Els investigadors estan descobrint noves xarxes al cervell.
Com es poden explicar les sorprenents habilitats de la memòria a partir de l’anatomia del nostre cervell? L’anatomia de la memòria. Se sap que diferents funcions estan ancorades en diferents àrees i estructures del cervell. Sabem, per exemple, que determinades zones de l’escorça cerebral s’encarreguen de percebre el món exterior, d’imaginar el nostre futur i de pensar en altres persones.
Tanmateix, se sap poc sobre com les regions del cervell que donen suport a aquestes funcions cognitives importants estan connectades amb el sistema de memòria humana. Mitjançant un nou enfocament de la imatge i la ressonància magnètica funcional d’alta resolució (fMRI), els neurocienfícs i físics de l’Institut Max Planck de Cognició i Neurociència de Leipzig i el neuroanatomista Menno Witter de l’Institut Kavli de Neurociència de Sistemes de Trondheim han aprofundit en la profunditat de la memòria humana. Van poder descobrir xarxes corticals desconegudes anteriorment i obtenir informació sobre l’organització anatòmica del sistema de memòria.
L’anatomia de la memòria
El sistema de memòria humana es troba al lòbul temporal medial (MTL). Inclou essencialment l’hipocamp, l’escorça parahipocampal, l’escorça perirrinal i l’escorça entorrinal. “Un repte important a l’hora d’estudiar la MTL és la seva gran variabilitat anatòmica entre diferents persones. Per tant, estudis anteriors que van utilitzat dades mitjanes del grup van desdibuixar detalls anatòmics fins entre diferents categories de l’MTL humà que es troben molt a prop les unes de les altres. Això és així”.
Això és com estudiar l’estructura de les cares prenent la mitjana de 1.000 cares diferents. “Preservem principis organitzatius importants d’una cara – on estan els ulls i el nas, on hi ha la boca –, però perdem detalls idiosincràtics importants”, explica el primer autor de l’estudi, Daniel Reznik, de l’Institut Max Planck de Cognició Humana i Neurociència de Leipzig. Segons ell, un altre repte a l’hora d’estudiar l’MTL en humans és que aquesta regió cerebral es veu greument afectada per artefactes de sensibilitat, motiu pel qual la capacitat d’obtenir senyals de ressonància magnètica d’alta qualitat és molt limitada.
En el seu estudi actual, els científics van resoldre aquests reptes d’imatge. Finalment van poder explorar amb més detall les regions corticals del cervell connectades a diferents subregions del lòbul temporal humà en individus.
Nous camins en la memòria humana
Explorant les profunditats del sistema de memòria humana
Neurocientífics, físics i neuroanatomistes van combinar la seva experiència per examinar amb més detall les regions cerebrals connectades a diferents subregions del lòbul temporal humà.
The anatomy of memory: new mnemònic networks discovered in the brain
Moltes dades de les mateixes persones
“En lloc de recollir dades de moltes persones diferents, vam recollir moltes dades de les mateixes persones, la qual cosa va augmentar dràsticament la precisió anatòmica del nostre estudi. Vam combinar la nostra experiència en imatges d’alt camp, neuroanatomia i neurociència cognitiva i vam examinar l’anatomia de l’MTL amb gran detall. Això ens va permetre identificar xarxes corticals connectades al lòbul temporal medial humà i que eren desconegudes per a investigacions anteriors de la memòria humana”, descriu Daniel Reznik i afegeix: “També existeixen xarxes corticals similars en animals, i potser la troballa més emocionant és que ara tenim proves de vies corticals potencialment noves en el sistema de memòria humana en comparació amb els primats no humans”.
Processament social
Christian Doeller, director del Departament de Psicologia de l’Institut Max Planck, afegeix: “Aquestes noves troballes són importants perquè fins i tot després de molts anys d’investigació sobre la memòria humana, ningú sabia realment com es relacionen les regions de l’MTL amb la resta del cervell humà. La connectivitat de l’escorça entorrinal ens interessa especialment perquè és una de les primeres regions cerebrals que es poden veure afectades, per exemple, per la malaltia d’Alzheimer. El nostre descobriment defineix els límits anatòmics dins dels quals funciona la memòria humana i és informatiu per estudiar el desenvolupament evolutiu dels circuits del lòbul temporal en diferents espècies. Per exemple, les dades de primats no humans mostren comparativament poques connexions entre l’escorça entorrinal i l’escorça frontal; en canvi, hem trobat que aquestes connexions són més fortes en humans”.
Daniel Reznik afegeix: “Com que una de les xarxes connectades a l’escorça entorrinal humana també està implicada en el processament social, sospitem que és una xarxa evolutivament jove que potser només s’hagi desenvolupat després de l’extensa expansió de l’escorça cerebral humana desenvolupada en humans”.
Llegit a: