La neurociència educativa és la disciplina que combina la neurociència, la pedagogia i la psicologia.

Les tres disciplines de la neurociència educativa són la neurociència, la pedagogia i la psicologia, aportant la investigació actual de com el cervell aprèn, es comporta i es relaciona amb les pràctiques d’instrucció a l’aula. Cada classe, tasca i experiència donen forma al cervell humà. Comprendre com el cervell processa la informació per a l’aprenentatge i saber més sobre què necessita perquè el cervell dels estudiants estigui compromès, sensible i alerta és fonamental per al procés d’ensenyament i aprenentatge.

Les tres disciplines de la neurociència educativa

Dins d’aquesta disciplina – neurociència educativa o neuroeducació –, els professors de formació inicial entendran com l’estrès afecta la capacitat del cervell per processar la informació i com crear i dissenyar estratègies d’instrucció i implicació perquè estiguem abordant les etapes crítiques de desenvolupament emocional, social i cognitiu a cada aula.

#1 Neurociència

La neurociència és l’estudi del desenvolupament, l’estructura i la funció del cervell. L’objectiu dels educadors és tenir alumnes reeixits i una de les maneres de promoure l’èxit dels nostres alumnes és entendre com es produeix el procés d’aprenentatge. El procés d’aprenentatge implica canviar el cervell. La selecció de tècniques didàctiques i el disseny dels plans de lliçons es poden ajudar entenent com respon el cervell i aplicant principis de la investigació en neurociència a les aules.

#2 Pedagogia

La pedagogia és l’estudi de l’art i la ciència del procés d’ensenyament i aprenentatge. Els educadors han d’entendre com l’entorn, la pobresa, l’avorriment, els sistemes de suport, l’abús de substàncies i totes les facetes emocionals, socials i cognitives afecten el cervell i com aprèn, es relaciona i comporta. La neurociència educativa és la participació activa d’estratègies proposades basades en els principis derivats de la neurociència i la psicologia de l’educació.

#3 Psicologia

La psicologia de l’educació és l’estudi dels processos mentals del desenvolupament responsables de la cognició i la conducta. Els professors en formació es beneficien molt quan entenen el desenvolupament del cervell i com l’entorn, la genètica i les percepcions dels estudiants afecten íntimament els processos mentals i de comportament.

La relació entre l’aprenentatge i el cervell

El cervell està cablejat per a la novetat, els patrons, les preguntes, les relacions i la supervivència. Quan donem instruccions als nostres estudiants a partir de l’impacte de la “connexió” entre ells, la matèria i la seva pròpia experiència, l’”aprenentatge” se sent rellevant i significatiu i es manté.

L’objectiu implícit de tota educació és canviar el cervell dels alumnes, millorant tant la seva base de coneixements com la comprensió de la informació que adquireix.

Cada classe, tasca i experiència donen forma al cervell humà. Comprendre com el cervell processa la informació per a l’aprenentatge i com les respostes a l’estrès afecten les funcions executives en desenvolupament al cervell, així com saber com crear la capacitat per a la màxima receptivitat de l’estudiant és fonamental. La neurociència educativa és la participació activa d’estratègies proposades basades en principis derivats de la investigació en les àrees esmentades anteriorment.

Cinc principis basats en la investigació que sabem que afecten l’aprenentatge i els comportament a l’aula

  1. El moviment millora l’aprenentatge i la memòria. El moviment aporta sang addicional que transporta combustible al cervell. Permet que el cervell accedeixi a més àrees de memòria a llarg termini (una antiga estratègia de supervivència), ajudant així els estudiants a establir més connexions entre l’aprenentatge nou i el previ. Es va demostrar que l’exercici estava fortament correlacionat amb l’augment de la massa cerebral i la producció de cèl·lules, així com amb la millora del funcionament cognitiu i la regulació de l’estat d’ànim.
  2. Les emocions tenen un gran impacte en l’aprenentatge. Els estudiants no poden centrar-se en el currículum tret que se sentin segurs físicament i emocionalment.
  3. El ritme variable del desenvolupament del cervell ajuda a explicar el comportament dels nens i adolescents.
  4. Els climes socials i culturals de l’escola afecten l’aprenentatge. La cultura d’una escola es caracteritza per l’obertura de comunicació, el nivell d’expectatives i l’apreciació de l’esforç, la implicació en la presa de decisions i el grau de cura.
  5. Els cervells poden fer créixer noves neurones a l’hipocamp. L’hipocamp codifica la memòria a llarg termini.

Llegit a:

Marian University