El terme “neurociència” només existeix des de la dècada de 1960, però el camp ha crescut enormement durant els darrers 60 anys. Els desenvolupaments tecnològics han proporcionat als neurocientífics cognitius maneres innovadores i emocionants de realitzar el seu valuós treball. Però, què és un neurocientífic? I quins coneixements, habilitats i eines fan servir en la seva feina?
Què és un neurocientífic?
L’explicació més senzilla és que els neurocientífics cognitius són biòlegs especialitzats que se centren en el sistema nerviós. Es basen en una sèries d’altres ciències, com ara la biologia molecular, la química i la psicologia per investigar el funcionament intern del cervell humà.
Què fa un neurocientífic?
Els neurocientífics són científics mèdics que treballen per entendre el sistema nerviós. El sistema nerviós central inclou el cervell, la medul·la espinal i les cèl·lules nervioses, totes elles primordials per a les funcions humanes bàsiques.
Els neurocientífics realitzen investigacions clíniques amb l’objectiu d’aprendre més sobre el sistema nerviós humà. En termes pràctics, les responsabilitats diàries típiques d’un neurocientífic inclouen:
- Desenvolupament i realització d’assaigs clínics.
- Preparació i estudi de mostres cel·lulars.
- Utilitzar equips especialitzats per controlar l’activitat cerebral.
- Llegir i escriure en revistes acadèmiques.
Tot i que és molt semblant a la neurologia, la neurociència moderna cobreix una àmplia gamma de temes relacionats amb el sistema nerviós central.
En quines habilitats confien els neurocientífics?
Els neurocientífics estudien sistemes complexos i sovint fan descobriment innovadores. Com a tal, necessiten un conjunt divers de coneixements centrats en la ciència. Gairebé totes les branques de la ciència són necessàries per entendre completament el sistema nerviós a nivell mecaniscista.
En altres paraules, la neurociència és una ciència multidisciplinària que incorpora:
- Química
- Biologia (molecular, del desenvolupament i altres)
- Fisiologia
- Anatomia
- Psicologia
- Matemàtiques
A més de comprendre aquestes disciplines, un neurocientífic del comportament també hauria de tenir un alt grau d’alfabetització informàtica i habilitats de pensament crític. També han de ser capaços de comunicar-se eficaçment mitjançant l’escriptura i tenir una forta aptitud per a la lògica i la racionalitat.
Quins són els subcamps de la neurociència?
Si esteu considerant fer una carrera en neurociència, hi ha algunes especialitats que potser voldreu estudiar. Això inclou:
- Neurociència del desenvolupament – Se centra en com es desenvolupa i canvia el cervell al llarg del temps.
- Neurociència molecular i cel·lular – Se centra en l’estudi de les molècules, proteïnes i gens que influeixen en el funcionament de les neurones.
- Neurogenètica – Sobre els canvis heretats de les neurones, incloses certes malalties genètiques.
- Neurociència sensorial – Investiga com el sistema nerviós processa la informació sensorial i la interpreta.
- Neurociència del comportament – aquest camp se centra en com el cervell processa el comportament en animals i humans.
- Neurociència cognitiva – Aquest camp explora com el cervell controla el pensament, el llenguatge, la memòria i com resol problemes.
- Neurociència clínica – Se centra en la prevenció, diagnòstic i tractament de lesions i trastorns neurològics i la rehabilitació dels pacients afectats.
Com ser neurocientífic?
La neurociència és un camp apassionant. Requereix una comprensió integral de conceptes científics complexos, una formació àmplia i una residència mèdica si esteu entrant en neurociència clínica.
Quin tipus d’educació es requereix?
El primer pas és obtenir un títol de graduat universitari. Chron assenyala que un títol de neurociència és ideal, tot i que camps com la bioquímica o la psicologia també són rellevants. Els graus solen trigar quatre anys a acabar.
Normalment, aquells que volen convertir-se en neurocientífics cognitius o en neurocientífics del comportament curses estudis superios, de manera que un programa de postgrau pot augmentar les vostres possibilitats d’aconseguir una feina. Un màster en neurociència pot trigar de dos a tres anys. Mentre que un programa de doctorat pot trigar de quatre a sis anys, i això se suma als quatre anys que ja haureu passat al vostre grau.
Si teniu previst treballar en l’àmbit mèdic, també val la pena un doctorat. Tenir un grau en medicina a més del doctorat del programa de neurociència us permetrà augmentar la vostra recerca amb treballs clínics i us pot convertir en un candidat laboral més competitiu.
Fonts:
Knowledge One. 5 Milestones in the History of Neuroscience. https://knowledgeone.ca/5-milestones-in-the-history-of-neuroscience/
Chron. What Are the Requirements For a Neuroscientist? https://work.chron.com/requirements-neuroscientist-27373.html
Kaplan. All About the USMLE Step 1. https://www.kaptest.com/study/usmle/all-about-the-usmle-step-1/#
Take the Next Step on Your Journey to Medical Licensure. United States Medical Licensing Examination. (2021, September 15). Retrieved May 18, 2022, from https://www.usmle.org/
Llegit a: