La interpretació dels resultats de l’exploració cerebral suggereix maneres d’optimitzar les psicoteràpies per al TOC
En investigacions anteriors s’ha demostrat que les anomalies en diverses xarxes cerebrals estan presents en persones amb trastorn obsessiu-compulsiu (TOC). En l’esforç per trobar tractaments més efectius, hi ha hagut un interès considerable en si els patrons de connectivitat d’aquestes xarxes alterades poden predir si un determinat individu respondrà als tractaments disponibles. Anomalies en persones amb TOC.
Una forma de teràpia cognitiu-conductual amb una millora anomenada prevenció d’exposició i resposta (ERP) és un tractament de primera línia per al TOC. Implica que els pacients aprenguin a enfrontar-se a les seves pors mentre resisteixen els impulsos per dur a terme conductes compulsives.
Alguns pacients responen millor que altres
Quan el tractament funciona, tendeix a reduir els símptomes significativament. Però hi ha una variabilitat en la resposta entre pacients, assenyala un equip d’investigació que es va proposar aprendre per què alguns pacients amb TOC responen millor a ERP que altres.
L’equip va ser codirigit per Kate D. Fitzgerald, M.D. de la Universitat de Columbia i Stephan F. Taylor, M.D., de la Universitat de Michigan, Ann Arbor. La Dra. Fitzgerald és una jove investigadora del BBRF de 2013 i 2007. Els co-primers autors del document que van informar els resultats del seu estudi a l’American Journal of Psychiatry van ser Stefanie Russman Block, Ph.D., una jove investigadora del BBRF de 2022, i Luke J. Norman, Ph.D.
S’han proposat diversos models de connectivitat de xarxa per ajudar a tenir en compte els símptomes del TOC. Els investigadors volien ampliar el coneixement de les xarxes descrites en aquests models, així com la seva utilitat per predir les respostes dels pacients, no només en pacients adults, sinó també en adolescents, que no han estat àmpliament estudiats en aquest sentit. Aquest últim va ser important per a l’equip a la llum de l’evidència que les respostes a la teràpia ERP poden diferir segons l’edat.
Una teràpia alternativa
Es van reclutar per a l’estudi cent setze pacients (58% dones) amb símptomes actuals de TOC moderats o més grans. Es van dividir en dos grups: en un, 27 adolescents (12-17 anys) i 31 adults (24-45 anys) van ser assignats aleatòriament per rebre 12 setmanes de tractaments ERP. L’altre grup, format també per 27 adolescents i 31 adults, va rebre una teràpia de «control actiu», és a dir, una teràpia per al TOC que no era la mateixa que la objecte de l’estudi, ERP. Aquesta teràpia alternativa, també una psicoteràpia, era la teràpia de gestió de l’estrès, o SMT, i es va centrar en les habilitats d’afrontament que el treball previ ha demostrat ser mínimament eficaç per al TOC. Els pacients dels dos grups de tractament van ser avaluats per a la gravetat dels símptomes a l’inici, al punt mitjà de les sessions de teràpia i després de concloure.
Anomalies en persones amb TOC
A tots els pacients inscrits a l’estudi, així com a un grup separat de 63 controls sans (individus d’edat i gènere que no tenien antecedents de malaltia psiquiàtrica i cap familiar amb TOC), se’ls va fer exploracions cerebrals abans del moment en què els pacients de l’assaig començarien a rebre teràpia. Les exploracions van mesurar la connectivitat funcional en estat de repòs (rsFC), una manera d’avaluar com es parlen les diferents regions del cervell que es podrien veure afectades en el TOC.
Com era d’esperar, els que van rebre teràpia ERP van tenir una major reducció dels símptomes del TOC en comparació amb els que van rebre ter`paia SMT. La diferència va ser marcada: les “puntuacions” dels símptomes per als pacients adolescents abans de rebre ERP eren, de mitjana, 26 i 13 després de finalitzar la teràpia; per als adults, les xifres respectives eren 24 i 12. En el grup SMT, les puntuacions dels símptomes dels adolescents van baixar de 27 a 22, i dels adults de 27 a 23.
Exploracions cerebrals prèvies al tractament
Què van revelar les exploracions cerebrals prèvies al tractament sobre si la connectivitat de xarxa es podria utilitzar per predir qui va respondre i qui no, i qui va respondre més que els altres? Els resultats aquí són més complicats d’explicar. La millora dels símptomes d’ambdós tractaments entre pacients amb TOC es podria predir [retrospectivament] mitjançant una major connectivitat funcional en estat de repòs del control cognitiu i les xarxes subcorticals.
La resposta ERP i SMT també es podria distingir pels patrons de connectivitat entre altres regions del cervell. “L’ERP i l’SMT poden dependre de diferències en l’organització de la connectivitat entre l’escorça prefrontal ventromedial (vmPFC) i les àrees del cervell subcortical”, va dir l’equp. “L’SMT busca reduir els nivells d’ansietat, en general, mentre que a l’ERP un terapeuta guia un pacient perquè toleri nivells progressivament més grans de situacions que indueixen ansietat”.
Unint aquestes i altres troballes, l’equip va treure aquesta conclusió interessant i inesperada: en lloc de centrar-se en els tractaments que tenen com a objectiu canviar la connectivitat en circuits que difereixen entre pacients amb TOC i controls sans, “pot ser més avantatjós augmentar l’activitat als ‘circuits saludables’ per optimitzar la resposta al tractament”. L’equip aquí no vol dir augmentar la connectivitat de manera àmplia o indiscriminada, sinó en circuits específics que afecten el comportament habitual, el control cognitiu i la inhibició de la resposta.
Principals conclusions
Les principals conclusions de l’estudi van ser:
- que les connexions vmPFC-subcorticals van predir la resposta a l’ERP específicament,
- que el control cognitiu i la connectivitat motora van predir la resposta a la psicoteràpia en general, i
- aquesta connectivitat, principalment de l’àrea del nucli accumbens del cervell, va predir de manera diferent la resposta per edat.
L’equip va especificar: la connectivitat del nucli accumbens amb xarxes de control cognitiu prediu una millor resposta en els adolescents.
En resum, els resultats suggereixen que “la major influència de les xarxes per al control cognitiu sobre les regions subcorticals és important perquè funcioni l’ERP i motiva el nostre nou estudi per enfortir aquestes xarxes mitjançant l’entrenament cognitiu per facilitar la resposta ERP en joves afectats per TOC”, va dir la Dra. Russman Block.
En general, va dir, “conèixer, abans de l’inici del tractament, quins factors s’associen amb una millora dels símptomes més gran podria millorar el desenvolupament de tractaments i resultats terapèutics en el TOC, per exemple, mitjançant intervencions de ‘priming’ realitzades abans de l’ERP per maximitzar la probabilitat de resposta al tractament”.
La Dra. Fitzgerald i els seus col·legues aviat començaran a provar si els exercicis d’entrenament cognitiu per millorar el control cognitiu faciliten la resposta ERP en joves amb TOC.
Llegit a: