Prendre decisions basades en l’evidència sobre com ensenyar llengües estrangeres a les escoles primàries.
Evitar el bombo per l’ensenyament precoç de llengües estrangeres. Provisió de llengües estrangeres a les escoles primàries angleses: prendre decisions pedagògiques basades en l’evidència. Com ensenyar llengües estrangeres a les escoles primàries.
New CEN paper: Foreign language provision in English primary schools: making evidence-based pedagogical choices
Com ensenyar llengües estrangeres a les escoles primàries
La doctora Sue Whiting i la professora Chloë Marshall del CEN han publicat un nou article a la revista Frontiers in Education. El document pretén dotar els professionals de l’educació d’una consciència crítica de la (falta) d’evidències que avalen l’avantatge bilingüe i els cursos innovadors de degustació de llengües estrangeres, per ajudar-los a prendre decisions basades en l’evidència sobre com ensenyar llengües estrangeres a les escoles primàries.
Aquí, l’autora principal, Sue Whiting, analitza per què certes creences generalitzades (per exemple, que l’aprenentatge d’una segona llengua confereix un avantatge acadèmic i que la màxima més jove com a millor per a l’aprenentatge d’idiomes naturalistes és vàlida a les aules) tempten algunes escoles a explorar no provades. maneres d’ensenyar idiomes a nens de 3 a 11 anys.
L’aprenentatge de llengües estrangeres funciona?
La fluïdesa en més d’una llengua és clarament un avantatge en la nostra era global moderna de societats multiculturals. Tanmateix, l’aprenentatge de llengües estrangeres sembla estar en crisi als països on la majoria de la població és monolingüe anglesa, és a dir, en contextos anglòfons. Això s’ha atribuït al domini de l’anglès com a llengua global, donant lloc a la percepció que els parlants nadius d’anglès no necessiten aprendre altres idiomes (Lanvers et al., 2021).
Malgrat una iniciativa governamental recent a Anglaterra (Departament for Education (DfE), 2013) per introduir l’ensenyament de llengües estrangeres durant una hora a la setmana durant els anys 3-6 (etapa clau 2; KS2), sembla que una crisi de motivació comença a partir d’uns 11 anys. d’edat, un cop els alumnes entren a l’escola secundària (Lanvers i Martin, 2021): molts alumnes perceben que l’aprenentatge d’una llengua estrangera és irrellevant, avorrit, difícil i que «l’anglès és suficient» (Lanvers et al., 2021).
El bilingüisme en si ajuda a la cognició?
A més dels beneficis personals, socials, culturals i econòmics evidents de dominar dues o més llengües, també hi ha afirmacions controvertides que un «avantatge bilingüe» condueix a millors resultats acadèmics (Bialystok et al., 2009). Aquest avantatge suposadament sorgeix quan les habilitats que s’adquireixen en la coordinació de dues llengües es transfereixen a altres processos mentals, no lingüístics, rellevants per a l’aprenentatge a l’escola i milloren així els resultats educatius. La investigació que corrobora aquestes afirmacions, però, es barreja en general només amb estudis anteriors, que normalment només implicaven un nombre reduït de participants, i que revelen beneficis (Duñabeitia i Carreiras, 2015; Paap et al., 2015, 2019; Van den Noort et al. , 2019): la manca de replicabilitat és un problema particular (per exemple, Bialystok i Martin, 2004; Shokrkon i Nicoladis, 2021).
L'»avantatge bilingüe» no és un efecte robust
Molts autors consideren ara que qualsevol avantatge bilingüe només es produeix en «circumstàncies molt específiques i indeterminades» (Paap et al., 2015) i, en relació al rendiment acadèmic, és probable que sigui un neuromite (CEN, 2023). A més, és probable que qualsevol benefici impliqui la participació regular amb la segona llengua en lloc d’experimentar-la només una hora a la setmana en un entorn artificial d’aula amb poca o cap exposició fora de l’escola.
Compte amb el argument de venda
No obstant això, alguns llocs web de recursos lingüístics es dirigeixen a escoles i cuidadors amb un màrqueting agressiu dels seus productes, suggerint que tots els nens que aprenen llengües estrangeres obtindran beneficis cognitius generals d’ampli abast en totes les circumstàncies. Algunes de les propostes de venda apel·len a nocions del cervell (com ara l’aprenentatge del cervell esquerre versus el del dret) que altres autors han identificat com a neuromites (CEN, s.d.). A més, les afirmacions superen amb escreix el que mostren les proves actuals, sovint citant articles de captació de titulars dels diaris o articles en línia escrits per no especialistes.
En el context dels resultats decebedors de la política actual de llengües estrangeres de KS2, aquestes reclamacions d’avantatges bilingües estan encoratjant algunes escoles que no es regeixen per les regulacions de KS2, és a dir, escoles públiques [de primers anys a 2n (entre 3 i 7 anys)] i escoles independents (de 3 a 11 anys) per explorar maneres no provades d’ensenyar llengües estrangeres perquè els seus alumnes puguin gaudir d’una capacitat cognitiva millorada i un èxit acadèmic.
Aquí teniu el que no funciona
Una idea no provada, i prèviament desacreditada, ressuscitada a partir de la dècada de 1980, encara que amb nens més grans, és la que les escoles ofereixen als nens petits una exposició superficial a múltiples llengües estrangeres en la creença que es convertiran en lingüistes naturals amb parla nativa en nombrosos llengües estrangeres. Això malgrat la manca d’evidència de la investigació sobre un avantatge més jove com millor per a l’aprenentatge d’idiomes a l’aula (Lightbown i Spada, 2020; Mitchell i Myles, 2019; Myles, 2017) o de la investigació sobre consciència lingüística que l’exposició superficial a múltiples idiomes. donaria suport a l’aprenentatge (HMI, 1990, paràgraf 66).
Hi ha grans reptes a l’hora de transferir l’entorn d’aprenentatge ric, immersiu i de la llengua materna, on els nens petits aprenen «fent» juntament amb l’accés a moltes hores al dia d’aportacions d’alta qualitat de múltiples interaccions socials, a la primària formal d’aprenentatge de llengües estrangeres. aula escolar que normalment ofereix només una hora d’exposició cada setmana. Els arguments en contra de l’exposició superficial de diversos idiomes són tan vàlids avui com l’any 1990, quan l’Informe sobre cursos d’idiomes de l’HMI va concloure que «les experiències curtes, aigualides, fragmentades i escasses en massa idiomes» proporcionaven «una base totalment inadequada per a dominar». habilitats pràctiques de comunicació en qualsevol llengua i desenvolupament de la seva competència». Aleshores, com ara, una política d’exposició continuada a una sola llengua estrangera es considera superior.
Com jutjar un bon mètode per ensenyar llengües estrangeres
Acabem el nostre article recomanant que les escoles haurien de ser extremadament cautelosos de ser persuadidas perquè siguin la primera escola a provar alguna cosa innovadora quan es ven com a «avantguarda del joc», o de participar en un projecte de recerca per al qual han de pagar. Proporcionem uns criteris objectius per ajudar les escoles, des dels primers anys fins al final de primària, a jutjar l’eficàcia de mètodes no provats d’ensenyament de llengües estrangeres (o, de fet, d’altres assignatures) abans d’adoptar-les. Aquestes són les nostres cinc recomanacions principals:
- Recordeu que un producte venut com a «avantguarda del joc» sovint significa que no s’ha provat ni s’ha provat
- Apropeu-vos a altres escoles que ja utilitzen el protocol innovador per establir quins resultats quantificables es poden esperar raonablement
- Comproveu les credencials i titulacions de la persona que fa la proposta. La Fundació Dotació Educativa ha avaluat l’enfocament pedagògic proposat?
- Si l’esquema innovador es ven com a «projecte de recerca», hauria estat aprovat pel Comitè d’Ètica de la universitat corresponent. Normalment també hi haurà finançament extern disponible, en aquest cas no hi hauria d’haver cap cost per a l’escola en forma de despeses o de consultoria.
- Les escoles haurien de consultar i demanar l’aprovació de la seva junta de govern. El llibre blanc de la Política de llengües primàries recomana desenvolupar «associacions efectives entre directors i governadors» (Holmes & Myles, 2019, p. 13, p. 16). Sovint, els consells tenen l’experiència diversa per examinar adequadament els esquemes innovadors de provisió educativa.
Referències
Bialystok, E., Craik, F. I. M., Green, D. W., & Gollan, T. H. (2009). Bilingual Minds. Psychological Science in the Public Interest, 10(3), 89–129. https://doi.org/10.1177/1529100610387084
CEN, (2023). Learning two languages gives an advantage at school | Centre for Educational Neuroscience
CEN, (n.d.). Left brain versus right brain thinkers | Centre for Educational Neuroscience
Department for Education (DfE) (2013). Languages programmes of study: key stage 2 National curriculum in England. Available here (Accessed July 15, 2023).
Duñabeitia, J. A., & Carreiras, M. (2015). The bilingual advantage: acta est fabula? Cortex, 73, 371-372. doi:10.1016/j.cortex.2015.06.009
HMI (1990). A survey of language awareness and foreign language taster courses. Her Majesty’s Stationery Office 1990. Available here (Accessed July 15, 2023)
Lanvers, U., & Martin, C. (2021). Choosing language options at secondary school in England. In U. Lanvers, A. S. Thompson, & M. East (Eds.), Language Learning in Anglophone Countries (pp. 89–115). Palgrave Macmillan. https://doi.org/https://doi.org/10.1007/978-3-030-56654-8
Lanvers, U., Thompson, A. S., & East, M. (2021). Introduction: is language learning in Anglophone countries in crisis? In U. Lanvers, A. S. Thompson, & M. East (Eds.), Language Learning in Anglophone Countries (pp. 1–13). Palgrave Macmillan. https://doi.org/https://doi.org/10.1007/978-3-030-56654-8
Lightbown, P. M., & Spada, N. (2020). Teaching and learning L2 in the classroom: it’s about time. Language Teaching, 53, 422–432. https://doi.org/10.1017/S0261444819000454
Mitchell, R., & Myles, F. (2019). Learning French in the UK setting: policy, classroom engagement and attainable learning outcomes. Apples Journal of Applied Language Studies, 13(1), pp. 69–93. https://doi.org/10.17011/apples/urn.201903011690
Myles, F. (2017). Learning foreign languages in primary schools: is younger better? Languages, Society & Policy, 1(1), 1–8. https://doi.org/10.17863/CAM.9806
Noort, M. Van Den, Struys, E., Bosch, P., Jaswetz, L., Perriard, B., Yeo, S., … Lim, S. (2019). Does the bilingual advantage in cognitive control exist and if so, what are its modulating factors? Behavioral Sciences, 9(27), 1–30. https://doi.org/10.3390/bs9030027
Paap, K. R., Johnson, H. A., & Sawi, O. (2015). Bilingual advantages in executive functioning either do not exist or are restricted to very specific and undetermined circumstances. Cortex, 69, 265–278. https://doi.org/10.1016/j.cortex.2015.04.014
Paap, K. R., Schwieter, J., & Paradis, M. (2019). The bilingual advantage debate: quantity and quality of the evidence. In J. W. Schwieter (Ed.), The handbook of the neuroscience of multilingualism (pp. 701–735). London:Wiley-Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119387725.ch34
Shokrkon, A., & Nicoladis, E. (2021). Absence of a bilingual cognitive flexibility advantage: a replication study in preschoolers. PLoS ONE, 16(8), 14–18. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0255157
Van den Noort,M., Struys, E., Bosch, P., Jaswetz, L., Perriard, B., Yeo, S., … Lim, S. (2019). Does the bilingual advantage in cognitive control exist and if so, what are its modulating factors? Behavioral Sciences, 9(27), 1–30. https://doi.org/10.3390/bs9030027
Llegit a: