La neuroeducació promet un gran avenç pel que fa a l’aprenentatge
Parlem regularment de neurociència i dels beneficis d’aquesta investigació sobre el desenvolupament de les habilitats dels nostres fills. Però sabem menys de neuroeducació. Aquesta disciplina és situada a la intersecció de la neurociència i les ciències de l’educació. Comprendre la neuroeducació promet un gran avenç pel que fa a l’aprenentatge, sobretot quan els actors de l’educació prenen aquestes lliçons.
Què és la neuroeducació?
La neuroeducació, també coneguda com a neuropedagogia, és una disciplina que combina, entre altres coses, la neurociència, la psicologia i l’educació. Està adreçada principalment als educadors i professors. El seu objectiu és optimitzar els mètodes d’ensenyament basats en el coneixement dels mecanismes del nostre cervell.
De fet, les ciències del cervell, gràcies en particular a tecnologies com la ressonància magnètica (MRI), han proporcionat una resposta científica a moltes preguntes sobre el comportament humà. Què passa al cervell quan aprenem? O quan prenem decisions? Ara és possible respondre aquest tipus de preguntes, no de manera intuïtiva sinó científica.
Es tracta d’entendre com funciona de manera natural el nostre cervell per adaptar els mètodes d’aprenentatge dels estudiants i respondre millor a la diversitat dels seus perfils. No s’ha de confondre amb la neuroestimulació, que utilitza mètodes físics o químics per intentar millorar el rendiment cognitiu.
És a dir, com podem posar la comprensió dels mecanismes cerebrals d’aprenentatge i el funcionament de la memòria al servei de la pedagogia?
Comprendre la neuroeducació
La neuroeducació treu principalment les seves lliçons dels descobriments científics sobre memòria, llenguatge i aprenentatge.
Es basa en particular en tres grans descobriments que han permès establir relacions entre el cervell i l’educació, però també donar suport a la hipòtesi segons la qual conèixer millor el cervell dels alumnes pot ajudar a oferir-los un millor ensenyament.
#1 L’aprenentatge canvia l’arquitectura del cervell
Aquest descobriment està lligat a una altra gran revelació, la de la plasticitat cerebral: quan aprenem, el cervell canvia. Steve Masson (professor de la Facultat d’Educació del Quebec i director del Laboratori de Recerca en Neurociències) ho explica així: “Les connexions entre neurones es modifiquen per l’aprenentatge: es poden crear noves connexions i les connexions existents es poden desfer, reforçar o debilitar. El cervell és, doncs, un òrgan que no és fix, sinó dinàmic, que modifica la seva arquitectura cerebral a cada moment per adaptar-se al seu entorn”.
#2 L’arquitectura del cervell influeix en l’aprenentatge
És a dir, per poder aprendre, el cervell utilitza diverses regions cerebrals preexistents, que fan possible l’aprenentatge. Per llegir, per exemple, primer ha de ser capaç de reconèixer els objectes. Aquí, els objectes es materialitzen amb lletres i paraules. Aleshores, haurà d’utilitzar regions del cervell responsables de la comprensió oral, la producció de la parla i el significat de les paraules. Aquest descobriment es basa en dues nocions, a saber, el reciclatge neuronal i la inhibició.
- El reciclatge neuronal, en poques paraules, és la capacitat del cervell per fer alguna cosa nova a partir d’alguna cosa antiga. És el procés pel qual es modifica una regió del cervell per aprendre noves habilitats.
- La inhibició fa referència a la capacitat del cervell per controlar les nostres intuïcions, per resistir hàbits i automatismes. També és la capacitat d’evitar allò que no és rellevant per a l’execució d’una tasca. En altres paraules, és la capacitat de resistir distraccions o interferències. La inhibició és un procés central d’adaptació. A més, el seu desenvolupament afavoriria la comprensió dels conceptes científics.
#3 L’ensenyament influeix en els efectes de l’aprenentatge sobre el cervell
La investigació ha demostrat que ensenyar el mateix concepte utilitzant dues tècniques d’ensenyament diferents comporta canvis en l’arquitectura del cervell de l’alumne. Per tant, les opcions educatives influeixen en la nostra manera d’aprendre. Un millor coneixement de l’arquitectura cerebral dels estudiants i l’impacte dels diferents tipus d’ensenyament en el cervell ens poden proporcionar pistes per a un millor aprenentatge i ensenyament.
D’altra banda, el gran repte del professorat és captar l’atenció i mantenir-la per facilitar l’aprenentatge.
L’aportació de la neuroeducació per al professorat
La recerca en neuroeducació ens revela com aprenem per dibuixar vies d’actuació per millorar la docència. Ens permeten entendre millor els bloquejos dels alumnes i identificar les palanques que ajudaran a resoldrel’s.
Entre els investigadors de renom, trobem científics interessats en l’educació, però també alguns professors formats en neurociència.
La neuroeducació és una disciplina emergent. Encara que se’n parla des de fa diversos anys, sobretot als països anglosaxons.
Neuroeducació i dificultat d’aprenentatge
Com hem vist, el coneixement en neurociència ens ajuda a saber què passa en determinades zones del cervell quan aprenem. Però el seu interès rau sobretot en el fet que permeten comprendre els trastorns i les dificultats de l’aprenentatge, com la dislèxia, per poder oferir una rehabilitació específica i adaptada.
La neuroeducació, doncs, permet implementar exercicis que afavoreixin un millor aprenentatge en tots els alumnes, des de ben petit i segons les seves especificitats.
Neuroeducació per als aprenents
Entendre com funciona el cervell en el procés d’aprenentatge ajudaria els estudiants a comprendre millor d’on provenen les dificultats. Això també els animaria a implementar estratègies per aprendre de manera més eficaç. Segons Nicole Bouin, autora de Teaching: Contributions of Cognitive Sciences, un estudiant a qui s’explica el funcionament del seu cervell tindria una nova font de motivació i aprendria millor. Per a Steve Masson, el cervell de tots els estudiants demostren plasticitat.
Per tant, les dificultats acadèmiques no s’han de veure com a inevitables, sinó més aviat com uns reptes que han d’afrontar els estudiants el cervell dels quals és capaç de canviar i millorar a través de l’aprenentatge.
Què penseu?
Llegit a: