Investigadors del Bordeaux Neurocampus han estudiat l’addicció a la pantalla per demostrar la seva realitat.
Els seus resultats mostren que encara que aquesta addicció no sigui tan habitual com s’imaginava, una part important de la població diu que s’enfronta a problemes relacionats amb les pantalles. Un problema de salut pública a tenir en compte? Addicció a la pantalla, mite o realitat?
Addició a la pantalla, mite o realitat?
Smartphones, tauletes, ordinadors, televisors, consoles de videojocs… Les pantalles i Internet formen part del dia a dia de tothom. Aquest ús es pot considerar excessiu quan apareixen problemes de son o fins i tot de rendiment escolar, per exemple. D’aquí ve l’expressió “addicció a la pantalla” que ha passat a formar part del debat públic.
Però això té una realitat científica en el sentit psiquiàtric del terme? Com parlem d’addiccions a l’alcohol, les drogues, el joc… que són reconegudes per la comunitat científica i es beneficien de tractaments terapèutics adequats. Això és el que han volgut saber els científics del laboratory SANPSY – Sommeil, addiction, neuropsychiatrie (CNRS i Universitat de Bordeus) gràcies a un estudi realitzat a la població francesa de Martignas-sur-Jalle, un municipi de la Métropole de Bordeus. Van publicar els resultats al Journal of Medical Internet Research.
Recomanacions preventives
Es va demanar als adults i adolescents de la mostra que responguessin un qüestionari sobre el seu ús de pantalles durant els darrers 12 mesos. Perquè l’addició a la pantalla fos qualificada mèdicament, 5 dels 9 criteris buscats havien d’estar presents i només va ser el cas de l’1,7% dels enquestats. Això nega una creença generalitzada que la majoria dels usuaris de pantalles tinguin una addicció, especifica Marc Auriacombe, professor de psiquiatria i addicció, director de SANPSY i consignatari de l’estudi. Aquestes xifres també coincideixen amb el percentatge de l’1 al 5% de la població general que pateix addicció a la pantalla i als videojocs en estudis epidemiològics.
L’estudi va mostrar un altre resultat interessant, per al psiquiatre. La proporció de persones amb problemes de pantalles va ser força elevada: el 44,7%, o gairebé la meitat dels enquestats. “Per tant, és necessari que la societat abordi aquests problemes que requereixen una intervenció preventiva i educativa”. I, de la mateixa manera que existeixen campanyes de prevenció al voltant de l’alcohol, les drogues, el joc, etc., caldria donar a la població recomanacions sobre l’ús de pantalles per reduir riscos i danys. Tant si es tracta d’una durada diària o setmanal, d’un límit d’edat d’ús, etc.
De les dades locals a la implicació internacional
Les autoritats públiques abordarien encara més aquesta qüestió si l’addicció a la pantalla fos reconeguda al Manual Estadístic i de Diagnòstic de Trastorns Mentals (DSM), un treball de referència internacional que descriu i classifica els trastorns mentals.
Fins ara, l’addicció al joc és l’única addicció conductual reconeguda pel DSM (que arriba a la seva 5a edició des del 2013). El de les pantalles segueix sent controvertit atès que la pantalla es considera alhora objecte d’addicció, però també pot ser el facilitador d’altres addiccions com la del joc en línia… Per a alguns científics, això equivaldria a dir que una persona amb una addició a l’alcohol depèn més de la beguda que de l’alcochol que s’hi troba, per exemple. Però per a Marc Auriacombe, el fenomen de la pèrdua de control esmentat per les persones entrevistades encara apuntaria a una patologia real.
Els investigadors de Bordeus van realitzar una segona onada d’anàlisis en profunditat de les dades de Martignas-en Jalle per estudiar les propietats dels criteris d’addicció al DSM-5 quan s’apliquen a les pantalles (mètodes de la teoria de la resposta a l’ítem). Per fer-ho, van col·laborar amb equips de la Universitat de Columbia de Nova York.
Els seus resultats estan en línia amb un mateix diagnòstic (addicció a les pantalles) en mostrar especificitats lligades a les addicions, com la pèrdua d’interès per activitats diferents de les pantalles, la preocupació (sovint absorbit per les pantalles, fins i tot quan no les utilitza), mentir o amagar el seu ús de la pantalla, i arriscar/perdre relacions o oportunitats importants a causa de l’ús de la pantalla. Aquests resultats hauran de ser validats per altres estudis perquè aquesta nova addicció pugui figurar al DSM-6 d’aquí a uns anys. Això permetria, en particular, un tractament adequat i més ràpid dels pacients.
Referència bibliogràfica
Item Response Theory Analysis of Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5) Criteria Adapted to Screen Use Disorder: Exploratory Survey
Mathieu Boudard, Jean-Marc Alexandre, Charlotte Kervran, Louise Jakubiec, Dvora Shmulewitz, Deborah Hasin, Lucie Fournet, Christophe Rassis, Patrice Claverie, Fuschia Serre, Marc Auriacombe
Journal of Medical Internet Research, 24 de juliol de 2022, doi: 10.2196/31803
Llegit a: