Per què som conscients d’una part de la informació que processa el cervell, però no de tota?
Una nova recerca revela que el cervell alterna 15 vegades per segon entre imatges conscients i no percebudes. Què ens diu sobre la consciència?
Una nova investigació en primats revela que el cervell alterna aproximadament 15 vegades per segon entre representacions d’imatges percebudes conscientment i d’altres que queden fora de la consciència. La descoberta aporta noves pistes sobre com s’organitza la percepció visual.
El cervell alterna 15 vegades per segon entre allò que veiem i allò que no percebem conscientment
Una nova investigació en primats revela que les neurones poden representar alternativament les imatges que percebem i les que queden fora de la nostra consciència. La descoberta obre una nova via per comprendre com el cervell construeix l’experiència visual conscient.
El cervell veu més del que nosaltres percebem
Imagina que estàs observant el rostre d’una persona. El reconeixes, n’identifiques l’expressió i pots mantenir-hi la mirada sense notar cap interrupció. La teva experiència visual sembla contínua i estable.
Però què passa realment dins del cervell?
Una nova investigació suggereix que, darrere d’aquesta aparent estabilitat, les neurones poden estar alternant ràpidament entre diferents representacions de la informació visual. I el més sorprenent és que algunes d’aquestes representacions corresponen a estímuls que no arriben a formar part de la nostra experiència conscient.
L’estudi, titulat Rapid alternation of conscious and suppressed stimulus representations in the primate brain, ha estat elaborat per un equip internacional d’investigadors vinculat, entre altres institucions, a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i la Universitat de Princeton.
Publicat el 16 d’octubre de 2026 al repositori científic bioRxiv, el treball presenta una observació especialment rellevant: l’activitat de determinades poblacions neuronals alterna aproximadament 15 vegades per segon entre la representació d’un estímul percebut conscientment i la d’un altre estímul visual que permaneceix suprimit de la consciència.
Aquesta descoberta podria ajudar a respondre una de les grans preguntes de la neurociència: per què som conscients d’una part de la informació que processa el cervell, però no de tota?
Cal advertir, però, que es tracta d’una publicació preliminar, encara no revisada per parells. Els resultats són prometedors, però necessiten ser examinats i reproduïts per altres equips científics.
Què significa ser conscient del que veiem?
Cada vegada que obrim els ulls, el sistema visual rep una quantitat extraordinària d’informació.
La llum arriba a la retina, on les cèl·lules especialitzades la transformen en senyals nerviosos. Aquests senyals viatgen per diferents circuits cerebrals, que n’analitzen característiques com el color, la forma, el moviment o la identitat dels objectes.
Tanmateix, processar informació visual no és exactament el mateix que percebre-la conscientment.
Podem entendre aquesta diferència amb un exemple senzill.
Quan caminem per un carrer, el cervell processa multitud d’estímuls: persones que passen, vehicles, aparadors, moviments perifèrics i canvis de llum. Però només alguns d’aquests elements ocupen la nostra experiència conscient en un moment determinat.
La resta pot continuar influint en l’atenció, les decisions o el comportament, encara que no en siguem plenament conscients.
Aquesta distinció entre processament cerebral i experiència conscient constitueix un dels problemes centrals de la neurociència contemporània.
Els investigadors fa dècades que intenten identificar els anomenats correlats neuronals de la consciència: els patrons d’activitat cerebral que acompanyen una experiència conscient concreta.
Però la seva identificació ha resultat extraordinàriament complexa.
No n’hi ha prou amb descobrir quines neurones responen a una imatge. També cal determinar quines diferències apareixen quan aquesta mateixa informació és processada sense arribar a la consciència.
Precisament aquí és on la nova investigació aporta una perspectiva interessant.
Un experiment per separar allò que veiem d’allò que el cervell processa
Per investigar la consciència visual, els científics necessiten situacions en què el cervell rebi informació visual sense que tota aquesta informació sigui percebuda conscientment.
Una de les tècniques més utilitzades és la supressió binocular per flaix, un procediment relacionat amb el fenomen de la rivalitat binocular.
En condicions normals, els dos ulls proporcionen imatges lleugerament diferents del món, que el cervell integra en una percepció visual coherent.
Però què passa quan cada ull rep una imatge clarament diferent?
En determinades condicions experimentals, una de les imatges domina la percepció conscient, mentre que l’altra queda temporalment suprimida.
Això significa que l’estímul suprimit continua arribant al sistema visual, però no forma part de l’experiència conscient de l’observador.
Per exemple, si un ull rep la imatge d’un rostre i l’altre rep un rostre diferent, la persona pot percebre principalment una de les dues imatges, encara que totes dues continuïn presents.
Aquest fenomen ofereix una oportunitat excepcional per investigar la consciència.
Si el cervell rep dues imatges, però només una arriba a la percepció conscient, podem estudiar què diferencia neuronalment l’una de l’altra.
En el nou treball, els investigadors van utilitzar aquest paradigma experimental per analitzar com el cervell representa estímuls visuals conscients i suprimits.
Els registres neuronals principals es van obtenir en dos macacos rhesus, mentre que un experiment perceptiu complementari amb 14 participants humans va permetre examinar el funcionament del paradigma de supressió visual.
És important distingir aquests dos components: la descoberta sobre l’alternança ràpida de representacions neuronals procedeix dels registres cerebrals dels macacos.
Neuropixels: observar l’activitat de moltes neurones simultàniament
Una de les claus de la investigació és la tecnologia utilitzada per registrar l’activitat cerebral.
Els científics van emprar sondes Neuropixels, uns dispositius que permeten registrar simultàniament l’activitat elèctrica d’un gran nombre de neurones.
Aquesta capacitat representa un avenç important respecte dels mètodes que estudien un nombre reduït de cèl·lules o que analitzen únicament l’activitat cerebral mitjana.
Per què és tan important?
Perquè el cervell no funciona com una col·lecció de neurones independents. Les seves funcions emergeixen de l’activitat coordinada de poblacions neuronals que poden modificar els seus patrons en intervals de temps molt breus.
Si només observem la resposta mitjana d’aquestes neurones durant un període relativament llarg, podem perdre informació essencial sobre la manera com s’organitza aquesta activitat.
En aquest estudi, els investigadors van registrar neurones de diverses regions de l’escorça inferotemporal, especialment àrees implicades en el processament dels rostres, i també de l’escorça prefrontal.
L’escorça inferotemporal participa en el reconeixement visual d’objectes complexos, inclosos els rostres.
L’escorça prefrontal, situada a la part anterior del cervell, intervé en diverses funcions cognitives, com la presa de decisions, la memòria de treball i el control de la conducta.
L’objectiu era examinar si les representacions dels estímuls conscients i suprimits es mantenien separades, si coexistien o si canviaven al llarg del temps.
Els resultats van revelar un patró inesperat.
La descoberta: dues representacions visuals que s’alternen ràpidament
Durant l’experiment, la imatge presentada i la percepció conscient podien mantenir-se estables.
Malgrat això, l’activitat de les poblacions neuronals no era constant.
Els investigadors van identificar dos tipus d’intervals molt breus, que podem anomenar microepisodis neuronals.
En uns intervals, l’activitat cerebral representava principalment l’estímul percebut conscientment.
En altres intervals, la representació dominant corresponia a l’estímul que havia quedat suprimit de la consciència.
Aquestes representacions s’alternaven a una freqüència aproximada de 15 hertzs, és a dir, al voltant de 15 vegades per segon.
Dit d’una altra manera, el cervell podia canviar molt ràpidament quina de les dues imatges quedava representada en l’activitat neuronal analitzada, sense que això impliqués un canvi equivalent en l’experiència conscient.
Aquesta distinció és fonamental.
No significa que la persona vegi conscientment una imatge diferent 15 vegades cada segon.
La percepció podia continuar sent estable mentre els patrons neuronals alternaven entre les representacions dels dos estímuls.
Els investigadors també van observar que aquests canvis neuronals eren molt més ràpids que les alternances perceptives habituals associades a la rivalitat visual.
Per tant, l’activitat cerebral registrada mostrava una dinàmica temporal que no es reflectia directament en l’experiència conscient.
Aquest és un dels resultats més importants de l’estudi.
Les mateixes neurones poden representar allò que veiem i allò que no veiem
Una altra de les observacions destacades és que les representacions dels estímuls conscients i suprimits no depenien necessàriament de dos grups completament diferents de neurones.
Els investigadors van trobar que les mateixes neurones podien canviar quin estímul representaven segons el microepisodi neuronal.
Durant els intervals associats a la representació conscient, les neurones responien selectivament a les característiques de la imatge percebuda.
Durant els intervals complementaris, aquestes mateixes neurones podien respondre a les característiques de la imatge suprimida.
Això suggereix que una mateixa població neuronal pot participar en diferents representacions visuals en moments successius.
Podem imaginar-ho, amb totes les limitacions de l’analogia, com un sistema de comunicació que transmet diferents continguts utilitzant el mateix canal, però distribuint-los en intervals temporals diferents.
En enginyeria, aquest principi es coneix com a multiplexació temporal.
Aplicat al cervell, significa que diferents informacions poden compartir recursos neuronals sense haver d’estar representades exactament de la mateixa manera en cada instant.
Els autors proposen que aquesta organització temporal podria ser important per comprendre com el sistema nerviós manté representacions de la informació conscient i de la informació suprimida.
Tanmateix, aquesta interpretació no demostra per si sola quin mecanisme determina que una representació arribi a la consciència.
El cervell conserva informació visual que no percebem conscientment
Un altre resultat especialment interessant és que els investigadors van poder reconstruir informació sobre les imatges a partir de l’activitat neuronal registrada.
Per fer-ho, van utilitzar procediments computacionals que relacionen els patrons d’activitat cerebral amb les característiques dels estímuls visuals.
Quan analitzaven els intervals neuronals associats a l’estímul conscient, els models permetien reconstruir informació sobre la imatge percebuda.
Però, quan examinaven els intervals complementaris, podien recuperar informació sobre la imatge suprimida.
Això indica que l’estímul que no arribava a la consciència no desapareixia simplement del processament cerebral.
Continuava disposant d’una representació neuronal estructurada i identificable.
La troballa és important perquè ajuda a superar una visió excessivament simple de la percepció.
Podríem pensar que, quan no som conscients d’un estímul, el cervell deixa de processar-lo o només en conserva una empremta molt feble.
Els resultats suggereixen una realitat més complexa.
Una imatge pot quedar exclosa de la percepció conscient i, al mateix temps, continuar representada amb un grau considerable de detall en determinats circuits cerebrals.
Això podria contribuir a explicar per què alguns estímuls no percebuts conscientment poden influir en l’atenció, les respostes emocionals o el comportament.
Ara bé, l’estudi no demostra directament totes aquestes possibles conseqüències conductuals. Els autors les plantegen com a implicacions que mereixen continuar investigant-se.
Què diferencia la informació conscient de la informació suprimida?
Si les mateixes neurones poden representar tant l’estímul conscient com el suprimit, apareix una pregunta inevitable.
Què fa que una representació estigui associada a la consciència i l’altra no?
Els investigadors van identificar una diferència rellevant.
Durant els intervals associats a l’estímul conscient, les neurones mostraven una resposta selectiva més intensa a les característiques visuals que durant els intervals associats a l’estímul suprimit.
En termes neurocientífics, els autors descriuen aquesta diferència com una amplificació del guany de la resposta neuronal.
Això significa que la informació visual representada conscientment no es diferenciava només pel contingut de l’activitat neuronal, sinó també per la intensitat relativa amb què les neurones codificaven determinades característiques.
A més, els investigadors van poder distingir computacionalment els dos estats neuronals.
Per tant, tot i que els estímuls conscient i suprimit compartien circuits neuronals, les seves representacions no eren completament equivalents.
Aquesta observació reforça la idea que la consciència visual podria dependre de propietats dinàmiques de l’activitat cerebral, i no únicament de la presència o absència d’informació en una regió determinada.
No obstant això, encara queda una qüestió decisiva per resoldre: aquestes diferències neuronals són una causa de l’experiència conscient o simplement un fenomen que l’acompanya?
L’estudi no permet establir una resposta definitiva.
La consciència no depèn només d’on passa alguna cosa al cervell
Tradicionalment, una part important de la recerca sobre la consciència s’ha centrat a identificar les regions cerebrals més directament relacionades amb l’experiència conscient.
Algunes investigacions han destacat la importància de les àrees sensorials posteriors, mentre que altres han atribuït un paper rellevant a les xarxes frontals i als mecanismes d’accés global a la informació.
El nou estudi introdueix un element que pot enriquir aquest debat.
Els investigadors van observar patrons d’alternança entre representacions conscients i suprimides tant a l’escorça inferotemporal com a l’escorça prefrontal.
Això suggereix que la coexistència temporal de diferents continguts visuals podria constituir un principi d’organització més ampli, i no un fenomen limitat a una única regió cerebral.
La recerca també ajuda a interpretar un problema que havia aparegut en estudis anteriors.
Quan s’analitzava l’activitat neuronal mitjana, les diferències entre estímuls conscients i suprimits podien resultar relativament modestes.
Però aquesta mitjana podia ocultar una alternança ràpida entre estats neuronals molt diferents.
És semblant al que passaria si intentéssim comprendre una conversa escoltant només el volum mitjà del so, sense distingir les paraules pronunciades en cada moment.
La mitjana proporcionaria informació, però faria desaparèixer una part essencial de l’estructura temporal.
En aquest sentit, la investigació planteja una idea important:
Per comprendre les bases neuronals de la consciència, pot ser tan necessari estudiar quan es representa una informació com identificar on es representa.
Aquesta perspectiva no invalida les investigacions anteriors, però mostra per què els registres simultanis de moltes neurones i les anàlisis temporals detallades poden revelar fenòmens que altres mètodes no detectaven.
Una descoberta que planteja noves preguntes
La investigació obre diverses línies de treball especialment interessants.
Una primera qüestió és determinar quin mecanisme coordina els canvis entre les representacions conscients i suprimides.
Encara no sabem si l’alternança observada respon a una oscil·lació cerebral específica, a interaccions entre diferents circuits neuronals o a altres processos dinàmics.
També cal investigar com es relacionen aquests microepisodis amb l’atenció, la memòria i la presa de decisions.
Una altra pregunta és per què la representació de l’estímul conscient presenta una resposta neuronal més intensa.
Aquesta amplificació podria tenir un paper en l’accés conscient, però encara s’ha de demostrar quina funció causal exerceix.
Finalment, serà important determinar fins a quin punt els resultats es poden generalitzar.
L’estudi se centra en un paradigma experimental concret, amb estímuls visuals de rostres i registres neuronals en macacos.
No sabem encara si la mateixa dinàmica apareix de manera equivalent quan percebem paisatges, llegim, escoltem música o experimentem altres modalitats sensorials.
Tampoc no podem afirmar que totes les formes de consciència humana funcionin segons una alternança de 15 hertzs.
Aquesta freqüència descriu un fenomen neuronal observat en les condicions de l’experiment, no una regla universal sobre el funcionament de la consciència.
Què ens diu aquesta investigació sobre la consciència humana?
La principal aportació de l’estudi és mostrar que les representacions neuronals de la informació visual conscient i de la informació suprimida poden estar organitzades en intervals temporals molt breus.
Això ens obliga a distingir tres processos que sovint confonem.
El primer és rebre informació sensorial. Els nostres ulls capten estímuls del món exterior.
El segon és processar aquesta informació cerebralment. Diferents circuits analitzen les característiques dels estímuls i en construeixen representacions.
El tercer és experimentar conscientment una part d’aquesta informació. Només alguns continguts formen part del que sentim que estem veient.
La investigació reforça la idea que aquests tres processos no són equivalents.
El cervell pot mantenir representacions complexes d’informació visual que no arriba a la consciència.
I aquestes representacions poden compartir neurones amb les imatges que sí que percebem, però aparèixer en moments diferents.
La gran qüestió continua oberta: què determina que una d’aquestes representacions es converteixi en experiència conscient?
La resposta probablement requerirà combinar registres neuronals d’alta resolució, experiments perceptius, models computacionals i investigacions que permetin comprovar causalment els mecanismes proposats.
Els límits de la investigació: què podem afirmar i què no?
Com passa amb qualsevol descoberta científica, és important interpretar els resultats tenint en compte les limitacions de l’estudi.
En primer lloc, els registres neuronals principals es van obtenir en dos macacos. Encara que aquests animals comparteixen característiques importants del sistema visual amb els humans, els resultats no es poden traslladar automàticament a tota l’experiència conscient humana.
En segon lloc, els investigadors van estudiar un tipus concret de percepció visual, basat en la supressió binocular i el processament de rostres. Caldrà determinar si les mateixes dinàmiques apareixen en altres situacions perceptives.
En tercer lloc, identificar una alternança neuronal associada a estímuls conscients i suprimits no significa demostrar que aquesta alternança generi la consciència.
La diferència entre correlació i causalitat és especialment important en aquest camp.
Finalment, el treball s’ha difós com a preprint. Això significa que encara no ha superat el procés formal de revisió per parells que habitualment precedeix la publicació definitiva en una revista científica.
Per tant, la descoberta constitueix una pista prometedora sobre l’organització temporal de la percepció conscient, però no una explicació completa ni definitiva de l’origen de la consciència.
Una nova manera d’estudiar un dels grans misteris del cervell
La consciència continua sent un dels fenòmens més fascinants i difícils d’explicar científicament.
Sabem que l’activitat cerebral és indispensable per a la nostra experiència conscient, però encara no comprenem del tot com els processos físics i neuronals es relacionen amb el fet subjectiu de veure, sentir o pensar.
La nova investigació aporta una peça més a aquest complex trencaclosques.
Mostra que el cervell pot representar alternativament, i a gran velocitat, informació visual conscient i informació que queda fora de la percepció.
També suggereix que estudiar exclusivament l’activitat mitjana de les regions cerebrals pot resultar insuficient per entendre alguns dels mecanismes implicats.
Potser una part de la resposta a com el cervell organitza la consciència no es troba només en les regions que s’activen, sinó també en la seqüència temporal amb què les neurones representen la informació.
El més sorprenent és que, mentre nosaltres experimentem un món visual aparentment estable, el cervell pot estar alternant entre diferents representacions d’aquest món moltes vegades cada segon.
Comprendre aquesta dinàmica podria acostar-nos a una explicació més precisa de la consciència visual.
Però, com passa sovint amb les grans descobertes científiques, la seva importància no rau només en les respostes que proporciona, sinó també en les noves preguntes que ens permet formular.
Preguntes freqüents sobre el cervell i la consciència visual
Què és la consciència visual?
La consciència visual és l’experiència subjectiva de veure. No consisteix únicament en el processament d’informació pels circuits visuals, sinó en el fet que determinats continguts visuals formen part de la nostra experiència conscient.
El cervell pot processar imatges que no percebem conscientment?
Sí. Diverses investigacions han demostrat que el sistema visual pot processar informació que no arriba a la percepció conscient. El nou estudi aporta evidències que algunes d’aquestes representacions poden conservar una estructura neuronal detallada i alternar temporalment amb les representacions dels estímuls conscients.
Què significa que el cervell alterni 15 vegades per segon?
Significa que, en les condicions experimentals estudiades, determinades poblacions neuronals alternaven aproximadament 15 vegades per segon entre patrons que representaven l’estímul conscient i patrons que representaven l’estímul suprimit. No significa que la percepció conscient canviés a aquesta mateixa velocitat.
Què és la supressió binocular?
És un fenomen perceptiu que es produeix quan es presenten estímuls visuals diferents als dos ulls en determinades condicions. Una de les imatges pot dominar la percepció conscient mentre l’altra continua present, però queda temporalment suprimida de la consciència.
Aquesta investigació ha descobert com es genera la consciència?
No. Ha identificat una dinàmica neuronal que pot ajudar a comprendre l’organització de les representacions visuals conscients i no conscients. Encara no demostra quin mecanisme genera l’experiència conscient.
Els resultats també s’han demostrat en humans?
L’estudi inclou un experiment perceptiu complementari amb participants humans, però els registres neuronals que sustenten la descoberta principal es van obtenir en macacos. Caldran noves investigacions per determinar fins a quin punt aquesta dinàmica es reprodueix en el cervell humà.
Referència científica
Hesse, J. K., Lanfranchi, F. F., McGrory, C., Shi, Y., Engel, T. A., i Tsao, D. Y. (2026). Rapid alternation of conscious and suppressed stimulus representations in the primate brain.
Publicació: bioRxiv, 16 d’octubre de 2026.
DOI: 10.64898/2026.10.15.759299
Estat de la publicació: preprint pendent de revisió per parells.
Llicència: Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0).
Nota editorial
Aquest article de Neurociencia.cat és una peça original de divulgació científica elaborada a partir de l’anàlisi de la investigació citada. El seu objectiu és facilitar la comprensió dels resultats, el context i les limitacions de l’estudi, sense presentar-ne les conclusions com a definitives. La intel·ligència artificial s’ha utilitzat com a eina de suport en la preparació i redacció del contingut, sota iniciativa, orientació i supervisió humana.