Com funciona la memòria i per què recordem i oblidem?
Descobreix com funciona la memòria, per què recordem i oblidem, com es formen els records i què sabem sobre memòria, son, aprenentatge i edat.
Recordar una conversa. Reconèixer una persona. Saber tornar a casa. Aprendre una paraula nova. Recordar què vam fer ahir. Saber anar en bicicleta. Imaginar què farem demà.
La memòria participa en moltes més dimensions de la nostra vida de les que habitualment associem amb el fet de recordar.
Ens permet conservar informació i experiències, utilitzar coneixements adquirits anteriorment, aprendre, orientar-nos i construir continuïtat entre el nostre passat i el nostre present.
Però la memòria no funciona com una càmera que grava fidelment tot allò que vivim.
Seleccionem. Codifiquem. Conservem. Recuperem. Reconstruïm. I també oblidem.
A Neurociencia.cat explorem com funciona la memòria, què està descobrint la neurociència sobre els seus mecanismes i què ens pot ensenyar sobre nosaltres mateixos.
Què és la memòria?
Podem entendre la memòria, de manera general, com el conjunt de processos que ens permeten adquirir, conservar i recuperar informació.
Però parlar de «la memòria» pot portar-nos a imaginar una única capacitat.
La realitat és molt més complexa.
Recordar durant uns segons un número que acabem de llegir no és el mateix que recordar unes vacances de la infància.
Saber què significa una paraula no és el mateix que recordar on vam sopar ahir.
I saber anar en bicicleta és diferent de poder explicar quan vam aprendre a fer-ho.
Per això la recerca distingeix entre diferents sistemes i processos de memòria.
No tenim simplement una memòria.
Disposem de diferents mecanismes que treballen conjuntament i que poden veure’s afectats de maneres diferents.
Com es forma un record?
Convertir una experiència en alguna cosa que posteriorment podem recordar implica diversos processos.
Codificació
Primer, determinada informació ha de ser processada de manera que pugui formar part d’una representació de memòria.
No tot allò que passa al nostre voltant és codificat de la mateixa manera.
L’atenció, el context, els coneixements previs, l’estat emocional o la rellevància de la informació poden influir en aquest procés.
Consolidació
Algunes representacions poden estabilitzar-se i transformar-se amb el temps.
Aquest procés és conegut com a consolidació de la memòria.
La consolidació no és necessàriament instantània i la recerca estudia, entre altres qüestions, el paper que hi pot tenir el son.
Emmagatzematge
La informació pot mantenir-se durant períodes molt diferents: des de segons fins a dècades.
Però això no significa que els records quedin guardats en un lloc del cervell com si fossin arxius dins d’un ordinador.
Els records depenen de xarxes i processos distribuïts.
Recuperació
Recordar implica tornar a accedir a informació prèviament adquirida.
I recuperar un record no significa necessàriament reproduir-lo exactament tal com es va formar.
Recordar és també reconstruir.
No existeix una única memòria
Una de les idees més importants de la recerca sobre memòria és que diferents tipus d’informació poden dependre de sistemes parcialment diferents.
Memòria de treball
Ens permet mantenir i manipular temporalment una quantitat limitada d’informació mentre fem una tasca.
La utilitzem, per exemple, quan intentem retenir mentalment una dada mentre la fem servir o quan seguim diversos passos d’una instrucció.
Està estretament relacionada amb l’atenció i altres funcions executives.
→ Explorar memòria de treball
Memòria episòdica
Ens permet recordar experiències i esdeveniments vinculats al nostre passat.
Què vam fer ahir?
Amb qui estàvem?
On va succeir?
Aquests records contribueixen a la sensació de continuïtat de la nostra història personal.
→ Explorar memòria episòdica
Memòria semàntica
Conté coneixements sobre el món que no necessàriament associem amb el moment concret en què els vam aprendre.
Sabem què significa «Barcelona», què és un planeta o que París és la capital de França sense haver de recordar quan vam adquirir cadascun d’aquests coneixements.
→ Explorar memòria semàntica
Memòria procedimental
Intervé en habilitats i procediments que podem arribar a executar sense haver de recordar conscientment cada pas.
Caminar, anar en bicicleta o executar determinades habilitats motores són exemples habituals.
→ Explorar memòria procedimental
Una distinció útil, però no una col·lecció de calaixos independents
Aquestes categories ens ajuden a estudiar la memòria.
Però els sistemes de memòria interactuen constantment.
Una experiència real pot activar simultàniament coneixement previ, emocions, atenció, memòria episòdica i altres processos.
On són els records al cervell?
Una pregunta aparentment senzilla té una resposta complexa.
No existeix un únic «centre de la memòria».
Diferents estructures i xarxes cerebrals participen en diferents aspectes de la formació, consolidació i recuperació dels records.
L’hipocamp
L’hipocamp és una estructura especialment important en l’estudi de determinats processos de memòria, especialment en la formació de nous records declaratius i en aspectes de la memòria episòdica.
Però dir que «els records estan a l’hipocamp» seria una simplificació incorrecta.
L’escorça cerebral
Diverses regions corticals participen en la representació i recuperació de diferents tipus d’informació.
Els records depenen de patrons distribuïts d’activitat i connexions entre múltiples regions.
Altres sistemes
L’amígdala, els ganglis basals, el cerebel i diferents regions prefrontals, entre altres estructures, poden intervenir en determinats tipus de memòria, aprenentatge, emoció o control cognitiu.
Per això és més apropiat parlar de sistemes i xarxes de memòria que d’un únic lloc on «guardem» els records.
Per què oblidem?
Oblidar acostuma a preocupar-nos.
Però oblidar forma part del funcionament normal de la memòria.
No recordar alguna cosa pot tenir explicacions molt diferents.
Potser la informació no es va codificar adequadament.
Pot haver-se debilitat l’accés a determinada informació.
Altres records poden interferir.
Podem no disposar en aquell moment de les pistes adequades per recuperar-la.
I els records mateixos poden transformar-se amb el temps.
Això planteja una pregunta fascinant:
I si oblidar no fos simplement un error del sistema?
La recerca investiga fins a quin punt determinades formes d’oblit poden contribuir a adaptar-nos a un entorn canviant, prioritzar informació rellevant o evitar que el sistema quedi saturat per informació que ja no resulta útil.
→ Per què oblidem?
Podem confiar en els nostres records?
Tenim la sensació que recordar és tornar mentalment al passat.
Però els records no són enregistraments perfectes.
La memòria és reconstructiva.
Quan recordem, podem combinar informació procedent de l’experiència original amb coneixements previs, expectatives o informació adquirida posteriorment.
Això no significa que tots els records siguin falsos.
Significa que la confiança subjectiva que tenim en un record i la seva exactitud no són necessàriament la mateixa cosa.
Aquest fenomen ajuda a comprendre per què la memòria és un camp especialment rellevant en àmbits com el testimoni de testimonis, l’educació o la nostra interpretació del passat.
→ Podem confiar en la nostra memòria?
Què són els falsos records?
Podem arribar a recordar elements que no van succeir exactament de la manera com els recordem o, en determinades circumstàncies, incorporar informació que no formava part de l’experiència original.
Aquests fenòmens són coneguts com a falsos records.
La seva existència mostra una característica fonamental del sistema:
la memòria reconstrueix el passat; no simplement el reprodueix.
Estudiar els falsos records no serveix només per descobrir els errors de la memòria.
També ens ajuda a comprendre com funciona quan recorda correctament.
→ Falsos records: quan recordem allò que no va passar
Memòria i atenció
És difícil recordar informació que pràcticament no hem processat.
Per això atenció i memòria estan profundament relacionades.
Imaginem que deixem les claus en algun lloc mentre pensem en una altra cosa.
Uns minuts després podem afirmar:
«No recordo on les he posat.»
Però part del problema podria haver-se produït abans del moment de recordar: potser no vam prestar prou atenció quan les vam deixar.
Aquesta distinció és important perquè un problema aparent de memòria no sempre té l’origen en la memòria.
→ Atenció i memòria: per què necessitem atendre per recordar
Memòria i aprenentatge
Aprendre i recordar estan íntimament connectats.
Si volem adquirir coneixement que puguem utilitzar posteriorment, no n’hi ha prou amb estar exposats repetidament a la informació.
La recerca sobre aprenentatge estudia estratègies com:
recuperar activament informació
distribuir la pràctica en el temps
relacionar coneixement nou amb coneixements previs
alternar determinats tipus de pràctica
rebre retroalimentació
i altres mecanismes que poden influir en l’aprenentatge.
Aquesta és una de les grans connexions entre els nostres clústers:
Memòria ↔ Aprenentatge
→ Com utilitzar la memòria per aprendre millor
Memòria i son
Dormir no significa que el cervell deixi simplement de treballar.
Durant el son es produeixen múltiples processos fisiològics, i la recerca ha mostrat una relació important entre son i memòria.
Determinats processos de consolidació poden continuar després de l’aprenentatge.
Això no significa que «dormir ens faci aprendre sense estudiar».
Significa que aprendre i recordar no depenen exclusivament del moment en què adquirim informació.
El que passa després d’aprendre també pot ser important.
→ Per què dormir pot ajudar-nos a recordar
Memòria i emocions
Algunes experiències emocionals semblen especialment memorables.
Això no significa que l’emoció converteixi automàticament un record en més exacte.
Els sistemes relacionats amb emoció i memòria interactuen, i factors com la intensitat emocional, l’atenció, el context o el temps transcorregut poden influir en allò que recordem.
Podem recordar intensament una experiència i, alhora, equivocar-nos en alguns dels seus detalls.
Aquesta relació ens recorda novament que:
intensitat del record ≠ exactitud absoluta del record.
→ Per què recordem especialment algunes experiències emocionals?
Com canvia la memòria al llarg de la vida?
La memòria no és una capacitat fixa.
Es desenvolupa durant la infància, continua canviant durant l’adolescència i l’edat adulta i experimenta transformacions durant l’envelliment.
I no tots els tipus de memòria evolucionen de la mateixa manera.
Determinades capacitats poden mostrar canvis amb l’edat mentre que altres coneixements i habilitats poden mantenir-se durant molt temps.
Per això és incorrecte identificar automàticament:
envelliment = pèrdua de memòria = demència.
L’envelliment cerebral normal i les malalties neurodegeneratives no són el mateix.
Comprendre aquesta diferència serà un dels ponts fonamentals entre Comprèn-te i Comprèn.
→ Com canvia la memòria amb l’edat?
Quan els canvis de memòria poden preocupar-nos
Tothom oblida coses.
No recordar ocasionalment un nom, perdre temporalment un objecte o necessitar més temps per recuperar determinada informació no implica automàticament l’existència d’una malaltia.
Però alguns canvis poden tenir una intensitat, freqüència o impacte sobre la vida quotidiana que justifiqui consultar un professional sanitari.
Una pàgina web no pot determinar-ne la causa.
Problemes de son, estrès, determinats medicaments, estat emocional, condicions mèdiques i trastorns neurològics, entre molts altres factors, poden influir en la cognició.
Per això, davant de canvis persistents o preocupants, l’avaluació individual correspon als professionals sanitaris qualificats.
→ Memòria, envelliment i quan consultar
De la memòria a l’Alzheimer
La memòria és també una porta d’entrada per comprendre algunes malalties.
La malaltia d’Alzheimer pot afectar la memòria, però no és simplement «tenir mala memòria».
És una malaltia neurodegenerativa complexa que pot afectar progressivament diferents funcions cognitives i la vida quotidiana.
Aquesta distinció és fonamental.
A Comprèn-te estudiem com funciona la memòria.
A Comprèn estudiem què sabem quan determinats processos es veuen alterats per una malaltia.
Així connectem:
funcionament → alteració → persona → vida quotidiana → recerca
→ Comprendre la malaltia d’Alzheimer
Podem millorar la memòria?
Aquesta pregunta genera una enorme quantitat de continguts, productes i promeses.
Per això hem de començar distingint conceptes.
Millorar una estratègia per aprendre no és necessàriament modificar la capacitat general de memòria.
Aprendre a organitzar informació pot ajudar-nos a recordar-la.
Practicar la recuperació pot afavorir determinats aprenentatges.
Dormir adequadament forma part d’una bona salut i està relacionat amb processos de memòria.
Però això és molt diferent d’afirmar que existeix una tècnica, suplement, aplicació o exercici capaç de «potenciar el cervell» de manera general.
A Neurociencia.cat analitzarem aquestes afirmacions preguntant:
Què s’ha estudiat?
En qui?
Quina magnitud té l’efecte?
Es transfereix a altres capacitats?
Quant dura?
Existeixen estudis independents que ho reprodueixin?
La pregunta no serà:
«Funciona?»
sinó:
«Quina evidència tenim i què permet afirmar realment?»
Neuromites sobre la memòria
La memòria és especialment propensa a mites i simplificacions.
«La memòria funciona com una càmera»
No exactament. Recordar és un procés reconstructiu.
«Oblidar sempre és dolent»
No. L’oblit forma part del funcionament normal del sistema de memòria.
«Tenir molts records significa tenir bona memòria»
La memòria té múltiples sistemes i dimensions. Reduir-la a una única capacitat és poc útil.
«Podem entrenar la memòria com un múscul i millorar-la en tot»
L’entrenament pot produir millores en determinades tasques, però la transferència general a altres capacitats és una qüestió molt més complexa.
«Si un record és molt viu, segur que és exacte»
La vividesa i la confiança no garanteixen una correspondència perfecta amb allò que va succeir.
→ Explora Neurociència sense neuromites
Què està investigant la ciència sobre la memòria?
La memòria continua sent un dels grans camps d’investigació de la neurociència i la psicologia cognitiva.
Entre moltes altres qüestions, la recerca estudia:
com es formen els records
com canvien durant la consolidació
què passa quan els recuperem
per què oblidem
com interactuen son i memòria
com influeixen les emocions
com canvia la memòria amb l’edat
què succeeix en diferents malalties
com podem afavorir l’aprenentatge
A Papers explicats anirem seleccionant estudis i revisions especialment interessants.
No només explicarem el resultat.
Ens preguntarem:
Quina pregunta intentaven respondre?
Com ho van estudiar?
Què van trobar?
Quines limitacions té l’estudi?
Què podem concloure?
Què continua sense resposta?
→ Descobreix papers sobre memòria
Experimenta la memòria
La memòria és especialment adequada per convertir la neurociència en una experiència.
Podem experimentar:
els límits de la memòria de treball
com influeix l’atenció
com reconstruïm informació
com apareixen falsos records
com les expectatives poden modificar allò que recordem
Aquesta serà la base d’una de les primeres experiències de Neurociencia.cat.
Taller: Per què oblidem?
Un viatge experimental per la nostra memòria
Una activitat participativa per descobrir, mitjançant petits experiments i demostracions, que recordar no significa simplement recuperar una gravació perfecta del passat.
→ Descobreix el taller
Explora la memòria
Com funciona la memòria?
De l’experiència al record: codificació, consolidació, emmagatzematge i recuperació.
Llegir →
Per què oblidem?
L’oblit no és necessàriament un error del cervell.
Llegir →
Podem confiar en els nostres records?
Per què recordar significa també reconstruir.
Llegir →
Falsos records
Com podem recordar coses de manera diferent de com van succeir.
Llegir →
Atenció i memòria
Per què allò que atenem condiciona allò que podem recordar.
Llegir →
Memòria i aprenentatge
Què ens ensenya la recerca sobre aprendre perquè puguem recordar.
Llegir →
Memòria i son
Què passa després d’aprendre també importa.
Llegir →
Memòria i emocions
Per què algunes experiències deixen records especialment intensos.
Llegir →
Memòria i envelliment
Com canvia la memòria al llarg de la vida.
Llegir →
Memòria i Alzheimer
Quan els canvis de memòria formen part d’una malaltia neurodegenerativa.
Llegir →
Memòria, aprenentatge, emocions i vida
La memòria no funciona de manera aïllada.
Està connectada amb altres grans processos que explorem a Comprèn-te.
Atenció
Allò que processem condiciona allò que podem recordar.
Aprenentatge
Aprendre requereix construir coneixement que pugui recuperar-se posteriorment.
Emocions
Poden influir en què atenem, codifiquem i recordem.
Son
Participa en processos relacionats amb la consolidació.
Decisions
Utilitzem experiències anteriors per orientar decisions presents.
Relacions
Gran part dels nostres records formen part de la nostra història amb altres persones.
Això és precisament el que volem mostrar a Neurociencia.cat:
comprendre el cervell no consisteix a estudiar peces independents, sinó a descobrir com interactuen els processos que fan possible la nostra experiència.
→ Tornar a Comprèn-te
Comprendre la memòria és comprendre una part de nosaltres
Els nostres records contribueixen a explicar qui som.
Ens permeten aprendre del passat.
Reconèixer persones.
Construir coneixement.
Orientar-nos.
Mantenir relacions.
Imaginar possibilitats futures.
Però la memòria també oblida, selecciona, modifica i reconstrueix.
I precisament aquestes aparentes imperfeccions ens ensenyen una de les lliçons més interessants de la neurociència:
el cervell no existeix per conservar una reproducció perfecta del passat.
És un sistema viu que utilitza l’experiència per ajudar-nos a comprendre i respondre al present.