Trastorn obsessiu compulsiu i altres trastorns psiquiàtrics
Els TOC i patologies associades són patologies complexes i incapacitants, però la seva gravetat també es deu sovint a la seva associació amb altres trastorns psiquiàtrics.
La coexistència d’almenys un altre trastorn psiquiàtric amb el TOC sembla ser la regla més que l’excepció, ja que diversos estudis informen de la prevalença “de tota la vida” del 50% al 60% (en un moment o altre de la vida) per a patologies mentals diferents dels trastorns de la personalitat.
En grups de pacients que pateixen TOC, els trastorns psiquiàtrics que es troben freqüentment són:
- trastorns de l’estat d’ànim (depressió, trastorns bipolars)
- altres trastorns d’ansietat
- trastorns de l’alimentació
- trastorns del control dels impulsos i abús de substàncies.
En qualsevol cas, identificar els trastorns associats sovint és fonamental per tractar-los i millorar així el pronòstic.
TOC i depressió
La depressió és, amb diferència, el trastorn psiquiàtric més associat amb el TOC, tot i que les taxes de comorbiditat varien àmpliament entre els estudiants, del 14% al 80%.
Aneu amb compte, els símptomes obsessius i compulsius poden aparèixer com a part d’un episodi depressiu, però no podem parlar de TOC si abans no existien i si desapareixen amb el tractament de la depressió.
En l’altra direcció, els elements de desmoralització o fatiga, o fins i tot l’esgotament que apareixen en persones amb TOC demostrat, no constitueixen necessàriament una síndrome depressiva si no hi ha altres símptomes típics de la depressió (tristesa de l’estat d’ànim, culpa, trastorns del son, problemes de gana, etc.).
No obstant això, la descompensació depressiva és un dels principals motius per a la recerca d’atenció en subjectes amb TOC, i sovint motiva la primera petició d’atenció.
La depressió es produeix amb més freqüència després del TOC, cosa que suggereix una depressió secundària al patiment i l’impacte funcional que genera el TOC.
Els símptomes depressius semblen estar més fortament associats a les obsessions que a les compulsions.
La comorbilitat amb la depressió seria un factor de mal pronòstic per al TOC.
La naturalesa dels trastorn depressius associats és variable i difícil de caracteritzar: episodi depressiu major, distímia, trastorn bipolar, trastorn unipolar, etc.
TOC i trastorn bipolar
Clínicament, quan el TOC s’associa amb un trastorn bipolar, els símptomes obsessius semblen ser coherents amb l’empitjorament de l’estat d’ànim en els períodes depressius i la millora en els períodes maníacs.
Tingueu en compte que és important buscar un possible trastorn bipolar davant l’associació de TOC i depressió per tal d’adaptar la gestió de la medicació, en particular per evitar girs maníacs en cas de prescripció de dosis elevades d’antidepressius.
TOC i trastorn d’ansietat generalitzada
En una població de pacients amb TOC, la freqüència dels trastorns d’ansietat és més alta que en la població general.
El diagnòstic diferencial entre el TOC i el trastorn d’ansietat generalitzada no sempre és senzill, sobretot quan les preocupacions tenen un aspecte “obsessiu”. La principal diferència rau sovint en el sentiment de responsabilitat del subjecte davant les desgràcies o problemes que puguin sorgir: absent en el trastorn d’ansietat generalitzada (els esdeveniments temuts són aquells de la vida sobre els quals no podem fer res), és omnipresent en el TOC (necessitat de controlar o verificar-ho tot per evitar la catàstrofe).
TOC i fòbies
Un altre diagnòstic diferencial difícil és el de la fòbia a impulsos classificada com a TOC perquè també s’associa a un sentiment de responsabilitat per actes perillosos que es duen a terme de manera incontrolable, amb certes fòbies simples no obsessives que inclouen una noció de perill, com ara les fòbies de conduir un cotxe.
Recordeu que aquests trastorns poden semblar-se, però també poden coexistir en un mateix pacient.
La fòbia social és la comorbilitat d’ansietat que es troba més freqüentment; alguns consideren aquesta associació de TOC i fòbia social com un factor en la gravetat del TOC.
TOC i trastorn de pànic
En el cas del trastorn de pànic, el TOC comòrbid seria un factor de mala resposta al tractament farmacològic.
TOC i mentisme
El mentisme, com el TOC, correspon a una activitat mental dolorosa que dóna lloc a una successió d’idees o imatges sobre les quals el subjecte ja no té control. Aquests fenòmens es veuen afavorits per un estat d’ansietat, estrès o manca de son.
El mentisme, però, no es considera una patologia com a tal, ja que no va acompanyat d’altres símptomes.
TOC i trastorns somatoformes
Els trastorns somatoformes* associats amb més freqüència al TOC són:
- dismorfofòbia
- hipocondria
* Trastorns caracteritzats per la presència de símptomes físics que suggereixen una condició mèdica general però que no es poden explicar completament ni per una condició mèdica general ni per un altre trastorn mental.
Dismorfofòbia
La dismorfofòbia corporal consisteix en una preocupació excessiva per una percepció errònia de l’aspecte físic. Provoca una angoixa intensa i un funcionament social deteriorat.
Algunes característiques clíniques són similars entre el TOC i la dismorfofòbia: preocupacions obsessives per la imatge corporal, comportaments compulsius. La dismorfofòbia es troba en el 10% dels pacients amb TOC.
La combinació d’aquests dos trastorns psiquiàtrics correspon a una forma severa de TOC amb una major freqüència d’altres comorbiditats psiquiàtriques (bulímia, abús de substàncies, fòbia social).
Hipocondria
La hipocondria consisteix en una por crònica a tenir una malaltia greu. Aquest trastorn adquireix certes característiques del TOC com ara:
- la presència d’una idea obsessiva (por a la malaltia)
- l’ansietat que en resulta
- i comprovar conductes que consisteixen en consultes mèdiques reiterades. Aquestes comportaments, però, no són compulsions.
La hipocondria s’associa amb menys freqüència amb el TOC.
TOC i trastorns alimentaris
És tant anorèxia restrictiva com anorèxia-bulímia.
L’anorèxia presenta unes característiques semiològiques* semblants al TOC: consisteix en la por excessiva i obsessiva d’engreixar. Aquesta por genera un estat d’ansietat a l’origen d’un comportament extremadament ritualitzat destinat a classificar els aliments o comptar calories.
Aquesta patologia també s’acompanya de conductes d’evitació que consisteixen a limitar al màxim la ingesta d’aliments.
La presència del tema alimentari en termes de problemes de pes i no de contaminació exclou el diagnòstic de TOC.
D’altra banda, els trastorns alimentaris són patologies comòrbides del TOC. Estudis recents mostren una prevalença al llarg de la vida que oscil·la entre el 4,7% i el 9,6% del trastorn alimentari associat al TOC. Molt sovint, el diagnòstic de TOC arriba abans del diagnòstic del trastorn alimentari.
La presència de TOC en subjectes que pateixen trastorn alimentari és un factor de mal pronòstic: el diagnòstic de TOC en anorèxics augmenta el risc de depressió en un 3,5.
TOC i trastorns del control dels impulsos
En grups de pacients que pateixen TOC, els trastorns psiquiàtrics que es troben freqüentment són:
- trastorns de l’estat d’ànim (depressió, trastorns bipolars)
- altres trastorns d’ansietat
- trastorns de l’alimentació
- trastorns del control dels impulsos i abús de substàncies.
En qualsevol cas, identificar els trastorns associats sovint és fonamental per tractar-los i millorar així el pronòstic.
Si prenem l’exemple dels compradors compulsius, presenten símptomes propers al TOC, que poden suposar un problema de diagnòstic diferencial: obsessions invasives, ganes de compra incontrolables, sensació d’alleujament després de la compra.
Aquestes síndromes, encara que properes al TOC, es distingeixen tanmateix per l’absència d’ansietat que acompanya sistemàticament l’obsessió.
A més, les conductes compulsives en aquestes patologies tenen com a objectiu satisfer un desig irrefrenable i, per tant, es distingeixen de les compulsions que, en el TOC, pretenen alleujar un estat d’ansietat generat per l’obsessió.
Les síndromes de trastorn del control d’impulsos poden ser comòrbids amb el TOC. De fet, sembla que la prevalença de trastorns del control dels impulsos és més alta en les poblacions de pacients amb TOC que en la població general.
Els subjectes amb TOC associat a un trastorn del control dels impulsos presenten símptomes més greus i un impacte negatiu més gran en la seva vida diària.
Quan es combinen el TOC i els trastorns del control d’impulsos, els símptomes obsessius i compulsius són més greus i al gestió més complexa.
Conclusió
Per concloure, recordem que la presència d’una altra patologia psiquiàtrica associada al TOC és sovint un signe de gravetat: complicació del TOC, cronicitat, factor predictiu de mala resposta al tractament.
Els pacients amb comorbilitat reben de mitjana més tractaments farmacològics que els que pateixen TCO “pur”, tenen un impacte més negatiu de la seva malaltia en la seva vida diària i tenen un risc més elevat de suïcidi (fins a 10 vegades).
És imprescindible buscar sempre la depressió, per la seva alta freqüència, i l’abús o dependència de l’alcohol o altres substàncies per les possibles conseqüències somàtiques.
La investigació diagnosticada a la recerca d’una o més patologies somàtiques és fonamental per tal d’adaptar millor el tractament, ja sigui psicoterapèutic o farmacològic.