Com aprèn el cervell?
Descobreix com aprèn el cervell i què sabem sobre memòria, neuroplasticitat, atenció, pràctica, errors, motivació, emocions i son.
Aprendre una paraula nova. Comprendre una idea. Aprendre a llegir. Resoldre un problema que abans no sabíem solucionar. Tocar un instrument. Dominar una nova habilitat. Canviar una manera de fer les coses després d’equivocar-nos.
Aprendre forma part de la nostra capacitat per canviar a partir de l’experiència.
Ho fem durant la infància, però també durant l’adolescència, l’edat adulta i l’envelliment.
I cada vegada que aprenem entra en joc un sistema extraordinàriament complex en què participen l’atenció, la memòria, els coneixements previs, la pràctica, la motivació, les emocions, el son i molts altres factors.
A Neurociencia.cat explorem com aprèn el cervell, què està descobrint la recerca sobre l’aprenentatge i què podem —i què no podem— traslladar d’aquest coneixement a l’educació i a la vida quotidiana.
No busquem fórmules per «aprendre sense esforç» ni mètodes miraculosos per «activar el cervell».
Busquem una cosa molt més útil:
comprendre què significa realment aprendre.
Què significa aprendre?
Aprendre no és simplement rebre informació.
Podem llegir una pàgina sense haver-ne après el contingut.
Podem escoltar una explicació i oblidar-la poc després.
Podem entendre alguna cosa en un moment determinat i ser incapaços de recuperar-la una setmana més tard.
En termes generals, l’aprenentatge implica canvis relativament persistents en els nostres coneixements, capacitats o comportaments produïts per l’experiència.
Però no existeix una única manera d’aprendre.
Aprenem coneixements.
Aprenem habilitats.
Aprenem associacions.
Aprenem procediments.
Aprenem observant altres persones.
Aprenem de les conseqüències de les nostres accions.
I aquests aprenentatges no depenen necessàriament dels mateixos mecanismes.
Per això parlar de «com aprèn el cervell» significa estudiar múltiples processos que interactuen.
Aprendre canvia el cervell
Una de les característiques fonamentals del sistema nerviós és la seva capacitat de modificar-se amb l’experiència.
Aquesta propietat és coneguda com a neuroplasticitat.
Les connexions entre neurones poden experimentar canvis. Les xarxes cerebrals poden modificar la seva activitat i organització. L’experiència pot produir transformacions a diferents escales.
Aquesta capacitat és essencial per aprendre.
Però neuroplasticitat és també una de les paraules més simplificades de la divulgació sobre el cervell.
Neuroplasticitat no significa que tot sigui possible
Que el cervell pugui canviar no significa que pugui transformar-se de qualsevol manera.
Tampoc significa que tots els canvis siguin fàcils, ràpids o positius.
La plasticitat està condicionada per factors biològics, l’edat, l’experiència, el tipus d’aprenentatge, l’entorn i moltes altres variables.
Per això:
«El cervell és plàstic» no significa «podem reprogramar el cervell a voluntat».
Comprendre la neuroplasticitat exigeix precisament abandonar aquesta mena de simplificacions.
→ Què és realment la neuroplasticitat?
Aprendre necessita memòria
Aprenentatge i memòria estan profundament connectats.
Aprendre implica que alguna cosa de l’experiència pugui produir un canvi que es mantingui i pugui influir en el nostre comportament o coneixement posterior.
Per això no n’hi ha prou amb exposar-nos repetidament a informació.
Hem de poder:
processar-la
relacionar-la
codificar-la
consolidar-la
recuperar-la
i, sovint, utilitzar-la en contextos diferents.
Aquesta connexió converteix Memòria ↔ Aprenentatge en un dels grans eixos de Comprèn-te.
→ Descobreix com funciona la memòria
L’atenció obre la porta a l’aprenentatge
En un moment qualsevol rebem molta més informació de la que podem processar conscientment.
L’atenció ajuda a seleccionar què prioritzem.
Això significa que allò a què prestem atenció condiciona en part què tenim l’oportunitat d’aprendre.
Però dir que «sense atenció no hi ha aprenentatge» tampoc significa que necessitem mantenir una concentració perfecta durant hores.
L’atenció fluctua.
Pot orientar-se voluntàriament o ser capturada per estímuls externs.
I diferents tasques imposen demandes atencionals diferents.
Comprendre aquestes limitacions és més útil que imaginar l’atenció com un interruptor que simplement està encès o apagat.
→ Com funciona l’atenció quan aprenem?
Els coneixements previs importen
Quan aprenem alguna cosa nova no comencem des de zero.
Interpretem la nova informació a partir del que ja sabem.
Els coneixements previs poden ajudar-nos a:
comprendre
organitzar informació
establir relacions
generar expectatives
recordar
Però també poden portar-nos a interpretar erròniament informació nova quan les nostres idees prèvies són incorrectes.
Aprendre, per tant, no consisteix només a afegir informació.
De vegades implica reorganitzar allò que ja pensàvem que sabíem.
Aquesta és una de les raons per les quals dues persones poden aprendre coses diferents davant d’una mateixa explicació.
Recordar ajuda a aprendre
Una intuïció molt habitual és que per aprendre hem de tornar a llegir o revisar repetidament la informació.
Però una de les línies més interessants de la recerca sobre aprenentatge mostra la importància de recuperar activament allò que intentem aprendre.
Intentar recordar una resposta abans de consultar-la pot formar part del mateix procés d’aprenentatge.
Això es coneix habitualment com a pràctica de recuperació.
Fer-nos preguntes.
Intentar explicar una idea sense mirar els apunts.
Resoldre un problema abans de consultar la solució.
Recuperar informació després d’un interval.
Aquest esforç pot resultar menys còmode que rellegir.
Però la sensació de facilitat durant l’estudi no és necessàriament una bona mesura del que recordarem posteriorment.
→ Per què intentar recordar pot ajudar-nos a aprendre?
Repetir sí, però no necessàriament tot seguit
Practicar és important.
Però la manera com distribuïm aquesta pràctica també pot influir en l’aprenentatge.
Concentrar moltes repeticions en una única sessió pot generar una forta sensació de domini immediat.
En canvi, distribuir l’estudi en diferents moments obliga el sistema a tornar a recuperar informació després d’haver transcorregut temps.
Aquesta és la base de la pràctica espaiada.
No existeix un interval universal perfecte per a qualsevol persona, contingut i situació.
Però una idea general sí que és important:
aprendre durant més temps no és necessàriament el mateix que aprendre millor; importa també com distribuïm aquest temps.
→ Què és la pràctica espaiada?
Equivocar-nos també pot formar part d’aprendre
Normalment interpretem l’error com una cosa que cal evitar.
Però els errors també poden proporcionar informació.
Ens mostren que el nostre model, resposta o estratègia no ha funcionat com esperàvem.
Quan disposem d’una retroalimentació adequada, aquesta discrepància pot ajudar-nos a modificar el que sabem o fem.
Això no significa que «com més errors, millor».
Ni que qualsevol fracàs produeixi automàticament aprenentatge.
La naturalesa de la tasca, els coneixements previs, la retroalimentació i la possibilitat de corregir poden ser determinants.
La pregunta interessant és:
Què necessita passar perquè un error es converteixi en una oportunitat d’aprenentatge?
→ Com aprèn el cervell dels errors?
Motivació, recompensa i aprenentatge
Per què dediquem esforç a aprendre unes coses i abandonem unes altres?
La motivació és un fenomen complex en què poden intervenir:
objectius
expectatives
interès
recompenses
cost de l’esforç
experiències anteriors
context social
emocions
i altres factors.
La dopamina participa en diversos processos relacionats amb aprenentatge, motivació i recompensa, però reduir-ho tot a:
«la dopamina és la molècula de la motivació»
seria una simplificació.
A Neurociencia.cat intentarem comprendre aquests mecanismes sense convertir un neurotransmissor en l’explicació universal de la conducta humana.
→ Motivació, recompensa i aprenentatge
Curiositat: per què volem saber?
Hi ha preguntes que ens costa abandonar fins que coneixem la resposta.
La curiositat pot orientar l’atenció, impulsar l’exploració i influir en la manera com busquem informació.
La recerca estudia com la curiositat interactua amb motivació, recompensa, memòria i aprenentatge.
Però també aquí hem d’evitar una recepta massa fàcil:
«Si generem curiositat, tothom aprendrà.»
La curiositat pot ajudar a crear condicions favorables, però l’aprenentatge continua depenent de molts altres processos.
→ Què passa al cervell quan sentim curiositat?
Emocions i aprenentatge
Aprenem en un organisme que sent.
Les emocions poden influir en l’atenció, la motivació, la memòria i la interpretació de les experiències.
Això significa que emoció i cognició no funcionen com dos mons completament separats.
Però tampoc podem concloure que:
«Només aprenem allò que ens emociona.»
Podem aprendre informació sense experimentar una emoció intensa i una experiència molt emocional no garanteix necessàriament un aprenentatge exacte.
La relació és més complexa.
Precisament per això resulta interessant estudiar-la.
→ Com influeixen les emocions en l’aprenentatge?
Dormir també forma part d’aprendre
L’aprenentatge no acaba necessàriament quan tanquem el llibre, sortim de classe o deixem de practicar.
Durant el son es produeixen processos relacionats amb la consolidació de diferents tipus de memòria.
Això ajuda a comprendre per què estudiar durant moltes hores sacrificant sistemàticament el son pot resultar contraproduent.
Però tampoc significa que puguem aprendre simplement dormint.
El son no substitueix l’aprenentatge.
Forma part del conjunt de processos que poden contribuir a consolidar-lo.
→ Son, memòria i aprenentatge
Aprendre requereix esforç?
No tot esforç és útil.
Una tasca pot ser difícil perquè està mal explicada, perquè no tenim els coneixements previs necessaris o perquè ens exigeix processar massa informació simultàniament.
Però una certa dificultat també pot formar part de l’aprenentatge.
Intentar recuperar informació.
Resoldre un problema.
Distingir conceptes semblants.
Aplicar coneixement a una situació nova.
Aquest tipus d’esforç pot obligar-nos a processar la informació més profundament.
Per això és important distingir entre:
dificultat que contribueix a aprendre
i
dificultat que simplement dificulta aprendre.
→ Per què aprendre no sempre ha de resultar fàcil?
Entendre no és el mateix que haver après
Una explicació clara pot produir una sensació immediata:
«Ho entenc.»
Però entendre alguna cosa mentre la tenim davant no garanteix que puguem recuperar-la posteriorment.
Tampoc garanteix que sapiguem utilitzar-la davant d’un problema diferent.
Aquesta diferència entre rendiment immediat i aprenentatge durador és fonamental.
Podem tenir una bona actuació durant una sessió i haver oblidat gran part de la informació dies després.
I podem trobar una pràctica difícil en el moment però obtenir-ne beneficis posteriorment.
Per això no hauríem de confondre sempre:
facilitat → aprenentatge
ni:
dificultat → fracàs
Aprendre a aplicar allò que sabem
Un dels grans reptes de l’aprenentatge és la transferència.
Podem aprendre a resoldre un determinat tipus de problema i després no reconèixer el mateix principi en una situació diferent.
Podem memoritzar una definició sense saber utilitzar-la.
Podem superar un examen i tenir dificultats per aplicar el coneixement mesos després.
Aprendre profundament implica, en molts casos, poder:
reconèixer
relacionar
explicar
aplicar
adaptar
el coneixement.
Per això una pregunta important no és simplement:
«Ho ha après?»
sinó:
«Què és capaç de fer ara amb allò que ha après?»
Com aprenem al llarg de la vida?
El cervell canvia durant tota la vida.
Però això no significa que aprenguem exactament igual als cinc, quinze, quaranta o setanta anys.
Infància
És un període de desenvolupament extraordinari en què es construeixen coneixements, habilitats, llenguatge i moltes altres capacitats.
Adolescència
Continuen produint-se importants canvis cognitius, emocionals i socials.
Edat adulta
La capacitat d’aprendre continua existint. Experiència i coneixements previs poden convertir-se en recursos especialment valuosos.
Envelliment
Alguns processos cognitius poden canviar amb l’edat, mentre que altres capacitats i coneixements poden mantenir-se o evolucionar de manera diferent.
Per tant:
«Som massa grans per aprendre» no és una bona descripció de com funciona el cervell.
La capacitat d’aprendre continua, encara que les condicions i els mecanismes puguin canviar.
→ Aprendre al llarg de la vida
Cada persona té un estil d’aprenentatge?
Visual.
Auditiu.
Cinestèsic.
És habitual sentir que cadascú aprèn millor quan la informació s’adapta al seu suposat «estil d’aprenentatge».
Podem tenir preferències sobre com ens agrada rebre informació.
Però això és diferent d’afirmar que ensenyar cada persona segons un estil visual, auditiu o cinestèsic identificat prèviament millora necessàriament el seu aprenentatge.
Aquest és un exemple excel·lent de per què necessitem una neurociència de l’aprenentatge sense neuromites.
La pregunta no és si una idea resulta intuïtiva o atractiva.
La pregunta és:
Quina evidència tenim?
→ Estils d’aprenentatge: què diu realment la recerca?
Neurociència i educació: un pont que necessita prudència
Comprendre com funciona el cervell pot enriquir la nostra comprensió de l’aprenentatge.
Però existeix una distància important entre:
descobrir un mecanisme cerebral
i
decidir com hem d’ensenyar una classe demà.
Entre tots dos nivells hi intervenen psicologia cognitiva, ciències de l’educació, didàctica, característiques de l’alumnat, matèria, context social i experiència professional, entre molts altres factors.
Per això Neurociencia.cat evitarà fórmules com:
«La neurociència demostra que els professors han de…»
quan l’evidència no permet aquesta conclusió.
La nostra pregunta serà més prudent:
Què pot aportar la recerca sobre cervell i cognició a la comprensió de l’aprenentatge, i fins on podem traslladar aquest coneixement a la pràctica?
Aquesta distinció serà central en tot el nostre treball amb centres educatius i professorat.
Neuromites sobre l’aprenentatge
L’educació és un dels territoris on més afirmacions sobre el cervell han circulat.
«Només utilitzem el 10% del cervell»
No. És un dels neuromites més coneguts.
«Hi ha alumnes de cervell esquerre i alumnes de cervell dret»
Les especialitzacions hemisfèriques existeixen, però aquesta classificació de persones no descriu adequadament el funcionament cerebral.
«Hem d’ensenyar segons l’estil d’aprenentatge de cada alumne»
Les preferències personals no equivalen a evidència que adaptar l’ensenyament a categories visual/auditiva/cinestèsica millori l’aprenentatge.
«Tot s’aprèn millor jugant»
El joc pot ser una eina extraordinàriament valuosa en determinats contextos, però convertir-lo en una regla universal simplifica la complexitat de l’aprenentatge.
«La neuroplasticitat significa que qualsevol persona pot aprendre qualsevol cosa si s’esforça prou»
La plasticitat és real. Aquesta conclusió absoluta no se’n deriva.
«Si una activitat activa més el cervell, s’aprèn més»
Més activitat cerebral no significa automàticament millor aprenentatge.
→ Explora Neurociència sense neuromites
Què ens ajuda realment a aprendre?
No existeix una fórmula universal.
Però la recerca ens permet identificar principis que mereixen ser estudiats.
Atendre
Seleccionar i processar informació rellevant.
Connectar
Relacionar coneixement nou amb allò que ja sabem.
Recuperar
Intentar recordar activament.
Espaiar
Distribuir determinades pràctiques en el temps.
Practicar
Utilitzar coneixement i habilitats.
Equivocar-nos i corregir
Utilitzar retroalimentació per ajustar allò que fem o pensem.
Dormir
Permetre els processos fisiològics que formen part de l’aprenentatge i la memòria.
Aplicar
Utilitzar allò que sabem en situacions diferents.
Però aquests principis no són receptes independents del context.
La pregunta sempre ha de ser:
què volem aprendre, qui ho està aprenent i en quines condicions?
Podem aprendre a aprendre?
Podem adquirir coneixements sobre el nostre propi aprenentatge.
Podem observar què sabem i què no sabem.
Planificar.
Comprovar si realment podem recuperar una informació.
Detectar errors.
Modificar estratègies.
Aquest conjunt de processos està relacionat amb la metacognició.
Una de les dificultats és que no sempre som bons jutges del nostre propi aprenentatge.
Rellegir moltes vegades un text pot fer-lo cada vegada més familiar.
Aquesta familiaritat pot generar la sensació que el dominem.
Però:
reconèixer una informació quan la veiem no és el mateix que poder recuperar-la sense ajuda.
Aprendre a distingir aquestes sensacions pot ajudar-nos a prendre decisions més informades sobre com estudiem.
→ Metacognició: sabem realment què sabem?
Aprenentatge, TDAH, autisme i altres condicions
No totes les persones aprenen de la mateixa manera ni troben les mateixes barreres.
L’atenció, les funcions executives, el llenguatge, la percepció, la memòria, la motivació i el context poden interactuar de maneres diferents.
Aquesta és una de les connexions entre Comprèn-te i Comprèn.
A Comprèn-te estudiem processos com:
atenció
memòria
aprenentatge
motivació
emocions
A Comprèn explorem què sabem sobre condicions com:
TDAH
autisme
i altres realitats que poden estar relacionades amb diferents perfils de desenvolupament i aprenentatge.
L’objectiu no serà preguntar:
«Quina és la manera d’aprendre d’una persona amb X?»
com si totes les persones amb un mateix diagnòstic fossin iguals.
Ens preguntarem:
Què sabem sobre la diversitat de processos i necessitats, i com podem comprendre millor cada persona?
→ Explorar Neurodesenvolupament
Aprendre més enllà de l’escola
Aprendre no és exclusivament una activitat educativa formal.
Aprenem quan:
comencem una nova feina;
adquirim una habilitat;
utilitzem una tecnologia nova;
aprenem un idioma;
ens adaptem a un canvi;
practiquem un esport;
ens formem professionalment;
ens equivoquem i canviem d’estratègia.
Això converteix la ciència de l’aprenentatge en un territori rellevant per a:
infants
famílies
estudiants
docents
universitats
professionals
empreses
persones grans
ciutadania
Aprendre és una capacitat que ens acompanya durant tota la vida.
Què està investigant la ciència sobre l’aprenentatge?
L’aprenentatge és estudiat des de múltiples disciplines.
Neurociència.
Psicologia cognitiva.
Psicologia del desenvolupament.
Ciències de l’educació.
Lingüística.
Ciència de dades.
I altres camps.
Entre moltes qüestions, la recerca investiga:
com es formen i consoliden els aprenentatges
com interactuen atenció i memòria
com influeixen els coneixements previs
com funciona la pràctica de recuperació
què sabem sobre pràctica espaiada
com aprenem dels errors
com intervenen motivació i recompensa
quina relació existeix entre son i aprenentatge
com canvia l’aprenentatge amb l’edat
com podem facilitar la transferència
quines diferències individuals són rellevants
A Papers explicats anirem seleccionant recerca especialment interessant per explicar:
què s’ha estudiat
com s’ha estudiat
què s’ha trobat
quines limitacions existeixen
què podem aplicar
i, sobretot,
què encara no podem afirmar.
→ Descobreix papers sobre aprenentatge
Experimenta com aprens
L’aprenentatge és un territori ideal per experimentar.
Podem comparar què passa quan:
rellegim una informació o intentem recuperar-la
estudiem tot seguit o distribuïm la pràctica
intentem resoldre un problema abans de veure’n la resposta
rebem diferents tipus de retroalimentació
intentem estimar què recordarem posteriorment
Aquesta experimentació pot transformar una explicació abstracta en una experiència personal.
I aquesta serà una de les línies formatives centrals de Neurociencia.cat.
Taller: Com aprèn el teu cervell?
Experimenta la ciència de l’aprenentatge
Una activitat participativa en què els participants no començaran escoltant una classe sobre memòria i aprenentatge.
Començaran aprenent.
Mitjançant petits experiments podran observar algunes diferències entre:
llegir i recuperar
repetir i espaiar
sentir que sabem i demostrar que recordem
equivocar-nos i corregir
Després explicarem què ens diu la recerca sobre allò que acabem d’experimentar.
Experimenta → pregunta → comprèn → aplica
Aquesta serà la metodologia.
→ Descobreix el taller Com aprèn el teu cervell?
Explora l’aprenentatge
Com aprèn el cervell?
Què significa aprendre i quins processos hi intervenen.
Llegir →
Què és la neuroplasticitat?
Com canvia el sistema nerviós amb l’experiència i quins límits té aquesta idea.
Llegir →
Memòria i aprenentatge
Per què aprendre implica poder conservar i recuperar informació.
Llegir →
Atenció i aprenentatge
Com la selecció d’informació condiciona què podem aprendre.
Llegir →
Pràctica de recuperació
Per què intentar recordar pot ser una forma d’aprendre.
Llegir →
Pràctica espaiada
Per què distribuir l’aprenentatge en el temps pot importar.
Llegir →
Aprendre dels errors
Quan equivocar-nos pot proporcionar informació útil.
Llegir →
Motivació i aprenentatge
Objectius, esforç, recompensa i conducta.
Llegir →
Son i aprenentatge
Per què el procés no acaba quan deixem d’estudiar.
Llegir →
Emocions i aprenentatge
Com interactuen cognició i emoció.
Llegir →
Metacognició
Com sabem què sabem i què encara no hem après.
Llegir →
Neuromites educatius
Què diu realment la ciència sobre algunes idees populars.
Llegir →
Aprendre al llarg de la vida
De la infància a l’envelliment.
Llegir →
Aprenentatge, memòria, emocions i decisions
L’aprenentatge no és una peça independent.
Està connectat amb gran part de Comprèn-te.
Memòria
Aprendre implica conservar i recuperar informació.
Atenció
No podem processar amb la mateixa profunditat tot allò que ens envolta.
Emocions
Poden influir en atenció, motivació i memòria.
Motivació
Influeix en l’esforç que estem disposats a invertir.
Decisions
Aprenem de l’experiència i utilitzem aquest coneixement per orientar conductes futures.
Relacions
Gran part de l’aprenentatge humà es produeix amb altres persones.
Son
Forma part dels processos fisiològics relacionats amb memòria i aprenentatge.
Aquesta interdependència és una de les idees que volem transmetre:
el cervell no aprèn amb un únic mecanisme ni existeix un botó cerebral de l’aprenentatge.
→ Tornar a Comprèn-te
Comprendre com aprenem pot canviar com pensem sobre aprendre
Potser una de les aportacions més valuoses de la ciència de l’aprenentatge no és proporcionar-nos una tècnica definitiva.
És ajudar-nos a abandonar algunes intuïcions equivocades.
Sentir que una cosa és fàcil no significa necessàriament haver-la après.
Equivocar-nos no significa necessàriament que no estiguem aprenent.
Oblidar una part del que hem estudiat no converteix automàticament l’aprenentatge en inútil.
L’esforç no és sempre dolent, però tampoc qualsevol dificultat és beneficiosa.
La neuroplasticitat no elimina els límits.
I aprendre no és una activitat reservada a la infància o a l’escola.
Durant tota la vida, l’experiència continua deixant empremta en nosaltres.