7 fets fascinants sobre la neurociència i el cervell: fins a quin punt coneixeu el vostre cervell?
I si poguéssiu ajudar a transformar la salut i el benestar de les persones a tot el món? A continuació, veurem 7 fets intrigants de la neurociència. La neurociència és un camp apassionant i de ràpid creixement que estudia l’estructura del sistema nerviós i com funciona.
Què és la neurociència?
Els neurocientífics combinen la biologia i la psicologia per explorar l’impacte del cervell en el comportament, la funció cognitiva i la memòria. Mitjançant l’estudi i la comprensió del funcionament del sistema nerviós, els investigadors s’esforcen per trobar maneres de tractar o prevenir els trastorns que afecten el cervell, el sistema nerviós i el cos, com ara l’addicció, la demència, la síndrome de Down, l’epilèpsia, l’esclerosi múltiple, la malaltia de Parkinson i l’esquizofrènia.
7 fets intrigants de la neurociència
El cervell és intricat, complex i potent. Mantenir-lo actiu i fort és fonamental per a la teva salut física i emocional. Aquí teniu set fets fascinants sobre el sistema nerviós que us ajudaran a comprendre millor a vosaltres mateixos i al vostre cervell.
#1 El cervell necessita oblidar-se de funcionar correctament
La propera vegada que el vostre amic o parella us castigui per haver oblidat alguna cosa important, feu-los saber que el vostre cervell només funciona correctament. Com us podeu imaginar, creareu innombrables records al llarg de la vostra vida, molts dels quals eventualment oblidareu. I si recordessis cada detall insuportable de la teva existència – com aquell moment vergonyós a l’escola primària – no seria genial per al teu benestar mental.
Una nova teoria destacada a Nature Reviews Neuroscience postula que el cervell aprèn a oblidar els records menys rellevants perquè permet a les persones interactuar de manera més flexible amb l’entorn, prendre millors decisions i millorar el benestar. En lloc de la suposició que predominava anteriorment que la pèrdua de memòria es produeix amb el temps com una disfunció del cervell, aquesta teoria considera l’oblit com una característica funcional.
#2 El cervell no para de desenvolupar-se fins als 25 anys
El sistema nerviós central està format pel cervell i la medul·la espinal. La medul·la espinal comprèn un feix de teixit nerviós i cèl·lules de suport que envien missatges des del cervell a la resta del cos. Però sabíeu que, de mitjana, la medul·la espinal deixa de créixer als quatre anys?
I tot i que el cervell pot acabar creixent a l’adolescència, no es considera que està completament desenvolupat fins als 20 anys. Això es deu al fet que l’escorça prefrontal, responsable de la planificació, la priorització i el control dels impulsos, és una de les regions finals de l’òrgan per madurar. Això ajuda a explicar per què els adolescents tenen més probabilitats de prendre decisions equivocades i de tenir comportaments potencialment nocius sense tenir en compte els riscos a curt o llarg termini que comporta.
A més, un cop el teu cervell estigui completament desenvolupat, pot ser més difícil acceptar noves idees i canviar el comportament. Tot i que el raonament no s’entén del tot, la investigació ha demostrat que, si bé els adolescents veuen augments de la vitalitat social i les mesures d’obertura, aquestes disminueixen amb l’edat. Tanmateix, es va observar que la consciència i l’estabilitat emocional augmentaven en persones de 20 a 40 anys. La bona notícia és que tens el poder d’escollir conscientment ser obert a mesura que envelleixes, ja sigui per opinions, persones o aprenentatge.
#3 Les neurones estan programades per fer coses diferents
Penseu en el sistema nerviós com el centre de comandament intern del vostre cos, incloses les cèl·lules nervioses del cos que recullen informació dels cinc sentits del cos. Aleshores, el cervell analitza indicis sensorials, com ara una olor o un gust en particular, per determinar què està passant internament i externament. Això us permet interactuar amb el vostre entorn, controlar les funcions del vostre cos i mantenir-vos segur.
Hi ha quatre tipus diferents de neurones. Les neurones sensorials transporten senyals elèctrics des de parts del cos, com els músculs, les glàndules i la pell, fins al sistema nerviós central. Al mateix temps les neurones motores transmeten senyals del sistema nerviós central a les parts externes del cos. Les neurones receptores capten el so, la llum, el tacte i les substàncies químiques de l’entorn que us envolten i els converteixen en energia que transporten les vostres neurones sensorials. I les interneurones serveixen com a intermediaris que transmeten missatges entre les neurones.
#4 El teu cos té dos tipus de sistemes nerviós
Ara que estàs familiaritzat amb el sistema nerviós central, situat als nervis del crani i al canal vertebral de la columna vertebral, val la pena assenyalar que la resta de nervis del cos es troben al sistema nerviós perifèric. A més de les dues parts del sistema nerviós, hi ha dos tipus diferents de sistemes nerviós: voluntari i involuntari.
El primer, conegut com el sistema nerviós somàtic, controla tot el que ets conscient i pots controlar conscientment, com ara obrir la mà per agafar una pilota, girar el cap per veure’n millor o tocar amb el peu la teva cançó preferida. Aquest últim, conegut com el sistema nerviós autònom, impulsa tots els processos corporals que no controleu conscientment, com ara la respiració, la freqüència cardíaca o el metabolisme.
#5 El cervell és sovint mal entès
És un mite que només utilitzes el 10% del teu cervell. Més aviat, la neurociència confirma que el cervell sempre està actiu i dispara fins i tot quan estàs dormint. Una altra fal·làcia comuna és que la mida del cervell determina la intel·ligència que tens. La intel·ligència està determinada pel nombre de sinapsis (o connexions) entre cèl·lules cerebrals, no per la circumferència del cervell.
És possible que hagis sentit que les persones amb cervell dret són més creatives i artístiques, mentre que les que tenen cervell esquerre són més metòdiques i analítiques. Tanmateix, investigadors de la Universitat d’Utah han desmentit la idea que les persones afavoreixen un costat del cervell per sobre de l’altre.
Un altre mite predominant és que el cervell es trenca amb l’edat. Tot i que algunes funcions cognitives, com la memòria, poden disminuir a mesura que envelleix, altres habilitats mentals, com ara la comprensió, el vocabulari, la resolució de conflictes i la regulació emocional, poden millorar. I la investigació ha demostrat que quan les persones grans mantenen la seva ment activa exercint el seu cervell amb mots encreuats o jocs com el Sudoku i el bingo, la seva intel·ligència també pot augmentar.
Finalment, al contrari del que creuen molts estudiants, el cervell no funciona millor sota pressió. Tot i que l’estrès d’una data límit imminent pot semblar que proporciona motivació, és més probable que perjudiqui el rendiment del vostre cervell. Per tant, fes un favor al teu cervell: dóna’t temps i planifica amb antelació.
#6 La música ofereix molts beneficis per al cervell
T’has preguntat mai per què escoltar les teves cançons preferides augmenta el teu estat d’ànim? La resposta és que la música il·lumina les parts de recompensa del teu cervell i allibera els productes químics per sentir-se bé, dopamina i oxitocina. L’alliberament de dopamina també pot ajudar a millorar la vostra memòria perquè el vostre cervell crea una connexió positiva entre un record (o una informació) i la cançó que escolteu. Per tant, no demoreu a crear aquesta llista de reproducció d’estudi.
Escoltar música també pot ajudar a disminuir la producció i l’alliberament de l’hormona de l’estrès cortisol, disminuint la pressió arterial i la freqüència cardíaca i millorant la cognició. I la música també pot tenir el poder de curar el cervell, especialment en persones amb danys cerebrals, lesions cerebrals o ictus. El costat esquerre del cervell processa el llenguatge, i el costat dret del cervell processa la música; en conseqüència, la musicoteràpia pot ajudar a superar la bretxa i crear noves vies neurològiques per millorar la comprensió de la parla i el llenguatge.
#7 Tres circuits cerebrals diferents t’ajuden a prendre decisions
La capacitat de prendre decisions és probablement més complicada del que els científics creien inicialment. En lloc de limitar-se a l’escorça frontal orbital del cervell, el lloc del pensament d’ordre superior, els investigadors de Yale han descobert que tres circuits diferents connecten l’escorça frontal a parts profundes del cervell per prendre bones o males decisions i per determinar quines decisions passades emmagatzemar a la memòria.
Per exemple, si esteu decidint si aneu o no a una segona cita, s’activarà un circuit cerebral si la vostra primera cita va ser agradable. S’activa un circuit diferent si al data era menys del desitjable. Un tercer circuit s’encarrega d’enregistrar els bons i dolents records de la teva experiència. La informació dels tres circuits influirà en la decisió que preneu.
Els mateixos investigadors de Yale van trobar que alguns càlculs cerebrals es van interrompre en animals que van rebre metamfetamina. Com a resultat, ara els científics creuen que els canvis en aquests circuits podrien ajudar a explicar certs aspectes de l’abús de substàncies, com ara per què les persones continuen prenent decisions poc saludables després d’experiències negatives repetides. Finalment, aquestes troballes en animals podrien ser útils en la recerca de nous tractaments per a les addiccions en humans.
Fonts:
https://www.sciencedaily.com/releases/2022/01/220113111421.htm
https://www.nm.org/healthbeat/healthy-tips/11-fun-facts-about-your-brain
https://www.healthline.com/health/fun-facts-about-the-nervous-system#1
https://www.nm.org/healthbeat/healthy-tips/ten-surprising-facts-about-your-brain
https://www.thehealthy.com/aging/mind-memory/brain-facts/
https://blog.sonicbids.com/5-facts-about-music-and-the-brain
https://news.yale.edu/2019/06/25/how-brain-helps-us-make-good-decisions-and-bad-ones
Llegit a: