Ciències cognitives: una mica d’història
Les ciències cognitives no es redueixen a la neurociència, ni només a la psicologia cognitiva. Les ciències cognitives són una “família” de ciències. Això us pot sorprendre, però la història de la ciència cognitiva està molt lligada a la de l’educació i l’estudi dels mecanismes d’aprenentatge.
Les ciències cognitives constitueixen un camp d’investigació multidisciplinari que té com a objectiu comprendre les funciones cerebrals que tenen una expressió en la conducta individual i social: interacció amb l’entorn, reflexió, interacció social, comunicació, sentir emocions, producció de coneixement, la seva adquisició, la seva conservació i la seva transmissió.
Una mica d’història de la ciència cognitiva… creuada
El 1910, el psicòleg E. Thorndike va convidar l’educació a recórrer a les ciències mentals, per tal de trobar punts de referència i mètodes per validar les seves pràctiques.
“De la mateixa manera que la ciència i l’art de l’agricultura depenen de la química i la botànica, l’art de l’educació depèn de la fisiologia i la psicologia. L’educació es basa en l’equipament d’instints i capacitats donats per la natura a part de la formació… Les tendències de l’home com a espècie són necessàries per a una planificació eficaç de l’educació general”.
Thorndike, 1910, pàg. 10
Gairebé simultàniament, un altre psicòleg, entre els fundadors del moviment conductista, va fomentar que la psicologia esdevingués més científica, a partir de dades objectives resultants de l’observació de la conducta. I això no només per millorar els nostres coneixements, sinó també les nostres pràctiques. Només la psicologia científica té la possibilitat d’aportar coneixements útils a l’advocat, al polític, a l’economista… o fins i tot a l’educador!
“La psicologia, tal com la percep el conductista, és una branca experimental purament objectiva de les ciències naturals. El seu objectiu teòric és la predicció i el control de la conducta… Si la psicologia seguís el pla que jo suggereixo, l’educador, el metge, l’advocat i l’empresari podrien utilitzar les nostres dades de manera pràctica, tan bon punt les haurien obtingut experimentalment”.
Watson, 1913
Per ser científica, la psicologia conductista abandona aleshores l’ús de la introspecció, però també qualsevol referència al que podria passar dins de la “caixa negra” de la ment. Tot el que importa són els estímuls i les respostes observables a aquests estímuls. El conductisme se centra, doncs, en determinades formes d’aprenentatge: aprenentatge condicionat per una recompensa donada després de la implementació de la bona conducta (condicionament operant) i aprenentatge associatiu (associem la bona conducta amb una altra conducta recompensada).
A continuació es mostra com és un enfocament conductista de l’aprenentatge y com s’estudia:
B.F. Skinner Foundation – Pigeon Turn
B.F. Skinner. Teaching Machine and programmed learning
De l’estudi experimental de B.F. Skinner sobre l’aprenentatge surten dispositius que organitzen les condicions òptimes per a l’auto-instrucció: les màquines d’ensenyament (Teaching Machines).
Limitar-nos a condicions observables vinculades a l’estímul dificulta l’estudi de fenòmens com la comprensió, el raonament, el pensament, tan importants a l’educació. Com veiem en l’exemple de les “màquines d’ensenyament” del vídeo anterior, l’únic que sabem és que determinats estímuls i recompenses fan que determinats comportaments s’estabilitzin. Però per què?
Ens trobem davant d’una caixa negra: està prohibit obrir-la… “Pensaments, imatges planes… No els podem veure, no els podem mesurar directament com podem amb estímuls i comportaments… Tenim l’opció de renunciar-hi i intentar identificar-los. És la informàtica, la IA, la que posa l’exemple: si podem estudiar i formalitzar científicament els estats d’una màquina que fa operacions sobre símbols, que té memòria, estats finals, etc., llavor ho podem fer també per a la ment humana”.
(vegeu a continuació: Pinker, 2011, La revolució cognitiva)
The Cognitive Revolution
La revolució cognitiva en marxa
El naixement de la ciència cognitiva es remunta tradicionalment a l’11 de setembre de 1956, el dia d’un simposi celebrat al MIT i al qual van assistir psicòlegs, lingüistes, experts en Intel·ligència Artificial i filòsofs. Les ciències de l’artificialitat els serveixen de model i la idea d’obrir la caixa negra no els fa por. Dins d’ella, descobriran processos, regles, representacions, que constituiran les primeres eines de descripció científica del funcionament mental.
Les ciències cognitives abracen, doncs, una visió “funcionalista”: el que compte són les funcions de la ment, els processo i els mecanismes que operen sobre determinats estats interns, els modifiquen i produeixen respostes. Les ciències cognitives també són materialistes: en qualsevol cas, un substrat material (cervell, xips d’IA) lidera físicament aquests processos.
Però la revolució cognitiva no s’atura aquí, i al llarg de les properes dècades integrarà altres disciplines de ràpid desenvolupament, com la neurociència, o disciplines més antigues com la biologia evolutiva i l’epidemiologia: per arribar a explicar com prenen forma les funciones en un cervell (més que en una IA), d’on provenen i com les idees que produeixen s’estenen d’un cervell a un altre.
Les ciències cognitives també amplien cada cop més el seu abast: s’interessen pels processo socials, el paper de les emocions i la construcció col·lectiva de la intel·ligència i el coneixement.
Avui, un cop assolit un nivell de maduració més avançat, avancen en el camp de les aplicacions, i l’educació torna a ser al centre de les seves inquietuds.
Referències:
Andler, D., Collins, T., Tallon-Baudry, C. (2018). La cognition: du neurone à la société. Folio.
Pinker, S. (2001). Cómo funciona la mente. Ediciones Destino.
Pinker, S. (2012). La tabla rasa. La negación moderna de la naturaleza humana. Ediciones Paidós.
Thorndike, E. L. (1910). The contribution of psychology to education. Journal of Educational Psychology, 1(1), 5.
Watson, J. B. (1913). Psychology as the behaviorist views it. Psychological review, 20(2), 158.
Llegit a: