Una millor comprensió de les habilitats excepcionals en l’autisme
Habilitats especials en autisme. Si, com creuen alguns investigadors, la presència d’un pic perceptiu està lligada al desenvolupament d’un talent en determinades persones autistes, és probable que aquest estigui molt lligat a l’entorn.
Habilitats especials en autisme
Freqüència de talents especials: dins del nostre gran grup de persones autistes (n=254) d’entre 2 i 39 anys i amb capacitats intel·lectuals que van des d’un deteriorament mitjà fins a una intel·ligència superior, el 62,6% de les persones autistes tenien almenys un talent en particular. A més, almenys tres quartes parts de les persones autistes amb un talent tenien més d’un. El talent més comú eren les notables habilitats de memòria (vegeu la figura 2, de l’article original).
Freqüència de pics de percepció: les probabilitats de tenir qualsevol pic de percepció eren significativament més grans en individus autistes que en individus no autistes (57,5% en autistes en comparació amb 13,2% en no autistes). Més concretament, hem trobat un pic perceptiu en el 38% de les persones autistes en la tasca de blocs i en el 47% d’elles en la tasca de discriminació de to, enfront del 6% i el 9% respectivament de les persones no autistes. Els nostres resultats són coherents amb els resultats d’estudis anteriors, que van informar percentatges entre el 26,4% i el 47%.
Freqüència de talents especials i pics de percepció: conjuntament, es van trobar talents i pics de percepció en el 88,4% de les persones autistes amb intel·ligència no verbal mitjana. Aquesta alta freqüència s’explica pel fet que hem inclòs diferents tipus d’habilitats excepcionals i que hem tingut en compte talents que s’havien presentat en qualsevol moment del desenvolupament, encara que hagin desaparegut durant el temps de l’entrevista.
Quins són els factors predisposants per a les habilitats excepcionals?
Intel·ligència. Les persones autistes que presenten talents especials tendeixen a tenir una intel·ligència no verbal més alta que les que no en tenen.
Edat. Les persones autistes que presenten aquest talent són generalment més grans que les que no. D’altra banda, l’edat no tenia cap relació amb la presència de pics perceptius. Aquest resultat està d’acord amb estudis publicats anteriorment que suggereixen que els pics de percepció tenen un origen biològic i, per tant, és més probable que apareguin abans en el seu desenvolupament.
Gènere. La proporció homes/dona amb habilitats excepcionals és similar a la proporció homes/dones que es troba a la població autista general.
Com pot un individu tenir diverses habilitats excepcionals?
La presència d’un pic en la percepció auditiva (tasca de discriminació de to) no es va associar amb la presència d’un pic en la percepció visual (tasca de blocs). De fet, només el 24% dels autistes de la nostra mostra van tenir una coaparició de pics perceptius, que és només lleugerament superior al que s’esperaria simplement per casualitat (18%). Cap de les persones no autistes va tenir un pic de percepció en cap tasca.
Les persones autistes amb talent musical no tenien més probabilitats de mostrar un pic perceptiu en la tasca de discriminació de to que les persones autistes sense talent musical. Les persones autistes amb talent en tasques visuoespacials no tenien més probabilitats de tenir un pic perceptiu en la tasca de blocs que les persones autistes sense talent especial en tasques visuoespacials.
Per tant, tenir força en una modalitat (auditiva o visual) no augmenta necessàriament la probabilitat de desenvolupar talent en aquesta mateixa modalitat. Així, si, com creuen alguns investigadors, la presència d’un pic perceptiu està lligada al desenvolupament d’un talent en determinades persones autistes, és probable que aquest estigui molt lligat a l’entorn.
De fet, perquè un pic de percepció esdevingui talent, la persona probablement ha d’haver tingut accés al material adequat amb una exposició repetida i en el moment adequat. Això podria explicar la baixa co-ocurrència entre talents particulars i pics perceptius dins de la mateixa modalitat.
Conclusió
És molt freqüent una diferència en el funcionament general i les habilitats (talents) d’un nen autista en àrees específiques. El desenvolupament del talent està relacionat amb l’edat i el nivell d’intel·ligència, de manera que les persones que són més grans i tenen habilitats cognitives més altes tenen més probabilitats de desenvolupar un talent determinat. Aleshores, sorprenentment, la co-ocurrència entre pics perceptius i talents és força baixa, la qual cosa ens porta a creure que l’experiència és el factor principal en el desenvolupament dels talents.
Article original:
Prevalence of Clinically and Empirically Defined Talents and Strengths in Autism (2015). Andrée-Anne S. Meilleur, Patricia Jelenic, Laurent Mottron. Journal of Developmental Disorder. 45 :1354-1367. Doi : 10.1007/s10803-014-2296-2
Llegit a:
Le groupe de recherche neurosciences cognitives et autisme de Montréal