Adaptar-se a la intel·ligència autista per afavorir l’aprenentatge
L’avaluació de la intel·ligència autista comporta molts reptes que poden portar a subestimar les capacitats intel·lectuals dels nens autistes.
Avaluació de la intel·ligència autista
L’avaluació de la intel·ligència autista comporta molts reptes que poden portar a subestimar les capacitats intel·lectuals dels nens autistes. Tanmateix, les investigacions indiquen que determinades proves permeten una avaluació més precisa del potencial intel·lectual real d’aquests nens, en particular les matrius progressives de Raven (MPR).
Però, per què és més adequat utilitzar aquest tipus de test amb nens autistes? Cadascun dels problemes de la prova MPR es compon d’una matriu de figures geomètriques, l’última figura de les quals falta. El nen ha de completar la matriu seleccionant la forma que falta entre una selecció de respostes. Per trobar la resposta correcta, el nen ha de determinar la seqüència lògica que regeix la matriu. S’han proposat diverses vies per explicar el rendiment superior dels nens autistes – i també dels adults autistes – en aquest tipus de proves.
En primer lloc, el contingut es presenta visuoespacialment. Alguns estudis suggereixen que els nens autistes es beneficien d’un millor accés visual als elements dels problemes a resoldre i que això afavoreix un processament més ràpid de la informació, sobretot quan tota la informació està estructurada de manera que el nen pugui establir connexions més fàcilment entre els elements presentats i identificar la regla o concepte comú.
Aleshores, la informació necessària per resoldre el problema s’exposa simultàniament i és accessible durant tota la tasca. Per tant, el nen no necessita utilitzar els seus coneixements previs ni el context per resoldre el problema que se li presenta, fet que també sembla afavorir un millor tractament de la informació en l’autisme.
Finalment, no cal utilitzar el llenguatge per realitzar la tasca sol·licitada. Atès que els dèficits o particularitats del llenguatge solen estar presents en l’autisme, el rendiment dels nens autistes es pot veure afectat quan la prova utilitzada requereix una bona comprensió verbal i/o habilitats d’expressió.
Utilitzeu la informació que les persones autistes processen millor per promoure l’aprenentatge
A més d’aquestes particularitats de la intel·ligència autista, diverses pistes suggereixen que els mecanismes d’aprenentatge també són diferents. Diversos estudis també mostren que la manera de presentar el material a aprendre sembla influir de manera important en l’accés a les capacitats de les persones autistes. Per exemple, en les categories d’aprenentatge (component fonamental de l’aprenentatge ja que ens permet estructurar el coneixement i facilitar l’anàlisi de la nova informació procedent de l’entorn), sembla que els nens autistes procedeixen de manera diferent als nens amb desenvolupament típic.
També es beneficien d’una exposició més llarga al material que s’ha d’aprendre. Mitjançant l’observació prolongada d’aquest material, serà més fàcil que el nen autista extregui les regularitats que finalment li permetran organitzar la informació a aprendre i així afavorir el seu aprenentatge.
També creiem que seria rellevant utilitzar els interessos preferits del nen per augmentar i mantenir la seva motivació.
Això és també el que podria explicar l’adquisició d’habilitats excepcionals en determinats nens autistes. Penseu, per exemple, en aprendre codi escrit sense ensenyament formal o suport d’adults. Observant les lletres i les seves combinacions repetidament i durant un període prolongat, el nen autista podria aprendre a donar-los sentit, a copsar les relacions que hi ha entre elles i, en conseqüència, aprendre a desxifrar les paraules.
Aquestes maneres de fer afavoririen l’ús de les fortaleses perceptives dels nens autistes en el seu aprenentatge, que s’ha documentat en diversos estudis. A més, la retroalimentació donada durant l’aprenentatge també sembla tenir un paper diferent per als nens autistes. Com que el seu aprenentatge sembla basar-se més en estratègies perceptives i afavorit per l’observació, sembla que seria millor minimitzar la retroalimentació i donar-la de la manera menys intrusiva possible, per no pertorbar l’atenció del nen i interferir en el ritme d’aprenentatge.
Exemples d’estratègies didàctiques basades en els punts forts de les persones autistes
Aquests coneixements ens permeten formular certes recomanacions amb l’objectiu de maximitzar l’aprenentatge dels nens autistes. Es recomana especialment promoure:
- la presentació visuoespacial estructurada i prolongada de la informació a aprendre,
- l’accés a tota la informació necessària per a l’extracció de regularitats i/o regles,
- l’ús de “retroalimentació informativa i mínima”.
També creiem que seria rellevant utilitzar els interessos preferits del nen augmentar i mantenir la seva motivació. Per exemple, aquí hi ha diferents pràctiques que es podrien utilitzar per afavorir l’aprenentatge de les formes en un nen autista.
- Utilitzeu (a classe o a casa) un pòster que presenti diferents categories de formes (per exemple, rectangles, triangles, etc.) i doneu al nen còpies d’aquestes formes i les seves variants (per exemple, triangles rectangles, isòsceles i equilàters; rectangles i quadrats de diferents dimensions, etc.) a classificar al cartell en les diferents categories.
- Posar al nen diferents exemples de les formes que ha d’aprendre (triangles, quadrats, etc.) per classificar en requadres ben identificats. En cas d’error, remodelar-lo perquè es pugui reclassificar a la categoria correcta.
- Demaneu al nen que identifiqui una forma específica en imatges que representen un dels seus interessos (p.e., un triangle a la cresta d’un dinosaure, un cercle a les rodes d’un cotxe, un rectangle als vagons petits d’un tren, etc.).
Òbviament, aquests són només uns quants exemples senzills i hi ha moltes altres solucions possibles. La investigació sobre la cognició autista també ha permès establir diverses intervencions efectives basades en aquest coneixement en entorns clínics. Una cosa és certa, és adaptant-se a les fortaleses i preferències del nen autista que es podrà afavorir el seu aprenentatge i així accedir al seu potencial intel·lectual real.
Article original:
Courchesne, V., Nader, A-M., Girard, D., Bouchard, V., Danis, E., Soulières, I. (2016). Le profil cognitif au service des apprentissages : optimiser le potentiel des enfants sur le spectre de l’autisme. Numéro thématique sur les troubles neurodéveloppementaux, Revue québécoise de psychologie. Vol 37 (2).
Llegit a:
Le groupe de recherche neurosciences cognitives et autisme de Montréal