Les idees creatives tenen orígens variats. Aproximadament una de cada dues persones creu que són el resultat d’una inspiració sobtada. Com genera el cervell idees creatives? De fet, la creativitat reflectiria una col·laboració entre el treball conscient i inconscient del cervell. Això és el que van descobrir dos investigadors de la Universitat del Quebec a Mont-real.
Com genera el cervell idees creatives
Alguna vegada t’has despertat un matí amb una solució miraculosa a un dels teus problemes, o fins i tot amb una idea creativa per a una recepta de plàtan? Les idees creatives provenen de diverses fonts, però aproximadament una de cada dues persones creu que provenen d’una inspiració sobtada.
Aquest mite suggereix que les idees sorgeixen soles, sense que sigui possible controlar-les; com si el cervell treballés inconscientment.
Què és realment?
De fet, la creativitat reflectiria una col·laboració entre el treball conscient i inconscient del cervell.
Com a investigador en psicologia, intentarem resumir diversos anys d’investigació en psicologia cognitiva i neurociència per desxifrar com el cervell produeix idees creatives.
Primer de tot, què és una idea creativa?
Una idea creativa ha de ser alhora original i útil. La farina es pot utilitzar com a sabó per a sòls, una idea nova, però no molt útil. D’altra banda, la farina també es pot transformar en una bola antiestrès: només cal barrejar-la amb aigua i després embolicar-la en un globus. És una idea original, i força útil si no tens una pilota antiestrès a casa. Ho havies pensat?
La creativitat d’una idea s’avalua tenint en compte la seva qualitat però també segons el procés utilitzat per produir-la i el coneixement de la persona que l’ha creat. En altres paraules, la mateixa idea pot ser creativa per a una persona i banal per a una altra. És poc probable que les idees creatives que penses cada dia passin a la història. No espereu que la vostra nova recepta de pa de plàtan es mostri al costat de les idees revolucionàries de Leonardo da Vinci.
No obstant això, resulta que els processos darrere d’aquestes idees no són tan diferents, ja que estan subjectes a regles similars.
Vegem algunes d’aquestes regles.
El cervell produeix rarament idees creatives a la primera
Les idees competeixen entre elles, i sovint les idees poc originals són les primeres que es produeixen. Si se us demana que trobeu maneres creatives d’utilitzar farina i llet, el vostre cervell generarà espontàniament una idea de recepta primer. Les idees originals sovint es produeixen més tard.
Per què és així?
En primer lloc, el cervell treballa inconscientment. Organitza el coneixement de manera que activa records i coneixements fortament lligats entre si. Com a resultat, el cervell té un accés ràpid a idees poc originals, ja que estan fàcilment disponibles.
Si obriu l’armari, és probable que la roba més propera sigui la que porteu més sovint. Haureu d’endinsar-vos més en el vostre armari per divergir de la vostra roba habitual. Per analogia, la teva roba és per al teu armari com els teus records i coneixements ho són per a la teva memòria.
Tanmateix, a diferència de l’elecció de la roba, l’activació del coneixement es produiria en part fora del control de la persona, d’una manera automàtica i relativament inconscient. Aquesta activació requereix temps, així que has de perseverar per trobar idees creatives!
El cervell també funciona de manera conscient. De vegades cal fer un esforç mental i utilitzar estratègies divergents per tenir idees creatives. Per exemple, si us demanen que us imagineu diverses receptes amb nata, al cap temps podríeu pensar a convertir la nata en mantega en lloc d’utilitzar-la en el seu estat natural. Aquesta és una nova estratègia!
L’esforç mental també ajuda a eliminar idees poc originals i repetitives que vénen al cap de manera natural. Això s’anomena gestió d’interferències. De fet, alguns estudis de neuroimatge han demostrat que l’esforç mental en la creativitat està associat amb les parts del cervell responsables de les funciones que ajuden a planificar, organitzar i regular conductes i pensaments.
El cervell necessita fer descans
La creativitat implica un treball cerebral tant conscient con inconscient. Les pauses faciliten ambdues coses, ja sigui permetent que el cervell es recuperi o deixant que l’activació dels records i el coneixement es produeixi de manera natural.
Diversos estudis han demostrat que la distracció pot promoure el procés creatiu. Quan deixem de pensar conscientment en un problema i ens distraiem, el cervell continua establint connexions entre idees i no es veu afectat pels teus pensaments conscients. Un cop tornat al problema, l’accés a idees més llunyanes és més fàcil!
Per exemple, si voleu crear noves idees de receptes a partir de les vostres restes, aquestes idees poden ser més creatives després de prendre uns minuts per descansar després d’enumerar els ingredients.
El cervell es fixa en exemples
Els exemples són arriscats, ja que la vostra atenció corre el risc de quedar-s’hi enganxat! Al voltant de vuit de cada deu persones pensen que la pluja d’idees és útil per a la creativitat. Al contrari, evitar la fixació en les idees dels altres, sobretot si no són molt originals, requereix un important treball conscient i controlat del cervell. El millor és començar a pensar per tu mateix i després combinar les teves idees amb les dels altres!
Si vols crear una recepta i, per alguna desafortunada coincidència, descobreixes la recepta de pa de plàtan de la teva àvia, potser et costarà imaginar-ne una que sigui diferent.
El cervell creatiu funciona regles, i quan coneixem aquestes regles, les podem utilitzar al nostre avantatge. Tanmateix, també hem de reconèixer que la creativitat sovint consisteix a trencar les regles!
No hi ha 100 maneres de fer pa de plàtan… de veritat?
Fonts:
Per Pier-Luc de Chantal, Universitat de Quebec a Montreal (UQAM) i Claudelle Houde Labrecque, Universitat de Quebec a Montreal (UQAM)
Llegit a: