Els dons ocults de les persones que pensen en imatges, patrons i abstraccions
A les seves memòries Thinking in Pictures, Grandin, a qui no li van diagnosticar autisme formalment fins que va ser adulta, es va definir a si mateixa com una pensadora visual. Pensament visual, un concepte que amplia en el seu darrer examen de ments neurodiverses. «El món», escriu, «ve a mi en una sèrie d’imatges visuals associades, com ara desplaçar-se per les imatges de Google o veure vídeos curts a Instagram o TikTok». Una exploració de la riquesa de la neurodiversitat.
Pensament visual
Basant-se en les pròpies experiències i investigacions, així com en les troballes de psicòlegs, neurocientífics, conductistes animals i educadors, l’autora defensa de manera persuasiva la necessitat d’encoratjar pensadors visuals i espacials que puguin fer contribucions crucials a l’enginyeria, la resolució de problemes, la invenció, i creant.
Com que l’educació privilegia els pensadors verbals en avaluar l’aprenentatge a través de proves escrites, i pel fet que els plans d’estudi han eliminat les classes “pràctiques” com a taller, mecànica i economia domèstica, Grandin afirma que els pensadors visuals no són identificats ni reben recursos adequats per desenvolupar els seus talents i habilitats. De fet, la seva dificultat amb el pensament verbal sovint els relega a classes de recuperació.
Grandin revela, però, que molts innovadors en les arts, les ciències i la tecnologia van ser pensadors visuals i espacials (i probablement també a l’espectre de l’autisme), inclosos Thomas Edison, Miquel Àngel, Alan Turing, Bill Gates, Steve Jobs, Elon Musk i Albert Einstein. «El geni», escriu, «requereix no només intel·ligència i creativitat, sinó també pensament divergent».
Grandin cita investigacions que donen suport a la idea que combinar persones amb diferents fortaleses neurològiques fa que un equip tingui més èxit que un compost per pensadors homogenis. Alguns col·laboradors famosos, com Richard Rodgers i Oscar Hammerstein, serveixen com a prova de la brillantor que resulta quan “un pensador verbal i un pensador espacial” treballen junts.
Aquest llibre serveix en si mateix com un altre exemple d’una col·laboració fructífera: l’autora envia la seva feina al seu editor i coautor, Lerner, un pensador verbal i “el mestre organitzador de la informació”, que “desvela les històries darrere de la meva escriptura tècnica ” i li dóna forma i coherència.
Un examen reflexiu de com funcionen les ments.
Llibre:
El pensamiento visual. El don oculto de las persones que piensan en imágenes