La teràpia contra la leucodistròfia metacromàtica demostra ser efectiva en ratolins
La leucodistròfia metacromàtica és una malaltia genètica poc freqüent que afecta principalment els nens petits i que provoca símptomes neurològics greus acompanyats d’una pèrdua de les capacitats motrius i intel·lectuals. Investigadors de l’Institut du Cerveau han desenvolupat un tractament de teràpia gènica capaç de corregir la principal anormalitat observada en la malaltia: l’acumulació de sulfatides al cervell i la medul·la espinal. Eficaç en ratolins, tal com demostres els nous resultats publicats a Molecular Therapy – Methods & Clinical Development, aquesta tècnica obre el camí a assaigs clínics en humans.
La leucodistròfia metacromàtica és una malaltia genètica
La leucodistròfia metacromàtica és una malaltia genètica poc freqüent que afecta entre 1 i 9 persones de cada 100.000, i que es manifesta principalment a la infància i l’adolescència, amb entre un 10% i un 20% dels casos observats a l’edat adulta. Hereditària, requereix, però, que ambdós pares portin el gen mutat, ARSA, que controla la producció de l’enzim arilsulfatasa A. La rarefacció d’aquest enzim al cos provoca una acumulació anormal de certs lípids (sufàtids) a la substància blanca del sistema nerviós central, els nervis perifèrics, els ronyons o fins i tot la vesícula biliar.
Resultat? Una pèrdua de la beina de mielina que garanteix una conducció adequada del senyal nerviós al cervell i la medul·la espinal, i una forta resposta inflamatòria que danya les cèl·lules nervioses. Aleshores observem en els pacients símptomes molt incapacitants com trastorns del moviment, la visió i l’audició, un deteriorament de les capacitats intel·lectuals i dificultats per expressar-se. La malaltia avança especialment ràpidament en els nens, i condueix a la mort prematura, d’aquí la urgència de desenvolupar tractaments efectius.
“Per a aquests pacients joves en els quals ja s’han presentat els símptomes, la teràpia gènica, que consisteix a injectar un gen sa a l’organisme mitjançant un virus inofensiu, és una via molt prometedora per retardar o aturar la progressió de la malaltia”, explica Françoise Piguet, investigador i responsable de la unitat d’innovació i desenvolupament tecnològic Genov a l’Institut du Cerveau. “Aquesta tècnica permet corregir les cèl·lules nervioses per fer-les expressar la proteïna que falta, en aquest cas, l’enzim arilsulfatasa A”.
Però perquè la teràpia gènica in vivo sigui afectiva, s’ha de superar una limitació important: permetre que la càrrega de material genètic passi la barrera hermatoencefàlica, la qual cosa evita que les substàncies no desitjades que circulen a la sang arribin al cervell.
Font:
Audouard, E. et al. Dose-response evaluation of intravenous gene therapy in a symptomatic mouse model of metachromatic leucodystrophy. Molecular Therapy – Methods & Clinical Development, Avril 2024. DOI : 10.1016/j.omtm.2024.101248.
Més informació:
Orphanet: Metachromatic leukodystrophy
Llegit a: