduir les dificultats conductuals. Es poden utilitzar simultàniament dins d’enfocaments integradors.
  • Suport a la comunicació: té com a objectiu millorar la comunicació, ja sigui a través del llenguatge o aprenent mètodes de comunicació alternatius (Comunicació Augmentativa i Alternativa).
  • Suport psicomotor i sensoriomotor: té com a objectiu treballar l’equilibri, la coordinació motora, la postura, les sensibilitats sensorials, etc. El suport de teràpia ocupacional pot ajudar a implementar les adaptacions adequades.
  • Suport psicològic cognitiu: té com a objectiu abordar les dificultats cognitives (remediació cognitiva) o les dificultats socials (entrenament en habilitats socials, remediació de la cognició social), i comprendre i adaptar-se millor a aquestes dificultats (educació terapèutica), individualment o en grup.
  • Suport social: permetre la implementació de serveis de suport adequats.
  • Suport d’associacions i/o grups d’iguals: associacions, grups de suport mutu, mediadors de salut entre iguals.
  • Suport als membres de la família (pares, germans, possiblement una parella en l’edat adulta): es pot proporcionar a través de grups de discusió, sessions de sensibilització o formació, educació terapèutica, etc.
  • Suport a la formació i l’ocupació: té com a objectiu ajudar les persones autistes a accedir a la formació i trobar una ocupació adequada, i després adaptar el lloc de treball per garantir la continuïtat de l’ocupació en bones condicions.
  • Suport mèdic per a qualsevol trastorn associat (psiquiàtric i/o no psiquiàtric): cal tenir en compte que cap medicament té com a objectiu específic la reducció dels símptomes de l’autisme. Tanmateix, la presència d’un o més trastorns associats pot requerir medicació. En casos de problemes de comportament, la medicació no ha de ser la primera línia de tractament (una anàlisi funcional del comportament i la cerca d’una causa somàtica han de ser prioritàries), però pot, en alguns casos, reduir els comportaments problemàtics. La prescripció s’ha de reavaluar regularment.