Com funcionen les emocions i què ens ensenyen sobre nosaltres?
Descobreix com funcionen les emocions i què sabem sobre por, estrès, dopamina, regulació emocional, memòria, decisions i salut mental.
Por. Alegria. Tristesa. Ira. Sorpresa. Vergonya. Afecte. Ansietat. Frustració. Calma.
Les emocions formen part de la nostra experiència quotidiana.
Influeixen en allò que atenem, en què recordem, en com interpretem una situació, en les decisions que prenem i en la manera com ens relacionem amb altres persones.
Però les emocions no són simples «interruptors» que s’encenen en una determinada zona del cervell.
Tampoc són només sensacions subjectives.
En una experiència emocional poden interactuar processos cerebrals, canvis corporals, experiències prèvies, expectatives, interpretacions i context social.
A Neurociencia.cat explorem com funcionen les emocions, què està descobrint la neurociència sobre elles i què ens pot ajudar aquest coneixement a comprendre sobre la nostra vida.
No volem convertir les emocions en fórmules simples.
Volem entendre millor per què sentim, com interpretem allò que sentim i com les emocions interactuen amb la resta de la nostra experiència.
Què és una emoció?
Respondre aquesta pregunta és més difícil del que sembla.
En la nostra vida quotidiana utilitzem la paraula «emoció» amb molta facilitat.
Però científicament existeixen diferents models i debats sobre què constitueix exactament una emoció i com emergeix.
Podem observar-hi, entre altres dimensions:
canvis fisiològics
experiència subjectiva
atenció
expressions
interpretació de la situació
preparació per actuar
records i coneixements previs
Per exemple, davant d’una situació que percebem com una amenaça podem experimentar canvis en la freqüència cardíaca, orientar l’atenció cap al possible perill, sentir por i preparar-nos per respondre.
Però aquesta experiència no depèn necessàriament d’un únic mecanisme.
Per això és més útil estudiar les emocions com a processos complexos i distribuïts que intentar localitzar cadascuna en un únic punt del cervell.
Les emocions estan al cervell?
Les emocions impliquen el cervell.
Però afirmar simplement que «les emocions estan al cervell» pot resultar massa reduccionista.
Una experiència emocional emergeix de la interacció entre:
cervell
cos
experiència
context
interpretació
entorn social
Diferents xarxes cerebrals poden participar en processos relacionats amb percepció, memòria, regulació, valoració, recompensa o resposta davant possibles amenaces.
No existeix necessàriament un «centre de la tristesa», un «centre de l’amor» o un «centre de la por» que funcioni de manera independent.
La realitat és molt més complexa.
I, precisament per això, molt més interessant.
L’amígdala és el centre de la por?
És una de les simplificacions més freqüents.
L’amígdala participa en diversos processos relacionats amb detecció de rellevància, aprenentatge, amenaces i altres aspectes emocionals.
Però reduir-la al «centre de la por» és excessivament simple.
La por i altres respostes davant l’amenaça impliquen múltiples estructures, xarxes i processos.
A més, l’amígdala no participa exclusivament en experiències negatives.
Això ens proporciona un bon exemple del tipus d’explicació que volem evitar:
una estructura cerebral ≠ una emoció concreta
La neurociència moderna tendeix a estudiar cada vegada més les emocions com a resultat de la interacció entre sistemes distribuïts.
→ Amígdala i emocions: què sabem realment?
Per què tenim emocions?
Les emocions no són simples interferències que ens impedeixen pensar racionalment.
Poden ajudar-nos a:
prioritzar informació
detectar oportunitats o amenaces
orientar l’atenció
preparar una resposta
aprendre de l’experiència
comunicar-nos amb altres persones
prendre decisions
Això no significa que qualsevol resposta emocional sigui adequada a qualsevol situació.
Una resposta que pot resultar útil en un context pot ser desproporcionada o poc adaptativa en un altre.
Per això una pregunta especialment interessant és:
Com decideix el nostre organisme què és rellevant i com respondre-hi?
Por: què passa quan percebem una amenaça?
La por és una de les emocions més estudiades.
Davant d’una possible amenaça, el nostre organisme pot activar diferents mecanismes que faciliten una resposta ràpida.
L’atenció pot orientar-se cap al perill.
Poden produir-se canvis fisiològics.
Podem preparar-nos per fugir, evitar, protegir-nos o afrontar la situació.
Aquests processos tenen una funció adaptativa.
Sense mecanismes que ens ajudessin a respondre davant dels perills, la nostra supervivència seria molt més difícil.
Però també podem sentir por davant de situacions que objectivament no representen un perill immediat.
Experiència, aprenentatge, memòria i interpretació intervenen en la manera com percebem les amenaces.
→ Què passa al cervell quan tenim por?
Por i ansietat són el mateix?
No exactament.
En el llenguatge quotidià podem utilitzar-les gairebé com a sinònims, però científicament resulta útil distingir diferents tipus d’experiència.
La por acostuma a relacionar-se amb una amenaça percebuda més immediata.
L’ansietat pot estar més relacionada amb anticipació, incertesa o possibilitat d’una amenaça futura.
Aquesta distinció, però, no és absoluta ni suficient per explicar tota l’experiència humana.
I és important afegir una altra diferència:
experimentar ansietat no significa necessàriament tenir un trastorn d’ansietat.
L’ansietat forma part de la vida humana.
Els trastorns apareixen quan determinats patrons tenen una intensitat, persistència o impacte que requereixen una avaluació clínica.
→ Por, ansietat i amenaça: en què es diferencien?
Estrès: una resposta necessària que pot convertir-se en problema
La paraula «estrès» acostuma a utilitzar-se sempre amb una connotació negativa.
Però la resposta d’estrès forma part dels mecanismes que permeten al nostre organisme adaptar-se a determinades demandes.
Davant d’un repte podem augmentar l’activació, mobilitzar recursos i orientar l’atenció.
El problema no és simplement:
«tenir estrès».
Importen:
la intensitat
la durada
la freqüència
el context
la sensació de control
els recursos disponibles
les diferències individuals
Un episodi puntual d’activació davant d’una situació exigent no és el mateix que conviure durant mesos amb una situació d’estrès persistent.
→ Què és realment l’estrès?
Estrès i cervell
Quan afrontem una situació estressant interactuen diferents sistemes del cervell i del cos.
Poden intervenir respostes autonòmiques i hormonals, incloent-hi sistemes relacionats amb cortisol i altres mecanismes fisiològics.
Això ha generat moltes afirmacions simplistes:
«El cortisol és dolent.»
No.
El cortisol compleix funcions fisiològiques essencials.
El problema no és l’existència d’una determinada hormona, sinó comprendre quan, com i durant quant temps s’activen diferents respostes.
A Neurociencia.cat evitarem convertir hormones i neurotransmissors en personatges bons o dolents.
→ Cortisol i estrès: què fa realment?
Per què sentim tristesa?
La tristesa forma part de l’experiència humana.
Podem sentir-la davant d’una pèrdua, una decepció, una situació de separació o molts altres esdeveniments.
Com passa amb altres emocions, no existeix una única causa cerebral que expliqui totes les experiències de tristesa.
I una distinció és especialment important:
sentir tristesa no és el mateix que tenir depressió.
La depressió és un trastorn de salut mental que pot implicar múltiples símptomes, durada i impacte funcional i que requereix una valoració professional.
Confondre una emoció humana amb un diagnòstic pot contribuir a medicalitzar experiències normals o, a l’inrevés, a banalitzar un trastorn important.
→ Tristesa i depressió: per què no són el mateix?
Alegria, plaer i recompensa
També existeixen simplificacions quan parlem d’emocions agradables.
Una de les més populars és:
«La dopamina és l’hormona del plaer.»
Aquesta frase no descriu adequadament la complexitat dels sistemes dopaminèrgics.
La dopamina participa en diferents processos relacionats amb aprenentatge, motivació, recompensa, moviment i altres funcions.
Plaer, motivació i recompensa són conceptes relacionats, però no idèntics.
Per exemple, podem desitjar alguna cosa sense experimentar necessàriament el mateix nivell de plaer quan l’aconseguim.
Comprendre aquestes diferències ens ajuda a evitar explicacions massa senzilles sobre addicció, motivació i conducta.
→ Dopamina, plaer i recompensa: què diu realment la ciència?
Emocions i memòria
Les experiències emocionals poden deixar records especialment intensos.
Però:
record intens ≠ record necessàriament exacte
Les emocions poden influir en què atenem, què codifiquem i com recuperem determinats records.
Una experiència amb gran càrrega emocional pot ser extraordinàriament memorable, però alguns detalls poden transformar-se amb el temps.
Aquesta connexió ens porta directament al nostre clúster de Memòria.
Emocions ↔ Atenció ↔ Memòria
→ Per què recordem especialment les experiències emocionals?
Emocions i aprenentatge
Aprenem en contextos emocionals.
Una situació pot generar:
curiositat;
interès;
por;
frustració;
seguretat;
vergonya;
satisfacció.
Aquestes experiències poden influir en l’atenció, la motivació, la memòria i la disposició a continuar aprenent.
Però hem de tenir molta cura amb afirmacions com:
«Només aprenem allò que ens emociona.»
No és cert com a regla general.
L’emoció pot influir en l’aprenentatge, però no és una condició universal perquè es produeixi.
Això connecta directament amb el clúster Aprenentatge.
→ Com influeixen les emocions en l’aprenentatge?
Emocions i decisions
Durant molt temps s’ha popularitzat una oposició excessivament simple:
emoció vs. raó
Com si una decisió racional exigís eliminar les emocions.
La realitat és molt més complexa.
Les emocions poden proporcionar informació sobre:
preferències
experiències anteriors
recompenses
possibles riscos
relacions socials
i poden participar en els processos de decisió.
Això no significa que les emocions sempre ens condueixin a bones decisions.
Significa que decidir sense cap component afectiu tampoc descriu adequadament com funcionem.
→ Com influeixen les emocions en les nostres decisions?
Emocions i cos
Les emocions no són només experiències «mentals».
Podem experimentar:
acceleració cardíaca;
tensió muscular;
canvis respiratoris;
sensacions gastrointestinals;
sudoració;
canvis en l’activació general.
Aquestes senyals corporals poden participar també en la manera com interpretem l’experiència.
Per això estudiar les emocions implica estudiar la relació entre:
cervell ↔ cos
No són dos sistemes independents.
→ Per què sentim les emocions al cos?
Podem controlar les emocions?
«Controlar» potser no és sempre la millor paraula.
No decidim voluntàriament cada emoció que apareix.
Però podem disposar de diferents maneres de respondre a una experiència emocional.
Aquest conjunt de processos és estudiat sota el concepte de regulació emocional.
Pot incloure, segons la situació:
modificar una situació
orientar l’atenció
reinterpretar allò que succeeix
modificar la resposta
buscar suport
No existeix necessàriament una estratègia universalment adequada.
Una mateixa estratègia pot resultar útil en un context i poc adequada en un altre.
Per això regular emocions no significa:
suprimir qualsevol emoció desagradable.
Significa comprendre millor com responem i desenvolupar una major flexibilitat davant de diferents situacions.
→ Què és la regulació emocional?
Reprimir una emoció és dolent?
Afirmacions absolutes com:
«Mai has de reprimir una emoció»
o
«Has d’expressar sempre allò que sents»
són massa simples.
Les estratègies de regulació emocional poden tenir efectes diferents segons:
el context
la intensitat
la durada
l’objectiu
les característiques de la persona
Per exemple, ajornar temporalment l’expressió d’una emoció pot ser funcional en determinades circumstàncies.
La pregunta científica no és:
«Aquesta estratègia és bona o dolenta?»
sinó:
«Quan pot resultar útil, quan no i amb quines conseqüències?»
Podem canviar com ens sentim canviant com pensem?
Pensament i emoció interactuen.
La manera com interpretem una situació pot influir en l’experiència emocional.
Això explica per què dues persones poden experimentar emocionalment de manera diferent una mateixa situació.
També explica per què processos com la reavaluació cognitiva són estudiats dins de la regulació emocional.
Però això no significa que qualsevol emoció pugui desaparèixer simplement:
«pensant en positiu».
Les emocions emergeixen de processos molt més complexos.
Una interpretació més realista és:
la manera com pensem forma part de la manera com sentim, però no controla unilateralment tota l’experiència emocional.
Emocions i relacions
Les emocions també són socials.
Interpretem expressions.
Intentem comprendre què senten els altres.
Compartim alegria.
Responem davant del patiment.
Experimentem rebuig, pertinença, vergonya, afecte, confiança o gelosia en relació amb altres persones.
La regulació emocional tampoc és sempre individual.
Els altres poden ajudar-nos a:
calmar-nos;
reinterpretar una situació;
sentir seguretat;
afrontar una dificultat.
Aquesta és una connexió fonamental amb el clúster Relacionar-nos.
→ Per què necessitem els altres per regular algunes emocions?
Com aprenem les emocions?
Algunes respostes emocionals poden veure’s influïdes per l’experiència.
Podem aprendre que una situació és perillosa.
Podem associar determinats estímuls amb experiències positives o negatives.
Podem observar com reaccionen altres persones.
Podem modificar algunes associacions mitjançant noves experiències.
Això connecta:
Emocions ↔ Aprenentatge ↔ Memòria
i mostra novament que les categories que utilitzem per estudiar el cervell estan profundament interrelacionades.
Com canvien les emocions al llarg de la vida?
La manera com experimentem, interpretem i regulem les emocions pot canviar durant el desenvolupament.
Infància
Els infants desenvolupen progressivament la capacitat d’identificar, expressar i regular emocions, en estreta relació amb els seus cuidadors i l’entorn.
Adolescència
És una etapa de grans transformacions biològiques, cognitives i socials en què la recompensa, les relacions i la identitat adquireixen una especial rellevància.
Edat adulta
Les experiències acumulades, les relacions, les responsabilitats i el context continuen modelant la vida emocional.
Envelliment
També poden produir-se canvis en prioritats, regulació emocional i experiència afectiva.
No existeix, per tant, una única «emocionalitat humana» immutable.
→ Emocions al llarg de la vida
Sentir una emoció no és tenir un trastorn
Aquest és un principi especialment important per a Neurociencia.cat.
Por ≠ trastorn d’ansietat
Tristesa ≠ depressió
Canvis d’estat d’ànim ≠ trastorn bipolar
Pensaments repetitius ≠ TOC
Les emocions i els pensaments desagradables formen part de l’experiència humana.
Els trastorns de salut mental impliquen criteris, durada, intensitat, impacte funcional i una avaluació professional.
Per això evitarem convertir contingut divulgatiu sobre emocions en eines d’autodiagnòstic.
Quan existeixi un patiment persistent, intens o que interfereixi significativament en la vida quotidiana, la informació d’una pàgina web no substitueix la consulta amb un professional sanitari qualificat.
De les emocions a la salut mental
Aquest clúster té una connexió especialment important amb Comprèn.
A Comprèn-te → Emocions explorem processos emocionals que formen part de l’experiència humana.
A Comprèn → Salut mental explorem què sabem sobre trastorns com:
depressió
trastorn obsessivocompulsiu
trastorn bipolar
esquizofrènia
i altres problemes de salut mental.
La relació és:
procés humà → possible alteració → persona → context → suport professional
I mantenir aquesta frontera ens permet evitar dos errors oposats:
patologitzar qualsevol emoció
i
banalitzar un trastorn clínic.
→ Explorar Salut mental
Neuromites sobre les emocions
Les emocions són un territori especialment ric en simplificacions.
«L’amígdala és el cervell emocional»
És una simplificació excessiva.
«La dopamina és l’hormona de la felicitat»
No descriu adequadament les funcions dels sistemes dopaminèrgics.
«Hem de controlar les emocions negatives»
Les emocions desagradables també poden complir funcions importants.
«Expressar sempre les emocions és saludable»
Depèn de la situació, la forma d’expressió i el context.
«La raó i l’emoció són enemigues»
Els processos cognitius i emocionals interactuen contínuament.
«Pensar en positiu pot eliminar qualsevol emoció negativa»
Les experiències emocionals són molt més complexes.
«Si tenim cortisol, estem estressats i això és dolent»
El cortisol té funcions fisiològiques normals; importa el context de la resposta.
→ Explora Neurociència sense neuromites
Què està investigant la ciència sobre les emocions?
Les emocions són estudiades des de múltiples perspectives.
Neurociència
Psicologia
Psiquiatria
Ciències cognitives
Biologia
Ciències socials
Entre moltes altres qüestions, la recerca investiga:
com emergeixen les experiències emocionals
com detectem amenaces
com aprenem respostes emocionals
com interactuen cos i cervell
com intervenen memòria i emoció
com regulam les emocions
com influeixen en les decisions
com participen les relacions socials
com canvien al llarg de la vida
què succeeix en diferents trastorns de salut mental
A Papers explicats seleccionarem progressivament recerca rellevant i preguntarem:
Què volien descobrir?
Com ho van estudiar?
Què van trobar?
Quines limitacions té?
Què podem concloure?
Què continua sense resposta?
→ Descobreix papers sobre emocions
Experimenta les emocions
Les emocions també poden explorar-se mitjançant activitats participatives.
Podem experimentar com:
el context modifica una interpretació
l’atenció es dirigeix cap a determinats estímuls
la memòria i l’emoció interactuen
una mateixa situació pot ser interpretada de maneres diferents
el cos participa en la nostra experiència
Això permet transformar conceptes abstractes en preguntes personals:
Per què he interpretat això així?
Per què he sentit aquesta resposta?
Com ha influït el context?
Aquest serà el punt de partida de futures activitats de Neurociencia.cat.
Taller: Per què sentim?
Un viatge per les emocions, el cervell i el cos
Una activitat participativa per explorar:
què és una emoció
com intervenen cervell i cos
por i amenaça
estrès
recompensa
memòria emocional
regulació emocional
i els principals neuromites que envolten les emocions.
La metodologia serà:
Experimenta → pregunta → comprèn → connecta
No buscarem ensenyar a «controlar» les emocions.
Buscarem comprendre millor què significa sentir.
→ Descobreix el taller Per què sentim?
Explora les emocions
Com funcionen les emocions?
Què és una emoció i per què no existeix un únic «cervell emocional».
Llegir →
Què passa quan tenim por?
Com respon el cervell i el cos davant d’una possible amenaça.
Llegir →
Por i ansietat
Quines diferències existeixen entre resposta immediata i anticipació.
Llegir →
Què és l’estrès?
Per què l’estrès no és sempre el mateix ni necessàriament negatiu.
Llegir →
Cortisol i estrès
Què fa realment aquesta hormona.
Llegir →
Tristesa i depressió
Per què una emoció i un trastorn no són el mateix.
Llegir →
Dopamina i recompensa
Per què la dopamina no és simplement «la substància del plaer».
Llegir →
Emocions i memòria
Per què algunes experiències deixen records especialment intensos.
Llegir →
Emocions i aprenentatge
Com interactuen emoció, atenció, motivació i memòria.
Llegir →
Emocions i decisions
Per què emoció i raó no funcionen com a enemigues.
Llegir →
Emocions i cos
Per què sentim físicament moltes emocions.
Llegir →
Regulació emocional
Què significa regular una emoció i per què no és simplement suprimir-la.
Llegir →
Emocions i relacions
Com els altres participen en la nostra vida emocional.
Llegir →
Emocions al llarg de la vida
Com canvia l’experiència emocional des de la infància fins a l’envelliment.
Llegir →
Emocions, memòria, aprenentatge i relacions
Les emocions no funcionen aïlladament.
Estan connectades amb pràcticament tot Comprèn-te.
Memòria
Les emocions poden influir en què recordem.
Aprenentatge
Poden influir en atenció, motivació i consolidació.
Atenció
Determinats estímuls emocionalment rellevants poden captar-la.
Decisions
Les emocions formen part del procés de valorar opcions i conseqüències.
Relacions
Gran part de la nostra vida emocional es produeix amb altres persones.
Son
El descans i la regulació emocional estan relacionats de múltiples maneres.
Salut mental
Determinats processos emocionals poden veure’s alterats en diversos trastorns.
Aquesta xarxa ens ajuda a comprendre una idea fonamental:
sentir no és una funció separada de pensar, recordar, aprendre o relacionar-nos.
→ Tornar a Comprèn-te
Comprendre les emocions no significa eliminar-les
És fàcil convertir el benestar emocional en una promesa:
estar sempre bé
no sentir por
controlar l’estrès
eliminar els pensaments negatius
Però una vida emocional saludable no consisteix necessàriament a experimentar només emocions agradables.
La por pot protegir-nos.
La tristesa pot aparèixer davant d’una pèrdua.
La frustració pot indicar que alguna cosa no ha sortit com esperàvem.
L’estrès pot ajudar-nos a respondre davant d’una demanda puntual.
El problema no és simplement que existeixin aquestes emocions.
Importen la intensitat, la durada, el context, la flexibilitat de la resposta i l’impacte sobre la nostra vida.
Per això Neurociencia.cat no plantejarà les emocions com una batalla entre:
positives vs. negatives
sinó com un conjunt de processos que intentarem comprendre abans de jutjar.
Comprendre com sentim és comprendre una part essencial de nosaltres
Les emocions participen en:
allò que ens importa
allò que recordem
allò que evitem
allò que busquem
les decisions que prenem
les persones amb qui ens vinculem
la manera com interpretem el món
No són una part irracional del cervell que hàgim d’eliminar.
Tampoc són missatges infal·libles que sempre hàgim d’obeir.
Són una part complexa de la nostra experiència humana.
I comprendre-les millor pot ajudar-nos a formular una pregunta molt més interessant que:
«Com puc deixar de sentir això?»
La pregunta és:
Què està passant i què ens pot ensenyar aquesta emoció sobre la manera com el nostre cervell, el nostre cos i la nostra experiència interactuen?