La neurociència en l’educació i la formació: moda o revolució?
Des de principis dels anys 2000, i més encara des de mitjans de la dècada del 2010, la neurociència en l’educació i la formació ha fet una entrada sensacional en l’àmbit de l’educació i la formació, consolidant-se com a referent central per a qui prenen decisions, i per atraure un nombre creixent de docents i pares.
Neurociència en l’educació i la formació
Aquest èxit, que es basa en el treball i les iniciatives dels neuropsicòlegs acadèmics en la seva major part, divideix el món acadèmic. Per a alguns científics, l’estudi dels mecanismes del coneixement mitjançant mètodes mèdics (MRI, biologia molecular) permet basar els processos d’aprenentatge en dades objectives i revolucionar l’educació.
Per a altres, però, la neuroeducació té un interès molt limitat, en particular perquè redueix els alumnes i els estudiants a cervells i ignora la complexitat de les interaccions socials. Si l’ús de la imatge mèdica crea un efecte de credibilitat, les afirmacions produïdes per la neuroeducació no serien més fiables que les resultants d’altres mètodes utilitzats durant molt de temps. En el fons d’aquest debat, hi ha una competència entre disciplines, però també, potser, una confrontació entre epistemologies i valors (els de les ciències humanes i socials d’una banda, els de les ciències dures de l’altra) diferents.
Neurociència per ajudar a l’educació?
Gràcies als descobriments en neurociència, ara és més fàcil analitzar els mecanismes del cervell i la manera com processem i registrem la informació. Aquests descobriments permeten, entre altres coses, afinar mètodes d’aprenentatge adaptats als infants amb l’objectiu de l’èxit acadèmic dels alumnes.
Però la neuropedagogia planteja una sèrie de preguntes de docents i pares, i en particular:
- Quina és la contribució efectiva de la neurociència a la pedagogia?
- Les ciències cognitives donen al professorat les claus per canviar les pràctiques docents perquè cada alumne tingui el control del seu aprenentatge i èxit?
- Com podem conciliar el coneixement en neurociència i la diversitat de mètodes d’aprenentatge?