10 característiques que distingeixen el cervell de les persones amb espectre autista de les persones amb desenvolupament típic.

Aquí oferim, sense cap ordre particular, 10 peculiaritats del cervell autista, que distingeixen el cervell de les persones amb espectre autista de les persones amb desenvolupament típic. Aquestes diferències no estaran presents en cada individu, perquè cada persona, autista o no, presenta variabilitat. Per exemple, les persones amb retard lingüístic tenen algunes diferències amb les persones sense retard en el llenguatge, i també hi ha diferències entre homes i dones.

10 peculiaritats del cervell autista

En termes generals, el cervell autista s’organitza de manera diferent. Això fa que sigui més eficaç que un cervell neurotípic per a determinades tasques cognitives, i menys eficaç per a altres.

#1 Sobrefuncionament de les àrees visuals

Les persones autistes demostren més activació a les àrees del cervell associades amb el processament i la percepció visual que les persones no autistes. això fins i tot s’aplica a tasques verbals complexes que impliquen el llenguatge en persones no autistes.

#2 Connectivitat alterada entre regions distants del cervell

Tot i que això no s’aplica a totes les regions del cervell, s’observa amb freqüència una reducció de la comunicació entre determinades regions del cervell, especialment entre les regions frontal i posterior. Aquesta “disminució de la connectivitat entre regions llunyanes” indica que diferents regions del cervell podrien funcionar de manera més independent en persones autistes.

#3 Sobreconnectivitat local

Per contra, observem un augment de la connectivitat dins d’una regió del cervell, o entre dues regions estretament connectades. Aquest fenomen és observable entre l’àrea visual del cervell i altres regions de percepció, cosa que podria explicar la presència bastant freqüent de “sinestèsia” en persones autistes (per exemple, associar una nota musical amb un color).

#4 Diferències de mida i organització cel·lular

La mida i l’organització de les cèl·lules són diferents en determinades regions del cervell autista; aquestes contindrien més cèl·lules cerebrals (neurones), però de mida més petita. Això podria afectar la distància a través de la qual les neurones es poden comunicar.

#5 Un cervell més gran

Al voltant d’un terç de les persones autistes tenen caps més grans i cervell més grans que la mitjana de persones de la mateixa alçada a la població general. Les persones autistes que presenten aquesta macrocefàlia solen tenir una intel·ligència típica.

#6 Un cos callós reduït

Aquesta estructura cerebral permet la comunicació entre els hemisferis esquerre i dret del cervell. Algunes parts del cos callós són més primes en les persones autistes, cosa que podria afectar la velocitat i l’efectivitat de la comunicació entre els dos hemisferis.

#7 L’estructura i les funcions del cervell estan menys lateralitzades

Diverses funcions cerebrals estan lateralitzades. Per exemple, l’hemisferi esquerre està més especialitzat per processar el llenguatge que l’hemisferi dret. Per contra, l’hemisferi dret processa la música i s’enfronta millor. En el cervell autista, aquestes funcions semblen ser processades i persones ambidextres entre les persones autistes que entre les persones no autistes.

#8 Diferents trajectòries de creixement i desenvolupament

En les persones autistes, el creixement precoç del cervell, que es normalitza al cap d’uns anys, possiblement està relacionat amb la manera diferent en què el cervell organitza la seva estructura i connexions durant el desenvolupament.

#9 Més variació interindividual

En els no autistes, determinades regions del cervell es dediquen a funcions específiques. Per exemple, les cares es processen en una regió anomenada gir fusiforme. Això també s’aplica a les persones autistes, però en menor grau. Per exemple, la ubicació al cervell responsable del processament de les cares varia més d’un individu a un altre.

#10 Organització diferent

En termes generals, el cervell autista s’organitza de manera diferent. Això fa que sigui més eficaç que un cervell neurotípic per a determinades tasques cognitives, i menys eficaç per a altres.

Llegit a:

Le groupe de recherche neurosciences cognitives et autisme de Montréal