Permeteu-me que us parli del que m’interessa: descripció dels interessos intensos per l’autisme
Els interessos intensos en autisme poden centrar-se en una varietat de matèries, com ara les matemàtiques, la llengua, els desastres naturals, la política, les lletres i els números o la biologia.
Diferents trajectòries dins de l’espectre autista, doncs, convergeixen, en l’edat adulta, cap a interessos de naturalesa similar però divergents pel que fa a la manera com són percebuts i descrits.
L’espectre de l’autisme és heterogeni: dos individus amb un diagnòstic d’autisme poden presentar diferents nivells de llenguatge o funcionament a la vida quotidiana o poden tenir o no un trastorn genètic associat. El desenvolupament del llenguatge oral representa un aspecte especialment interessant d’aquesta heterogeneïtat.
Algunes persones autistes desenvolupen la parla tard o mai, mentre que altres comencen a parlar al mateix temps o fins i tot abans que els nens no autistes. va ser aquesta diferència de desenvolupament la que va ser la base per a la distinció entre autisme i síndrome d’Asperger, abans que aquests dos diagnòstics fossin agrupats en l’àmplia categoria d’”espectre de l’autisme” el 2013.
El temps d’adquisició de la parla en persones autistes sembla lligat no a la naturalesa dels interessos, sinó al discurs utilitzat per descriure’ls.
No obstant això, diversos estudis han trobat diferències cognitives, conductuals i d’imatge cerebral, entre aquests dos grups. Concretament, les persones autistes amb retard inicial del llenguatge mostren fortaleses en el processament d’estímuls visuals o auditius (percepció), mentre que les persones autistes sense retard inicial del llenguatge mostren fortaleses en el processament del llenguatge. Per tant, el temps d’adquisició de la parla podria explicar part de l’heterogeneïtat de l’espectre de l’autisme.
Interessos intensos en autisme
El temps d’adquisició del llenguatge també podria influir en la naturalesa dels intensos interessos que es troben en l’autisme. Aquests interessos intensos es manifesten des de la primera infància, per exemple, a través d’una atracció per determinades particularitats perceptives dels objectes. Perduren fins a l’edat adulta, entre altres coses en forma de coneixement enciclopèdic sobre un tema determinat.
Els interessos intensos en autisme poden centrar-se en una varietat de matèries, com ara les matemàtiques, la llengua, els desastres naturals, la política, les lletres i els números o la biologia. Es troben tant en persones autistes com en persones no autistes, però sembla que causen més dificultats a les persones que envolten les persones autistes.
Com que el moment de l’adquisició de la parla sembla vinculat al desenvolupament de les fortaleses, ja sigui en la percepció o en el domini del llenguatge, vam predir que aquest marcador de desenvolupament també tindria un impacte en els interessos intensos d’aquesta població.
Això es va investigar preguntant a adults autistes i no autistes sobre el seu interès preferit. Es va realitzar una entrevista semiestructurada amb 20 adults autistes amb retard en el desenvolupament de la parla, 20 adults autistes sense retard i 20 adults no autistes. aquests últims havien de tenir un interès particular ocupant més del 25% del seu temps lliure. Aquesta entrevista va permetre obtenir informació sobre la naturalesa, funció i benefici associat als interessos. Els tres grups tenien nivells comparables d’intel·ligència i habilitats verbals.
Els interessos intensos en autisme poden centrar-se en una varietat de matèries, com ara les matemàtiques, la llengua, els desastres naturals, la política, les lletres i els números o la biologia.
No es van trobar diferències entre els tres grups pel que fa a la naturalesa, funció o benefici associat als interessos. Tanmateix, el vocabulari utilitzat pels dos subgrups de persones amb autisme per descriure la seva àrea d’interès era significativament diferent.
El contingut verbal de la resposta a la pregunta “Pots descriure els teus interessos específics actuals i passats?” es va analitzar comptant la proporció de paraules associades a aspectes perceptius (color, detall, llum) o aspectes temàtics (analogies, coneixements, relacions, sistema).
Les persones autistes amb retard en l’adquisició de la parla van utilitzar una proporció més gran de termes perceptius (en comparació amb els temàtics) per parlar del seu interès. En canvi, les persones autistes sense retard en la parla utilitzaven una proporció més gran de paraules associades a aspectes temàtics (en comparació amb la percepció). Entre els adults no autistes, no hi va haver cap diferència en la proporció de paraules utilitzades associades amb aspectes perceptius o temàtics per descriure el seu interès.
Per tant, el temps d’adquisició de la parla en persones autistes sembla lligat no a la naturalesa dels interessos, sinó al discurs utilitzat per descriure’ls. Un major ús de termes “perceptuals” entre els autistes amb retard en el desenvolupament de la parla és coherent amb la descripció d’aquests individus de “pensament visual” o “pensament en imatges”, però també amb els resultats que els científics demostren que la percepció ocupa un lloc més important en la seva cognició. Els autistes que van començar a parlar abans utilitzaven una descripció més “temàtica” del seus interessos, que coincideix amb estudis que demostren les fortaleses verbals d’aquest subgrup.
Per tant, diferents trajectòries de desenvolupament dins de l’espectre autista convergeixen, en l’edat adulta, cap a interessos de naturalesa similar però divergents pel que fa a com es perceben i descriuen. Una hipòtesi que s’està estudiant actualment proposa que aquestes diferències podrien derivar d’una orientació primerenca i natural ja sigui cap a aspectes perceptius o cap a aspectes lingüístics en funció de la presència o absència d’un retard en el desenvolupament de la parla. Aquest resultat se suma als estudis d’imatge cognitiva, conductual i cerebral que demostren la importància de tenir en compte la història de l’adquisició de la parla per entendre millor l’heterogeneïtat dins de l’espectre de l’autisme.
Article original:
Chiodo, L., Majerus, S., & Mottron, L. (2017). Typical versus delayed speech onset influences verbal reporting of autistic interests. Molecular autism, 8(1), 35.
Llegit a:
Le groupe de recherche neurosciences cognitives et autisme de Montréal