Pot una obra d’art revelar la presència d’una malaltia neurodegenerativa?
L’art pot revelar una malaltia neurodegenerativa? Un equip d’investigació internacional està intentant trobar proves sistemàtiques dels canvis en la producció artística vinculats a trastorns del sistema nerviós central.
Des de fa uns trenta anys, els científics s’interessen pels efectes del trastorns neurodegeneratius en la nostra manera d’abordar i produir obre en els arts visuals. Busquen les “signatures artístiques” d’aquestes malalties del sistema nerviós, en definitiva, la prova que l’art és una finestra al cervell en transformació.
Tanmateix, la literatura sobre aquest tema informa principalment d’evidències dispars i de casos clínics descriptius i subjectius, basats en les observacions personals dels autors.
L’art pot revelar una malaltia neurodegenerativa?
I si fos possible establir de manera objectiva i científica una relació tangible i òbvia entre els canvis cerebrals en el context de les malalties degeneratives i la manera com les persones prenen decisions artístiques i expressen la seva creativitat?
Aquesta és la pregunta que ocupa un equip de recerca internacional que inclou el Dr. Alby Richard, neuròleg, investigador del Centre de Recerca del Centre Hospitalari de la Universitat de Mont-real i professor del Departament de Neurociència de la Universitat de Mont-real.
A més de revisar i avaluar informes de casos clínics publicats anteriorment, els membres de l’equip van estudiar set trastorns neurobiològics: malalties d’Alzheimer i Parkinson, demències frontotemporals i de cossos de Lewy, degeneració corticobasal, afàsia i ictus.
Es va demanar als observadors externs (estudiants de psicologia i novells d’art) que jutgessin diverses obres d’arts visuals produïdes per persones que pateixen aquests trastorns, però sense especificar-los aquest detall. Aleshores, els jurats havien d’adjudicar punts a les obres en funció de diversos criteris: equilibri de color, complexitat, abstracció, simbolisme, realisme, expressivitat emocional, precisió de la representació, creativitat, habilitat tècnica, etc.
Conclusió? “Aplicant amb cura criteris específics, hem trobat patrons en els treballs que són coherents amb els canvis neurològics associats als diferents trastorns estudiats. No obstant això, aquests senyals no són molt forts, és difícil dir-ho de manera inequívoca, ja que l’art continua sent molt subjectiu”, diu el Dr. Richard.
Tanmateix, una cosa és certa, els canvis en la manera de produir una obra d’art ens poden dir més sobre el paper del cervell en la creació artística.
La relació entre la creativitat i el cervell
Alby Richard ens recorda: expressar-se artísticament recorre a diversos circuits neuronals, com els de la memòria, les emocions, la percepció, la motivació i la recompensa. “Aquests sistemes han d’aconseguir interactuar d’una determinada manera per donar als humans la capacitat de produir obres d’art. Quan dos o tres d’aquests sistemes deixen de funcionar a causa d’un trastorn neurològic, el producte artístic final serà inevitablement diferent”, assenyala.
Per exemple, l’estudi del grup de recerca ens diu que els canvis neuronals atribuïbles a la malaltia d’Alzheimer van conduir a treballs menys realistes, menys equilibrats i més abstractes. Canvis que el neuròleg associa amb el fet que “diverses parts de l’escorça cerebral són menys actives en l’Alzheimer i que, per tant, les persones tenen més dificultats per buscar elements més matisats per influir en les seves eleccions artístiques”.
En el cas de la malaltia de Parkinson, l’equip va notar una disminució de la creativitat i la complexitat de les obres, amb colors més saturats i freds, a més d’una tendència a menys simbolisme.
“Com que aquesta malaltia es caracteritza per símptomes motors, els pacients poden prendre medicaments per reduir els tremolors”, diu l’investigador. I sabem que aquest medicament pot estimular de manera diferent certs circuits neuronals útils per a la creativitat.
Una possible eina terapèutica
Coneixent aquests patrons específics de cada trastorn neurològic, seria possible que els professionals de la salut fessin un diagnòstic amb només veure una obra? “Seria fantàsitc poder identificar marcadors artístics específics a l’inici de la malaltia neurològica, però malauradament no crec que estem en aquest punt en termes de coneixement, en part per què les variables són massa nombroses”, informa el Dr. Richard.
Tanmateix, el neuròleg creu que les resultats d’aquest estudi podrien permetre detectar amb més precisió quines regions del cervell estan afectades per la malaltia ja diagnosticada. Per tant, aquests patrons podrien convertir-se en escales per determinar si una persona hauria d’iniciar un tractament o pot participar en un estudi clínic.
Alby Richard afegeix que aquestes dades també podrien ser útils amb finalitats terapèutiques “a través de l’ús d’art i projectes creatius per estimular circuits danyats per la malaltia i potser fins i tot aconseguir la neuroplasticitat terapèutica”.
Una via prometedora no invasiva que entusiasma especialment els neuròleg. El metge coneix bé la realitat dels pacients que han de conviure amb l’escassetat de tractaments per a les malalties neurodegeneratives.
Llegit a: