La investigació en neurociència és un camp en constant evolució que està obrint noves perspectives sobre com funciona el cervell humà.
Aquest article titulat ‘Neurociència: què és i amb què tracta’, tracta alguns dels últims desenvolupaments en aquesta àrea. Pot tenir un impacte significatiu en la nostra comprensió del cervell i de com tractar les malalties del cervell.
Neurociència: què és i amb què tracta
Són la ciència que s’ocupa del funcionament del sistema nerviós. El sistema nerviós està format per dues parts: el sistema central i el sistema perifèric. El primer està format per l’encèfal i la medul·la espinal. El sistema perifèric està format pels altres nervis que connecten el sistema central amb la resta del cos.
La neurociència estudia com funciona el sistema nerviós i tracta tots els aspectes del funcionament del cervell, des de la biologia fins a la psicologia, la fisiologia i la patologia.
Les principals branques de la neurociència
La neurociència s’ocupa del funcionament del sistema nerviós i de com interactua amb la resta del cos. Es tracta d’un camp extremadament extens, que implica diverses disciplines científiques.
La neurociència es pot dividir en diverses branques principals:
- Neuroanatomia: s’ocupa de l’estudi de l’estructura del sistema nerviós.
- Neurofisiologia: s’ocupa de l’estudi del funcionament del sistema nerviós.
- Psicologia clínica: s’ocupa de l’estudi dels trastorns mentals i del comportament humà.
- Neuroquímica: s’ocupa de l’estudi dels neurotransmissors, les molècules que permeten el funcionament del sistema nerviós.
- Neurobiologia: s’ocupa de l’estudi de la biologia cel·lular i molecular del sistema nerviós.
Història de la neurociència
La neurociència és la ciència que estudia el sistema nerviós. Van començar a desenvolupar-se al segle XIX, quan els metges van començar a examinar el sistema nerviós amb l’ajuda de microscopis. Al segle XX, van experimentar un enorme creixement, gràcies a l’ús de noves tecnologies com la ressonància magnètica i la tomografia computada. Actualment inclouen diferents disciplines com la biologia, la psicologia, la medicina i l’enginyeria.
Neurociència i tècniques de neuroimatge
La neurociència s’ocupa de l’estudi del sistema nerviós, que inclou el cervell, la medul·la espinal i els nervis.
L’objectiu principal de la neurociència és entendre com funciona el sistema nerviós, com interactuen les diferents àrees del cervell entre si i com creen funcions cognitives.
En els últims anys, la neurociència ha avançat enormement gràcies a l’ús de tècniques avançades de neuroimatge.
Les tècniques de neuroimatge permeten als científics observar el cervell en activitat i estudiar diferents àrees del sistema nerviós.
Aquestes tècniques han permès conèixer millor les funcions cognitives i la patologia del sistema nerviós.
Estimulació magnètica transcranial (TMS)
L’ús de TMS ha anat augmentant en els darrers anys gràcies al coneixement cada cop més gran del seu funcionament i la difusió d’equips que permeten el seu ús. El TMS és un mètode no invasiu que permet estimular el cervell mitjançant l’aplicació de camps magnètics externs.
Moltes investigacions destaquen els beneficis potencials de la TMS, tant a nivell experimental com clínic, i es documenten en diverses àrees:
depressió, addiccions (com el protocol anti-caïna), Parkinson, dolor crònic i altres trastorns neurològics.
Recentment, també s’ha proposat la TMS com un mètode per millorar el rendiment cognitiu en diverses àrees, com la memòria, l’atenció i el llenguatge.
Conclusions
La neurociència té un ampli camp d’aplicació i està en constant evolució. En aquest apartat hem examinat alguns dels principals temes i temes que tracta la neurociència, tant pel que fa a la recerca com a la pràctica clínica. Hem vist com la neurociència influeix en la nostra comprensió del cervell i del sistema nerviós, així com com tracta els trastorns mentals i neurològics.
La neurociència té un enorme potencial per millorar la nostra salut i el nostre benestar, i és sens dubte un camp d’investigació en constant evolució que mereix una exploració posterior.
Llegit a: