Dormir obert al món : som capaços de respondre a peticions externes mentre dormim
El son no és un estat que ens aïlli perfectament del nostre entorn: som capaços, mentre dormim, d’escoltar i entendre paraules. Aquestes observacions, fruit de l’estreta col·laboració entre els equips de l’Institut du Cerveau i el Departament de Patologia del Son de l’Hospital Pitié-Salpêtrière de París, posen en dubte la mateixa definició del son i els criteris clínics que permeten distingir entre les seves diferents etapes. Es detallen en un nou estudi publicat a la revista Nature Neuroscience. El dogma del son desconnectat, en dubte
El somni es defineix generalment com un període durant el qual el cos i la ment estan en repòs, com si estiguessin desconnectats del món. Tanmateix, un nou estudi supervisat per Delphine Oudiette (Inserm), Isabelle Arnulf (Sorbonne Université, AP-HP) i Lionel Naccache (Sorbonne Université, AP-HP) al Brain Institute, indica que la frontera entre la vigília i el son és molt més porós del que sembla.
Els investigadors han demostrat que les persones que dormen sense cap problema particular són capaços de captar formació verbal transmesa per una veu humana i respondre-hi amb contraccions dels músculs facials. Tanmateix, aquesta sorprenent habilitat es manifesta de manera intermitent durant gairebé totes les etapes del son, com si en aquesta ocasió s’obrien temporalment finestres de connexió amb el món exterior.
Aquestes noves dades sobre el comportament del son suggereixen que eventualment serà possible desenvolupar protocols de comunicació estandarditzats amb persones que dormen per entendre millor com canvia l’activitat mental durant el son. A l’horitzó: una nova manera d’accedir als processos cognitius en què es fonamenta el son normal i patològic.
Mil i una variacions de la consciència
“Tot i que ens sembli familiar perquè ens entreguem cada nit, el son és un fenomen molt complex. La nostra investigació ens ha ensenyat que la vigília i el son no són estats estables: són alhora un mosaic de moments conscients… i moments que no semblen ser-ho”, explica Lionel Naccache, neuròleg de l’hospital Pitié-Salpêtrière i investigador en neurociència.
És essencial entendre millor els mecanismes cerebrals que subjauen a aquests estats intermedis entre la vigília i el son.
“No regulats, es poden associar a trastorns com el sonambulisme, la paràlisi del son, les al·lucinacions, la sensació de no dormit tota la nit, o al contrari d’estar adormit amb els ulls oberts.”
Isabelle Arnulf, cap de servei de patologies del son de l’Hospital Pitié-Salpêtrière
No obstant això, per distingir la vigília i les diferents etapes del son, hem utilitzat fins ara indicadors fisiològics senzills i imprecisos, com les ones cerebrals específiques visibilitzades gràcies a l’electroencefalografia. Aquests indicadors no ens permeten entendre amb detall què passa en la ment dels adormits, ja que de vegades estan en contradicció amb el seu testimoni. “Necessitem mesures fisiològiques més fines que estiguin alineades amb els sentiments de la persona que dorm; això per tal de definir millor el nivell de vigilància”, afegeix Delphine Oudiette, investigadora en neurociència cognitiva.
Un joc entre la inconsciència i la lucidesa
Per explorar aquesta via, l’equip d’investigació va reclutar 22 persones sense trastorns del son i 27 pacients narcolèptics, és a dir, víctimes d’episodis irreprimibles d’adormir-se durant el dia. Els individus narcolèptics tenen la particularitat de tenir molts somnis lúcids, és a dir, somnis en què són conscients d’estar adormits i en els quals de vegades poden configurar l’escenari a voluntat. A més, assoleixen de manera fàcil i ràpida el son paradoxal (l’etapa on es produeix el somni lúcid) durant el dia, fet que els converteix en bons candidats per estudiar la consciència durant el son en condicions experimentals.
“Un dels nostres estudis anteriors va demostrar que la comunicació bidireccional, de l’experimentador al somiador i viceversa, és possible durant el son lúcid paradoxal”, explica Delphine Oudiette. “Ara volíem saber si aquests resultats es podrien generalitzar a altres etapes del son i a individus que no tenen somnis lúcids”.
Es va demanar als participants de l’estudi que fessin una migdiada. Els investigadors els van donar una prova de l’anomenada “decisió lèxica” durant la qual una veu humana parlava una sèrie de paraules reals i paraules inventades. Els participants havien de respondre somrient o arrugant el front, per classificar-los en una o altra d’aquestes categories.
Al llarg de l’experiment, els participants van ser controlats per polisomnografia: un examen exhaustiu que registrava l’activitat cerebral i cardíaca, els moviments oculars i el to muscular. Finalment, en despertar-se, es va demanar als participants que informessin si havien tingut o no un somni lúcid durant la migdiada i si recordaven haver interaccionat amb algú.
“La majoria dels participants, siguin narcolèptics o no, van ser capaços de respondre correctament als estímuls verbals mentre romanien adormits. Sens dubte, aquests esdeveniments van ser més freqüents durant els episodis de somnis lúcids, caracteritzats per un alt nivell de consciència; però els vam observar ocasionalment en tots dos grups, durant totes les fases del son”, explica Isabelle Arnulf.
El dogma del son desconnectat, en dubte
Combinant aquestes dades fisiològiques i de comportament i els informes subjectius dels participants, els investigadors també demostren que és possible predir l’obertura d’aquestes finestres de connexió amb l’entorn, és a dir, els moments en què els dormitoris van poder respondre als estímuls: eren anunciats per una acceleració de l’activitat cerebral i per indicadors fisiològics associats habitualment a una rica activitat cognitiva.
“En les persones que van tenir un somni lúcid durant la migdiada, la capacitat de respondre a les paraules i explicar aquesta experiència en despertar-se també es caracteritzava per una signatura electrofisiològica específica”, afegeix Lionel Naccache. “Les nostres dades suggereixen que els somiadors lúcids tenen accés privilegiat al seu món interior i que aquesta consciència augmentada també s’estén al món extern”.
Seran necessàries més investigacions per determinar si la multiplicació d’aquestes finestres està correlacionada amb la qualitat del son i si es podrien utilitzar per millorar determinats trastorns del son o promoure l’aprenentatge. “Tècniques de neuroimatge més avançades, com la magnetoencefalografia i l’enregistrament intracranial de l’activitat cerebral, ens ajudaran a entendre millor els mecanismes cerebrals que orquestren els comportaments dels que dormen”, conclou Delphine Oudiette.
Finalment, aquestes noves dades podrien contribuir a revisar la definició del son, un estat en definitiva molt actiu, i obert al món i als altres.
Referència:
Türker B. et al. Behavioral and brain responses to verbal stimuli reveal transient periods of cognitive integration of the external world during sleep. Nature Neuroscience (2023).