Llançament d’una nova era de progrés.
Dins dels nostres caps hi ha el notable cervell humà, una frontera de la biologia que encara guarda molts secrets. Aquest increïble òrgan consta de 86.000 milions de neurones connectades per uns 100 bilions de sinapsis sorprenents, nombres tan grans que superen el nombre d’estrelles de la Via Làctia. Les neurociències en augment.
“Tots els nostres pensaments i les motivacions subjacents a totes les nostres accions són generades pel nostre increïble cervell humà”.
“Mai ens entendrem del tot fins que no entenem com funciona la nostra ment i com funciona el nostre cervell. Perquè aquestes són preguntes que són el nucli de qui som”.
Les neurociències en augment
“El cervell humà és un univers dins nostre i comprendre la seva complexa geografia és una gran aventura del nostre temps”.
David C. Van Essen, PhD
Entendre el cervell, quan funciona amb normalitat i quan no, és un dels reptes més urgents en els camps de la neurociència i la medicina actual, amb profundes implicacions per al nostre benestar i el nostre progrés científic.
“Si aconseguim desentranyar els misteris del cervell, fins i tot parcialment, podríem ajudar milions de persones que avui pateixen malalties neurològiques i malalties mentals”.
Eric J. Lenze, MD, professor de Wallace i Lucille K. Renard i director del Departament de Psiquiatria
Als Estats Units, uns 6 milions lluiten amb la malaltia d’Alzheimer, la principal causa de demència; i més d’11 milions serveixen com a cuidadors no remunerats. Aquestes xifres es duplicaran a mesura que la nostra població envelleix. A més, un de cada cinc adults viu amb malalties mentals greus, com ara un trastorn depressiu major. Mentrestant, un altre milió de persones pateixen trastorns del moviment, com la malaltia de Parkinson, perdent el control corporal amb el temps.
Els reptes per tractar els trastorn neurodegeneratius i les malalties mentals són immensos. Les seves causes i els seus mecanismes sovint són elusius, i es manifesten de manera diferent en cada individu. No obstant això, dècades d’investigació meticulosa i avenços tecnològics estan donant resultats prometedors. La Washington University School of Medicine està a l’avantguarda d’aquesta investigació innovadora.
Entre altres avenços, els investigadors de WashU Medicine són:
- visualitzar l’activitat cerebral i les connexions mitjançant neuroimatge,
- mapejar la xarxa de connexions del cervell,
- aplicar l’aprenentatge automàtic per analitzar dades complexes i predir resultats cognitius,
- entendre la neuroplasticitat i la capacitat d’adaptació del cervell,
- descobrir factors genètics subjacents als trastorns neurològics i psiquiàtrics,
- crear interfícies cervell-ordinador i dispositius de neuromodulació,
- utilitzar teràpies regeneratives de cèl·lules mare per tractar malalties i lesions cerebrals, i
- centrant-se en la neurologia de les condicions de salut mental.
En els darrers anys, dos descobriments innovadors van ser pioners aquí: una interfície cervell-ordinador per ajudar els pacients amb ictus a recuperar la funció de la mà i el braç i una anàlisis de sang per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer.
En aquest moment de promeses, la institució reuneix les seves forces per combatre les malalties neurològiques i psiquiàtriques.
“Volem canviar el món de maneres fonamentals que alterin la nostra comprensió, creïn noves idees i permetin que les persones tinguin vides millors i més satisfactòries”.
“I la clau d’això és la neurociència. El teu cervell és fonamental per a la teva salut, la teva identitat i la teva raó de viure. En abordar els misteris profunds subjacents a les funcions del cervell i l’aparició de la ment, serem capaços de transformar la manera de viure de la gent”.
Creant impuls
Per accelerar aquest progrés, WashU Medicine va obrir recentment el Neuroscience Research Building (NRB) – una instal·lació de 609.000 peus quadrats i 11 pisos – al 4370 Duncan Ave. La universitat va invertir 616 milions de dòlars per construir l’edifici, el més gran i el més car de la història de la facultat de medicina. La inversió va ser impulsada per la creença dels líders que l’edifici es convertirà en un dels principals centres de recerca en neurociència del país.